La casa Padró-Serrals és un edifici d'Igualada (Anoia) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Història Originàriament, pertanyia al paraire Joan Serrals (†1686), i el 1688 la seva neta Anna Maria Serrals i Muntaner (1642-1682) es va casar amb el doctor en drets Francesc Padró i Bas (1649-1679), esdevenint així la llar de la branca fadristerna dels Padró. La nissaga, que a causa de la seva filiació borbònica exercí un paper dominant entre l'oligarquia governant de la població fins ben entrat el , continuaria amb Joan de Padró i Serrals (1669-1747), Ramon Ignasi de Padró i Argullol (1721-1768), Antoni Maria de Padró i de Vilossa (1752-1816), Josep Antoni Padró i Sobies (1786-1862), Ramon de Padró i de Marimon (1811-1875), i Montserrat Padró i Ornós (1852-1935), casada amb Francesc de Marimon i de Lloret (†1898).
Descripció Gràcies a un inventari del , es coneix l'antiga distribució d'aquesta casa, avui dividida en diversos estatges. Tenia 24 peces repartides de la següent manera: un celler, 5 a la planta baixa; 4 a l'entresol; 13 al primer pis; i les golfes. Entre les habitacions de la planta baixa, distribuïdes entorn d'duna gran entrada hi havia el pastador, un corral i una botiga del gra. A mijta escala hi havia un altre dormitori, una habitació on es salava el porquim, i dos rebosts, un d'ells destinat a guardar la collita d'olives i oli, i l'altre la carn sadala. La part superior de l'escala donava a una sala-rebedor, amb dos bancs amb respatller, un bufet de noguera i cinc quadres. La llar pròpiament dita estava formada per la cuina-menjador, dues sales, diversos dormitoris, la capella i tres estudis, a més d'habitacions secundàries, de mals endreços, rebosts, etc.
És un edifici de grans dimensions amb façana principal a la plaça de Sant Miquel —arranjada el 1904, segons la inscripció que hi ha al costat de la porta— i pati central. Consta de planta baixa i dos pisos, amb teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. Les obertures segueixen un ritme regular marcat per quatre eixos verticals. A la planta baixa són d'arc rebaixat mentre que en els dos pisos superiors són de llinda i s'obren a balcons individuals, els de la primera planta més grans que els de la segona. El parament de la planta baixa és de carreus de pedra i el primer i segon pis està arrebossats i pintats de blau. Les obertures estan emmarcades amb motllures pintades d'un color diferent a la resta de la façana, a l'igual que les cantonades que imiten carreus, i els espais intermedis estan decorats amb grans cartel·les verticals amb l'interior buit i pintat de color ataronjat, que contrasta amb la resta de la façana. Els empostissats dels balcons del primer pis estan recoberts amb rajola catalana. La façana està coronada per la forta barbacana de la teulada, aguantada per mènsules i recoberta del mateix tipus de rajola que als balcons.
La façana posterior es recolza sobre l'antiga muralla, on s'obriren finestres.
Referències
Vegeu també Castell d'Orpí
Bibliografia
Categoria:Patrimoni monumental d'Igualada Categoria:Edificis d'Igualada