El susquehannock és una llengua extingida que havia estat parlada antigament pels amerindis conestoga, susquehannock o andaste. Forma part de la família de les llengües iroqueses. S'ha conservat poc de la llengua susquehannock. L'única font és un Vocabula Mahakuassica compilat pel missioner suec Johannes Campanius durant la dècada de 1640 i publicada amb addicions en 1702.Thomas Campanius Holm. 1702. A short description of the province of New Sweden, tr. Peter S. du Ponceau. Pennsylvania Historical Society Memoirs 3:1:1-166. (Reprinted 1834 in Philadelphia)cited in Marianne Mithun. The Languages of Native America (1999, Cambridge University Press). El vocabulari de Campanius conté només 89 paraules però és suficient per mostrar que el susquehannock era una llengua iroquesa septentrional estretament relacionada amb les de les Cinc Nacions.Marianne Mithun. 1981. "Stalking the Susquehannock," International Journal of American Linguistics 47:1-26. Restes “fossilitzades” en la toponímia de la llengua susquehannock son els noms dels rius Conestoga, Juniata, i Swatara.
Notes
Referències "A Vocabulary of Susquehannock", Thomas Campanius Holm, Evolution Publishing & Manufacturing, August 1996.
Enllaços externs Native-languages.org
Categoria:Llengües iroqueses