Tomás Germinal Gracia Ibars, conegut pel seu pseudònim Víctor García (Barcelona, 24 d'agost de 1919 - Montpeller, França, 10 de maig de 1991) va ser un escriptor anarquista i esperantista català.

Joventut Germinal Gracia va néixer a una família modesta a la Vila de Gràcia, a la cantonada del carrer Torrijos amb el carrer Ciudad Real. De petit va anar a viure a Mequinensa, perquè els seus pares eren aragonesos.

Des de molt jove va ser membre de les Joventuts Llibertàries de Gràcia i de la CNT. Amb algun dels seus companys com Abel Paz, Federico Arcos, Liberto Sarrau, José Peirats o Antonio Téllez va fundar el grup d'afinitat Los Quijotes del Ideal, que s'oposava a la col·laboració dels anarquistes al govern i serien molt influents a tota la península.

A la guerra civil va haver de falsificar la signatura del seu pare perquè només tenia 17 anys i va formar part de la Columna los Aguiluchos. Al Front d'Aragó va participar en els atacs de El Cementerio i El Carrasacal a Osca. Degut a la militarització va tornar a Catalunya i va treballar a una col·lectivitat agrícola a Cervià. Després va formar part de la 26a Divisió (l'antiga Columna Durruti). Al sector del Segre va ser ferit i va ser evacuat.

Exili a França Quan va acabar la guerra, es va exiliar a França. Va passar pels camps de refugiats d'Argelers, Bram i Barcares. Va viure breument a Marsella i va passar per les presons de Marsella i Lió. Va tornar a un camp francès, en aquest cas Le Vernet d'Ariege, des d'on el 1944 va ser enviat a Dachau. Va aconseguir escapar-se del tren abans d'arribar a aquest camp de concentració. Va lluitar uns mesos amb els aliats. Poc després, va participar en el primer Congrés de les Joventuts Llibertàries a Tolosa. Va ser secretari de la Internacional Juvenil Anarquista i va fundar el seu òrgan d'expressió en esperanto Senstatano. També va ser administrador de Solidaridad Obrera i va col·laborar amb el seu òrgan de premsa Ruta. En aquells temps actuava clandestinament a Espanya al costat de joves com Raúl Carballeira o Juan Cazorla (Tom Mix). Fruit d'aquestes accions, haurà de passar vuit mesos a la presó Model de Barcelona.

Veneçuela i viatges arreu del món Torna a França i finalment el 24 juliol de 1948 arriba a Veneçuela. Comença llavors a viatjar, primer per Indoamèrica, com a ell li agradava anomenar-la en lloc de Llatinoamèrica o Iberoamèrica, per incorporar a la població originària. Després emprendria un viatge per tot el món de 5 anys. Esperantista fervent, feia servir la llengua iniciada pel Zamenhof per contactar amb altres llibertaris en qualsevol lloc del planeta. D'aquests viatges van sorgir múltiples llibres.

Després d'un breu retorn a França, s'instal·la definitivament a Veneçuela. Allà seguia escrivint sobre els problemes teòrics de l'anarquisme i publicant Ruta des de Caracas. Va seguir viatjant per tot el món, per visitar coneguts.

Darrers anys Els darrers anys de la seva vida els va passar a Montady, a Occitània. Allà va viure a la Villa Canaima, que compartia amb la família de Josep Peirats. Va morir el 1991 després d'una llarga leucèmia, deixant la seva vídua Marisol, i dues filles Maya i Grecia. Tal com recorda la seva filla Maya, a casa seva sempre van parlar català.

A més de Víctor García, a les seves publications va fer servir molts pseudònims, com Germen, Julián Fuentes, G.G. Ibars o Quipo Amauta… Va publicar articles a El Rebelde, Crisol, Ruta, Solidaridad Obrera, CNT, Cenit, Tierra y Libertad, Le Monde Libertaire, Volonta, Umanita Nova, Il Libertario, La Protesta, Castilla Libre, Historia Libertaria, Umbral, Espana Libre, Senstatano, Regeneración, Cultura Proletaria, Polémica, etc.

Obres

América, hoy. Editorial Americalee (1956)

La incógnita de Iberoamérica (1957) El Japón hoy (1960) Excursión sobre los Fundamentos del anarquismo (1961, amb altres autors) Raúl Carballeira (1961) La militancia pide la palabra (1961) Escarceos sobre China (1962) España hoy (1962) Juicio contra Franco (1962) Coordenadas andariegas. México, Panamá y Océano Pacifico (1963) Franco y el quinto mandamiento (1963) El pensamiento anarquista (1963) La internacional obrera (1964 y 1977), El Sudeste asiático (1966), Il Vaticano (1966), El anarcosindicalismo en España (1970, amb Josep Peirats) El protoanarquismo (1971) Las Utopías. De la Arcadia a 1984 (1971) El anarcosindicalismo, suspensión orígenes, apoyo estrategia (1972) Bakunin, hoy (1973) Georges orweliano y apoyo visión apocalíptica del mañana (1973) Las Utopías. Inmersión en el pesimismo (1973) Kropotkin, impacto en el anarquismo (1974) Kropotkin, la sociedad FUE primera (1974) Bakunin (1974) Contestación y anarquismo (1974, con Octavio Alberola) Kotogu, Osugi y Yamaga, tres anarquistas japoneses (1975) Centenario de Barret (1976, con Ángel J. Cappelletti) Museihushugi, el anarquismo japonés (1977) Las Utopías y el anarquismo (1977) Godwin y Proudhon (1977) El pensamiento de P. J Proudhon (1980) Caudillismo, golpismo, militarismos y fascismo en América Latina (1982) La sabiduría oriental (1985) Antología del anarcosindicalismo (1988) Utopías y anarquismo (1992) La FIJL en la lucha (con Felipe Alaiz) (inèdit) Anarquismo de los urbanitas (inèdit) La moral anarquista y el Trabajo moralizador (inèdit) Proyección de Iberia en América (inèdit) Taiji Yamaga (inèdit) Diccionario enciclopédico de militantes anarcosindicalistas (inèdit) El fascismo en Latinoamérica (inèdit)

Referències

Vegeu també Història de l'anarquisme

Enllaços externs Los Quijotes del Ideal Abel Paz, 1936

Categoria:Esperantistes barcelonins Categoria:Anarquistes barcelonins Categoria:Morts a Montpeller Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1919