El Massís del Gran Paradiso (en italià, Massiccio del Gran Paradiso; en fracès, Massif du Grand-Paradis) és una serralada formada pel Gran Paradiso i una part àmplia dels Alps del Gran Paradiso, als Alps de Graies. El massís es troba a l'est dels Alps de la Grande Sassière i del Rutor, i ubicat íntegrament en territori italià.
Etimologia El nom de "Gran Paradiso", literalment "gran paradís", prové de l'etimologia popular. És la italianització, per asonància, del topònim en francès Grand Paradis, que prové de l'antic nom en francoprovençal de Grand'Parei, que vol dir "gran paret".
Geografia miniatura|esquerra|El massís del Gran Paradiso vist des de la glacera del Tessonet. El massís del Gran Paradiso és l'únic massís muntanyós que arriba a més de 4.000 msnm íntegrament en territori italià. Dels seus contraforts en parteixen cinc valls: la Val de Cogne, de Valsavarenche, la Val de Rhêmes (Vall d'Aosta), el Valle Orco i la Val Soana (Piemont).
La franja que va des dels 3.000 als 4.000 metres està coberta per glaceres, la més gran a la Vall d'Aosta. Es tracta de glaceres perpètues, tot i haver-se format de manera relativament recent, durant la petita edat de gel del .
Del Gran Paradiso, el pic més alt (4.061 m), parteix de la serralada que divideix la vall de Cogne de la Valsavarenche, que, descendint cap a Aosta, s'eleva en els dos cims de l'Herbétet (3.778 m) i la Grivola (3.969 m). Pel costat de Piemont s'eleven el Charforon (3.642 m), el Tresenta (3.609 m) i la Becca de Monchair (3.544 m). Aquestes muntanyes són fàcilment identificables per un ull entrenat, fins i tot des de la plana de Torí. El Ciarforon és un dels pics més notables dels Alps: sobre el vessant d'Aosta està cobert per una capa de gel enorme, des del Piemont apareix com una muntanya nua amb una forma trapezoïdal.
Subdivisió (SOUISA) miniatura|Gralla de bec groc. Segons la definició de la SOIUSA el massís del Gran Paradiso és un supergrup alpí amb la següent classificació: Gran part: Alps occidentals Gran sector = Alps del nord-oest Secció = Alps de Graies Subsecció = Alps del Gran Paradiso Supergrup = Massís del Gran Paradiso Codi = I/B-7.IV-A
Segons la SOIUSA el massís es subdivideix en quatre grups i 8 subgrups:Entre parèntesis estan assenyalats els cosis SOIUSA dels supergrups, grups i subgrups. Grup Charforon-Punta Fourà (A.1) Nus de Punta Fourà (A.1.a) Nus du Charforon (A.1.b) Grup Gran Paradiso-Roccia Viva (A.2) Subgrup del Gran Paradiso (A.2.a) Subgrup Roccia Viva-Apostoli (A.2.b) Grup Grivola-Grand Serra (A.3) Nus de la Grand Serra (A.3.a) Massís de la Grivola (A.3.b) Grup Seinges-Chardonney (A.4) Nus ded Seinges (A.4.a) Nus du Chardonney (A.4.b)
El Parc miniatura|esquerra|Guineu captada prop de la Croce del Arolley. El massís es va convertir al en vedat de caça per als governants de la Dinastia Savoia. En particular, Víctor Manuel II d'Itàlia va constituir la reserva de caça reial del Gran Paradiso. A partir d'aquesta reserva de caça, el 1922 va néixer el Parc Nacional del Gran Paradiso. El massís, per tant, està comprès en gran part dins del mateix parc.
Cims principals miniatura|El cim del Gran Paradiso (a l'esquerra); el Roc (a la dreta) i la Becca di Moncorvè (en primer pla) vistos des del sud. miniatura|El vessant oest de la Becca di Montandayné. Gran Paradiso - 4.061 m El Roc - 4.026 m Grivola - 3.969 m Piccolo Paradiso - 3.926 m Cresta Gastaldi - 3.894 m Becca de Moncorvé - 3.875 m Becca de Montandayné - 3.838 m Punta Bianca della Grivola - 3.793 m Herbétet - 3.778 m Punta di Ceresole - 3.777 m Torre del Gran San Pietro - 3.692 m Punta Nera - 3.683 m Punta Budden - 3.683 m Torre di Sant'Andrea - 3.651 m Roccia Viva - 3.650 m Testa della Tribolazione - 3.642 m Charforon - 3.642 m Punta Rossa della Grivola - 3.630 m Becca de Gay - 3.621 m Torre di Sant'Orso - 3.618 m Tresenta - 3.609 m Becco della Pazienza - 3.606 m Punte Patrì - 3.581 m Testa di Valnontey - 3.562 m Gran Serra - 3.552 m Becca de Monciair - 3.544 m Becca di Noaschetta - 3.525 m Grivoletta - 3.514 m Punta Ondezana - 3.492 m Grand Crou - 3.487 Grand Nomenon - 3.477 m Denti del Broglio - 3.454 m Punta di Leviona - 3.420 m Punta Fourà - 3.411 m Punta delle Sengie - 3.408 m Punta Scatiglion - 3.407 m Becco di Valsoera - 3.369 m Becchi della Tribolazione - 3.360 m Cima di Valeille - 3.357 m Punta Basei - 3.338 m Grande Uia di Chardonney - 3.325 m Monveso di Forzo - 3.322 m Punta Lavina - 3.308 m Monte Colombo - 2.848 m
