Jaume Sardà i Ferran (Reus, 25 de novembre de 1868 - València 6 de juliol de 1939) va ser un militar, polític i escriptor català.
Biografia Era fill de Pere Sardà Molins i de Josepa Ferran Domènech, tots dos de Reus. De caràcter acalorat, als 29 anys, el 1897, es va allistar voluntari a la guerra de Cuba. Va sortir de l'exèrcit l'any 1902, amb el grau de tinent i guardonat amb 12 medalles de guerra. Reintegrat a la vida civil, va fundar a Tarragona l'any 1903 el setmanari bilingüe Fraternidad Republicana, un periòdic republicà federal que defensava les idees de Julià Nougués. El director n'era Ramon Mayner. Es va deixar de publicar el mateix any 1903. Mes endavant, Jaume Sardà va ser director del periòdic El Porvenir de Valls. Tornat a Reus, va ser funcionari municipal. Afiliat al Partit Republicà Radical, va fundar a la seva ciutat El Consecuente el 1908, portaveu del partit, mentre organitzava als republicans radicals a la demarcació.
Des de la seva joventut va col·laborar en diverses publicacions reusenques: el setmanari humorístic La Palma (1899), la Revista del Centre de Lectura (1902), Las Circunstancias (1903), el Diario de Reus (1909), Athenaeum (1910), el diari Avui (1936) i lHeraldo de Reus, durant uns anys.
Conreava la poesia tant en català com en castellà, i va guanyar diversos premis als Jocs Florals de Reus (el 1906 i el 1917) i a l'Ateneu Igualadí (el 1914). Va compondre lletres per a caramelles i diversos himnes polítics, i va publicar llibres de poemes com Idealitats: ratlles curtes (Reus, 1919). En prosa destaquen la novel·la L'Abisme (Reus, 1929) i en teatre Avant (Reus, 1908), El que són les dones (Reus, 1924), L'Imbècil (Reus, 1924). Va publicar també una biografia de Güell i Mercader (Reus, 1905) i una altra de Joaquim Maria Bartrina (Reus 1925), i diversos assaigs, entre els quals destaca La obra dels patricis: Reus - Salou (Reus: Artes Gráficas Rabassa, 1926), sobre el canal de Reus a Salou i l'expansió de les urbanitzacions a la platja. L'any 1934 va sol·licitar a l'Ajuntament de Reus una subvenció per a publicar un vocabulari català. Al final de la guerra civil, va ser detingut i portat a València, on va morir a la presó l'any 1939.
Referències
Categoria:Militars reusencs Categoria:Polítics reusencs Categoria:Morts a València Categoria:Militars catalans del sud contemporanis Categoria:Morts el 1939 Categoria:Escriptors reusencs contemporanis Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1868