Diego Lama Cabieses (Lima, Perú, 26 d'agost, 1980) és un videoartista d'última generació peruana. Les seves primeres aportacions en el món del videoart van ser l'any 1998, tot estudiant a l'escola d'art de Lima, Corriente Alterna,Corriente Alterna ofereix als seus estudiants una educació artística i intel·lectual basada en valors humanistes i orientada al diàleg interdisciplinari. Conscient del paper cada cop més important que els artistes tenen en la societat contemporània, promou en els seus alumnes una consciència crítica i una participació activa en els desafiaments del món globaliza on es va graduar el 2003 amb Honors. Gràcies a l'acceptació de les seves obres, des de l'any 1998 ha estat present en diverses mostres i festivals de videoart a Sud Amèrica i fins a 15 països arreu del món, i ha treballat esporàdicament per al món de la publicitat. La seva primera exposició individual va ser el 2005. Lama és un artista que ha rebut gran influència del seu pare, el crític artístic Luís Lama,Gerent i Professor a l'escola d'art a Lima, Corriente Alterna. Adicionalment és gerent de l'empresa Sistemas Monterrey, S.A. des del 1992 implicat en l'escola d'art on va estudiar. Per a Lama, doncs, l'art ha format part de la seva vida, estant sempre vorejat de galeries, exposicions i artistes multiplatafoma. I arran d'aquesta experiència, Lama ha anat desenvolupant la seva carrera artística centrada en el format vídeo. El peruà considera que la combinació d'imatge, so i temps, atorga a qualsevol producte artístic una complexitat interpretativa, tant pel creador com pel receptor,El sentit figurat del concepte enfocat a l'audiencia o target de les obres artístiques en suport audiovisual considerada integral. L'obra d'en Lama es mou principalment per una temàtica sòlida: la sexualitat i la mort instrumentalitzats pel cos humà nu, i el conflicte sobre el gènere.Referència a la diversitat de comportament en el si del context social, cultural i artística entre l'home i la dona
Biografia Estudiant de referència de l'escola d'art Corriente Alterna a Lima, dirigida pel seu propi pare, es considera introduït oficialment al món del videoart l'any 1998, arran d'un treball assignat per una de les matèries de la titulació. Fruit d'aquesta experiència, li sorgeixen dues passions a nivell personal. Per una banda el repte que suposaria poder presentar la seva “obra” al primer festival de videoart de Lima i veure'n el nivell d'acceptació per part de l'audiència. Un dels seus professor a Corriente Alterna, Max Hernando Calvo, citaria: "Busca el més intrínsec entre el pessimisme i el plaer". Per altra banda, la seducció que representaria per a Lama el videoart com la millor alternativa a l'art predominant o comercial del moment. Serà per a ell una visió diferent de crear art, amb una clara voluntat de poder expressar allò desitjat i que no només és legítim perquè sigui bonic o estètic, sinó perquè existeix un missatge amb transcendència al darrere.Consideraciones obtingudes a l'entrevista conceda a una estudiants d'Arquitectura de la Universidad de Lima al 2012 Lama es va graduar el 2003. Posteriorment va participar en tallers d'edició en vídeo i web el 2004 a Sheffield (Regne Unit), en un taller de narrativa no lineal a Amsterdam i també en un taller d'ArteNet sobre sonorització i bandes sonores a Lima (2008).
Des d'un moment inicial d'explosió artística, Lama ha assumit que rere el videoart hi ha una forma complexa d'expressar. Una visió polièdrica, divergent a la d'una escultura o a la d'una pintura, que pot arribar a proposar molt en el seu discurs gràcies a la combinació sincrònica d'imatge, so i temps. Amb això coincideix de ple amb Gary Hill (1992, Georges Pompidou) i el concepte de temps com a matèria primera del vídeo, un element intrínsec i inherent. Tot, amb una clara voluntat: capturar al màxim l'atenció del receptor i prendre els sentiments i sensacions de l'espectador.
Gràcies a les diferents obres creades a través de la tècnica del videoart, Lama ha aconseguit algunes incursions, que ell considera estrictament professionals i fins a cert punt contradictòries amb els seus principis vitals, al món de la publicitat, fent anuncis comercials per a empreses privades.Diego Lama ho comentava en diverses entrevistes publicades, com un fet poc enriquidors de la seva trajectòria a LaMula Televisión Una experiència real, però en certes èpoques de la seva vida del tot necessària, i segons ell gens enriquidora artísticament parlant.
Evolució 1998: Vindicació de l'artista Alterna els estudis a l'escola d'art, amb un creixent interès pel món artístic audiovisual, sobretot en format vídeo. És en aquesta primera fase de la seva trajectòria que basa el seu treball en l'edició d'imatges trobades en diferents fonts i orígens d'arxiu, aplicant tota mena de filtres de cerca, per poder construir el missatge artístic que pretén expressar.
2000: Dimensió experimental Un parell d'anys després de treballar amb la tècnica de la imatge no pròpia, enceta una etapa en què s'aproxima a la gravació amb recursos propis. És en aquest moment que aplica durant un període determinat experiments basats en creacions artístiques a partir de la webcam. Podríem establir una equiparació amb el Sony PORTAPACK. de Nam June Paik el 1965. Una de les revolucions en la tecnologia videogràfica. 1965 Sony presenta la primera càmera i gravador, anomenat Portapack que permetrà a qualsevol persona gravar de forma portàtil un vídeo.
