Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Úmar ibn Muhàmmad ibn Úmar al-Khwarizmí az-Zamakhxarí (; ), més conegut simplement com az-Zamakhxarí (1074/1075-1143/1144), va ser un erudit musulmà d'origen persa,Jane Dammen MacAuliffe, Quranic Christians: An Analysis of Classical and Modern Exegesis,Cambridge University Press, 1991, pg 51By Norman. Calder, Andrew Rippin, Classical Islam: A Sourcebook of Religious Literature, Routledge, 2003, pg 119Encyclopedia Iranica, "The Chorasmian Language", D.N.Mackenzie seguidor de la doctrina teològica mutazilita, nascut a Zamakhxar (Coràsmia), però que va passar la major part de la seva vida entre Bukharà, Samarcanda i Bagdad.

Biografia Va estudiar a Bukharà i Samarcanda i va gaudir de l'estima de nombrosos juristes de Bagdad. Va utilitzar persa per alguns dels seus treballs, tot i que va ser un ferm defensor de la llengua àrab, així com un oponent al moviment de la Xubiyya. Va romandre molts anys a la Meca, pel que es va ser conegut com a 'Jar-Al·lah' ("veí de Déu"). Més tard va tornar a Coràsmia, on va morir a la capital Gorgan (a l'actual província de Golestan de l'Iran).

Llegat És conegut sobretot per ser l'autor dAl-Kaixxaaf (o Tafsir Az-Zamakhxarí), un comentari exegètic sobre l'Alcorà. Aquest comentari és famós per la seva profunda anàlisi lingüística dels versicles, però ha estat criticat per la inclusió de punts de vista filosòfics derivats del mutazilisme.

D'altra banda, la major part del vocabulari supervivent de l'extinta llengua persa coràsmica es troba en forma de notes al Muqaddimat al-àdab (escrit vers l'any 1200), diccionari àrab-persa d'Az-Zamakhxarí (que segurament podia haver estat un parlant nadiu d'aquesta llengua). Això fa del Muqaddimat al-àdab una font primària molt important per a l'estudi d'aquesta antiga llengua.

Referències

Categoria:Teòlegs musulmans Categoria:Religiosos perses Categoria:Filòlegs asiàtics Categoria:Persones del Turkmenistan Categoria:Abbàssides Categoria:Mutazilites Categoria:Teòlegs del segle XII Categoria:Religiosos del segle XII Categoria:Nascuts al segle XI