Glaceres miniatura|Serac de la glacera de la Tribolazione. miniatura|La glacera del Laveciau. Les principals glaceres es troben totes al vessant nord-oest del massís (Vall d'Aosta): Glacera de la Tribolazione Glacera del Trajo Glacera del Nomenon Glacera del Tuf Glacera del Loson Glacera de Gran Valle Glacera del Tzasset Glacera del Grand Crou Glacera del Money Glacera del Coupé de Money Glacera de Patrì Glacera de Valletta Glacera de Valeille Glacera des Seinges Glacera de la Arolla Glacera del Laveciau Glacera de Moncorvé Glacera de Grand Neyron Glacera de Montandayné Glacera de Monciair Glacera del Timorion
Colls i passos de muntanya miniatura|Vista des del Colle di Saint Marcel. Els passos de muntanya principals que uneixen diverses valls que es ramifiquen des del massís són: Pas del Drinc (2555 m) d'Épinel a Pila Pas de Tzasetze (2820 m) d'Épinel a Pila Pas de Saint-Marcel (2916 m) de la vall de Cogne (vall del Grauson) a Saint-Marcel Pas d'Invergneux (2905 m) de Lillaz a Saint-Marcel Pas de Fénis (2831 m) de Lillaz a Fénis Pas Pontonnet (2897 m) de Lillaz a Fénis Fenêtre de Champorcher (2826 m) de Lillaz a Champorcher Pas de l'Arietta (2939 m) de Lillaz a Campiglia Soana Colle de Bardoney (2833 m) de Cogne a Forzo Colle del Teleccio (3304 m) de la Valeille a Piantonetto Pas de les Seinges (3200 m) de la Valeille a Forzo Pas de Money (3443 m) de Valnontey a Locana Pas de la Luna (3542 m) de Valnontey a Noasca Pas del Lauson (3296 m) de Valnontey a Valsavarenche Pas des Rayes Noires (3441 m) de Valnontey a Valsavarenche Pas de la Grivola (3738 m) d'Épinel (Cogne) a Valsavarenche.
Principals primeres ascencions al massís del Gran Paradiso miniatura|El Gran Paradiso vist des de Cogne. 1859, - Grivola: J.Ormsby, R.Bruce, F.Dayné, Z.Cachaz i J.Tairraz. 1860, - Gran Paradiso: J.J.Cowell, W.Dundas, M.Payot, Ormsby i J.Tairraz. 1871, - Charforon: F.Vallino i A.Blanchetti. 1873, - Herbétet: L.Baralle, A. i G.Castagneri. 1875, - Becca de Montandayné: L.Vaccarone, A.Gramaglia Ricchiardi, A i D.Castagneri. 1885, - Becca de Moncorvé: L.Vaccarone. 1902, - Paret nord del Charforon: E.Allegra, U.Sandrinelli i P.Dayné. 1913, - Paret nord de la Roccia Viva: F.Pergameni i E.Stagno. 1926, - Paret nord-est de la Grivola: L.Binel i A.Crétier. 1930, - Paret nord-oest del Gran Paradiso: R.Chabod, A.Crétier i L.Bon. 1936, - Paret nord-oest de la Grivola: L.Binel, A.Deffeyes, L.Carrel i R.Chabod. 1939, - Directa de la paret nord del Charforon: G. e E.Chiara i E.Catinelli. 1939, - Paret sud-oest de la Becca de Moncorvé: M.Borgarello, A.De Monte i L.Notdurfter. 1951, - Paret sud-est del Becco Meridionale della Tribolazione: A.Garzini, F.Graziano i P.Malvassora. 1955, - Espolón central del Becco di Valsoera: L.Leonessa i B.Tron. 1960, - Esquina sud-oest del Becco di Valsoera: E.Cavallieri, A.Mellano i R.Perego. 1969, - Via hivernal de la Torre Staccata al Becco di Valsoera: G.Altavilla, G.C.Grassi, V.Manera i A.Re. 1971, - Directa a la paret sud de la Becca de Moncorvé: G.Bonetti, N.Gasser i F.Lorenzi. 1974, - Paret sud de la Punta Marco: R.Bianco i U.Manera. 1974, - Via hivernal de la pared sud del Becca de Moncorvé: R.Bianco, M.Cappellozza, U.Manera i C.Santunione.
Turisme miniatura|El refugi Vittorio Sella - Cogne miniatura|El refugi Federico Chabod - Valsavarenche Per a afavorir l'ascenció dels cims del massís i l'excursionisme d'alta muntanya, el massís està dotat d'alguns refugis: Refugi Víctor Manuel II - 2.732 m Refugi Federico Chabod - 2.750 m Refugi ciutat de Chivasso - 2.604 m Refugi Vittorio Sella - Valnontey 2.584 m Refugi Sogno di Berdzé al Péradzà - Vallone dell'Urtier 2.526 m Refugi Pontese - 2.217 m
El massís està travessat per l'Alta via della Val d'Aosta n.2.
Referències
Categoria:Alps Categoria:Geografia de la Vall d'Aosta Categoria:Geografia del Piemont