2004: Els conceptes de definició artística Després dels experiments de pròpia realització amb la webcam, Lama fa les seves primeres incursions en format scrapping mitjançant fotografia, en la qual basarà algunes de les seves obres d'aquest període, i on mitjançant aquest format començarà a donar idea al seu concepte artístic basat en la sexualitat i la mort a través del cos humà nu.
2007: Suport vídeo amb factor cinematogràfic Una etapa definida per la consolidació del treball continuat de l'artista amb la fotografia, porta a Lama a ampliar l'espectre artístic del vídeo i apropar-se ara també a la tècnica cinematogràfica, tècnica que li atorga molta complexitat narrativa, però a la vegada intuint una capacitat expressiva molt més amplificada. En qualsevol cas, el seu concepte fundacional segueix sent el mateix.
2010: Multiplataforma artística: Cap a la performance En aquest període decideix explorar nous camps. Després de la constància amb la videografia i el videoart s'apropa a l'escultura, l'art mixt, i sobretot una nova posada en escena visual, per culminar els seus nous reptes artístics que promouen la idea de la mort i de la sexualitat amb el cos humà com a eix instrumentalitzador. Constantment, Lama cedeix les seves directrius a obres d'en Sigmund Freud i d'altres teòrics del comportamiento psico-sociològic. Tot aquest procés combinat amb un rerefons de crítica política al govern sobre el paper en la cultura. La crítica al govern, Lama fa plena referència al govern peruà, que no ha aconseguit apropar-se a la llibertat d'expressió a través de l'art visual. El centre de les seves critiques estan dirigides a les polítiques reductives en l'art a Perú. Aquí és on a més, Lama fa les seves primeres incursions, ja no tant en el videoart en si, sinó en un concepte nou per a ell: la performance i la video-instal·lació. Una de les característiques d'aquest tipus d'obres artístiques és que logísticament impliquen grans dimensiones d'espai per ser mostrades.
Fonamentació artística La sexualitat i la mort són els leitmotiv d'aquest videoartista, que es poden veure representants en la gran majoria de les seves obres. Precisament, Lama considera que entre el sexe i la mort existeix sobretot el cos humà, és l'objecte d'atenció principal i ell l'entén com a eix vertebrador tant de la seva existència com de l'absència en l'entorn en el si del mateix cos.Concepte abstret de l'entrevista realitzada al 2009 per uns estudiants d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Lima. (Cristian Gustavo Haro, de la UPC - Arquitectura de Lima)
A l'obra estereoscopica es pot veure reflectit el seu concepte del que sent amb la mort, presentant dues imatges inicialment inassociables, però que resulten en una relació de causa i en una base visual: per una banda un peix moribund movent-se fora de l'aigua i per l'altra l'acció de les guspires per un soldador a una peça de ferro. La dicotomia sincronitzada de les estelles de llum i els cops del peix fan que l'espectador associï el que el peix està sentint cada cop que es mou, com un cop elèctric: el dolor, la frustració, el camí cap a la Mort. Precisament la mort és un dels pilars discursius i artístics d'en Lama a tota la cronologia i que esdevé, segons ell mateix ha dit en diverses ocasions, el sentit del seu concepte.
La sexualitat és un altre dels motius artístics de Lama, que es contempla en el 100% de les seves obres, com un punt denominador comú: estan basats sempre en la teoria Freudiana, portant al que ell entén com el límit de la selva concepció. I com a causa d'efecte d'aquest interès dual, neix la seva atenció cap al cos: com a resultat de la dicotomia entre la mort i la sexualitat, és per a Lama, l'instrument que ho protagonitza. Veurem al llarg de les obres d'en Lama la influència de teories com la del llibre El malestar en la cultura,Lama s'autodefinia això: "Es la dicotomía entre los impulsos primarios y las restricciones impuestas por la cultura, en donde esta intenta establecer convenciones sociales cada vez mayores, restringiendo el desarrollo y la satisfacción de los impulsos sexuales y agresivos, convirtiéndolos en sentimiento de culpa". de Sigmund Freud.
Un interès important també per a Lama és l'estudi de l'espai buit, és a dir, l'arquitectura, que queda totalment representat per l'obra The Act, per posar-ne un exemple. Val a dir que cada cop que Lama dedica part de les seves obres a l'arquitectura és per jugar un contrapunt o una funció discursiva en el si del sentit de l'obra en qüestió. El missatge rere l'obra serà una condició obligada i una constant en la voluntat expressiva de Diego Lama. Un altre dels temes de fonamentació artística per Lama és sense dubte l'humor negre, entenent-ho com un instrument per dirigir-se a l'audiència reivindicativament i aconseguir d'ella un somriure, basant-nos en continguts que a priori són políticament incorrectes. Aquest tema, serà un recurs en la fase més recent de la seva trajectòria on principalment el que pretén és narrar l'enfrontament entre el poder i la cultura, que retrata els llocs on es desenvolupa el poder econòmic i l'Estat, i que mostra l'ús d'aquesta opulència com a símbol de l'estat des de l'època de la colònia, tot expressant la disfuncionalitat de la política cultural al país i qüestionant el seu paper com a artista d'Enllaços Externs.
Tot això amb el rerefons de la seva vivència a Perú, coneguda arreu per imposar-se amb un paper força prohibitiu a tot allò vinculat al videoart i al corrent artístic més progressista i anti-sistema. Volent-ho o sense voler, Lama segueix un fil proper al de George Maciunas en el naixement del suport televisió.