Josep Duran i Riera (Barcelona, 15 d'octubre de 1849 – desembre 1928), fou un pintor de gènere actiu a Barcelona el darrer terç del i primer del .
Fill de Domingo Duran i Aray, mestre, i d'Antònia Riera i Mayol naturals de Barcelona. Va estudiar en l'Escola de Belles Arts de Barcelona on va ser deixeble d'Antoni Caba. El seu estil va estar influït pels Natzarenistes catalans i va arribar a col·laborar amb Enric Monserdà.
El 1870 va participar en l'Exposició de Belles Arts de Barcelona amb les pintures «Un Rabadà», «Un retrat» i un «Quadro de casera», i el 1871 va presentar «Després del treball» i «Un subscriptor al diari».
El 1872 va pintar «Retrat de dama» i «Repassant l'àlbum» que s'exposa al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona.
Va participar el 1873 en l'exposició de la sala barcelonesa Monter amb les obres «¡No hi ha remei¡» i «Amors descoberts» i el 1876 amb «Una cita» i «Ja surt el sol».
El 1879 va participar en l'Exposició de Belles Arts de Girona, on la Diputació de Girona li va comprar el quadre «La hisenda de la casa» i la Comissió de Monuments va adquirir dos «estudis de dona». El 1880 va tornar a exposar a Girona el quadre «Vigília de festa», «El joier ambulant», «Somni» i «l'Espampolayray», i dos quadres a la Sala Parés; el 1881 va fer cinc quadres d'entre els quals destaquen «Lola» i «Una noia del camp» i va exposar al centre artístic d'Olot; el 1882 set quadres destacant «En el passeig», «L'Estiu, «Cap d'estudi» i «Tipus espanyol» i el 1887 va exposar «Una pagesa» a la Sala Parés.
Cap al 1890 va abandonar la seva activitat expositiva i es va allunyar de la vida pública. Va morir cap al 20 de desembre de 1928.
Referències
Categoria:Alumnes barcelonins de l'Escola de Belles Arts de Barcelona Categoria:Pintors barcelonins morts al segle XX Categoria:Pintors barcelonins nascuts al segle XIX