Auctores octo o Auctores octo morales és un recull de vuit llibres de diversos autors i èpoques, amb un component comú: la moral. Aquest recull es va confegir durant la baixa edat mitjana amb tal èxit que als segles i els escolars tenien el deure de llegir-los, era un material per l'aprenentatge metodològic d'aquell temps. L'obra va ser publicada a Lió. La primera versió impressa data del 1485.

Aquestes obres eren pensades per a l'ensenyament amb un punt de vista humanístic. Els texts són en versos, fets per facilitar l'aprenentatge de cor, els alumnes havien d'aprendre a recitar-les sencers. Estaven escrits en llatí, la qual cosa permetia el seu aprenentatge i la memorització del contingut gràcies, també, a la mètrica. A més de la moral, tenien un contingut religiós i inculcaven les bones maneres, combinat això sí, amb la poesia.

Els llibres eren: Distica Catonis d'un autor conegut amb el nom de Dionisi Cató. Facetus o Liber Faceti Docens Mores Iuvenum Theodoli libellus, atribuït a Dionisi Cató. Pseustis et Alithia, de Godescalc d'Orbais, una discussió en vers entre la veritat i la mentida, que resol finalment la raó. De contemptu mundi ('Sobre el menyspreu del món'), de Bernat de Cluny o de Morlaix. Liber Floretus, atribuït a Bernat de Cluny o a Bernardo de Sedirac. Doctrinale altum parabolarum d'Alain de Lille. Thobiae gesta de Mateu de Vendôme, una exegesi en dístics elegíacs del Llibre de Tobies. Fabullae Esopii ('Faules d'Isop') de Gautier l'anglès o Gualterus Anglicus.''

<em>Exemple d'una estrofa en llatí del Llibre Distica Catonis de Cató: Explicació Deo supplica. Parents ama. Cognatos cole. Datum serua. Foro parce. Cum bonis ambula. Antequam uoceris, ne acceseris. Mundus esto. Saluta libenter. Maiori condede. Magistratum metue. Verecundiam serua. Rem tuam custodi. Diligentiam adhibe. Familiam cura. Mutuum da. Cui des, uideto. Conuiuare raro. Quod satis est, dormi. En aquesta estrofa queda reflectit tot allò que ha de ser moralment correcte, com si es tractés de la taula dels manaments de Déu, tots els manuscrits estan basats en la religió, en aquest s'observa talment com en els manaments què s'ha de fer i què no: Pregar a déu; estimar els pares; no ser ambiciós; ser polit; no ser un desvergonyit; saber saludar; ser conscient del perill; tenir cura de la família, entre d'altres incomptables instruccions que s'hi poden trobar al llarg de tot el llibre.

El llibre Distica Catonis, dels vuit, va ser un dels més utilitzats per a l'ensenyament a l'edat mitjana que va perdurar fins a finals del , mentre que els altres van anar quedant en desús, aquest va perviure molt més temps.

Referències

Bibliografia

Facsímil d'un incunable incomplet de la impressió de Pyvard, conservat a la Biblioteca de Catalunya:

Vegeu també Dionisi Cató Theodoulus <DIV align="justify">

Categoria:Literatura medieval Categoria:Llibres en llatí Categoria:Pedagogia