Andreu Fortuny i Fàbrega (Sant Martí de Provençals, 14 de juliol de 1835 - Barcelona, 23 de novembre de 1884) fou un violinista, compositor i director d'orquestra català.
Biografia Fou fill de Joan FortunyAlgunes fonts indiquen que era violinista aficionat i saltimbanqui, altres que era sastre. Segurament va ser violinista car Andreu Fortuny explicà la vida errant de son pare en una entrevista concedida en 1866. i de Rosa Fàbrega. Va iniciar els seus estudis amb el professor Pau Serra i Bertran.
Fou un nen prodigi en l'execució del violí, presentant-se amb nou anys al Liceu Artístic i Literari de Madrid el 1846 i dos anys més tard al Gran Teatre del Liceu, en un concert del juny de 1848. Va dur a terme una llarga carrera de concertista, visitant escenaris de moltes poblacions espanyoles i algunes fora les fronteres espanyoles.
En setembre de 1882 es va anunciar per error en premsa la seva defunció. Va morir al seu domicili del carrer de la Unió de Barcelona dos anys després, quan treballava al Cafè del Segle XIX,Aquest local estava situat al carrer Conde del Asalto (Nou de la Rambla), no es tracta del que després va ser molt popularment conegut com a "La pajarera" que es va aixecar l'any 1888 a la Plaça de Catalunya. a causa d'una pneumònia. Estava casat amb Anna Omenyà. El seu violí, un Platner, va ser posteriorment adquirit pel violinista basc establert a Barcelona Clemente Ibarguren Garicano (1850-1933), qui més tard fou mestre dels violinistes barcelonins Joan Manén i Planas i Francesc Costa i Carrera. Es va organitzar un concert a benefici de la viuda al Teatre Principal de Barcelona, que va comptar amb la participació, entre d'altres, dels pianistes Francesc Laporta, qui havia també treballat al Cafè del Segle XIX i Carles Gumersind Vidiella, la veu d'Emerenciana Wehrle, i la del violinista Clemente Ibarguren.
Va rebre la creu de l'Orde de Carles III, l'Orde de Crist de Portugal i la Legió d'Honor espanyola, entre altres distincions.
Hi ha molt poques dades d'aquest músic català el qual es distingí com a concertista, compositor i director d'orquestra.
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 582 Ramón-Salinas, Jorge «Andreu Fortuny y Fábregas (1835-1884: Un violinista postergado del siglo XIX». Revista Catalana de Musicologia, XIV, 2021, pàg. 169-216.
Referències
Categoria:Violinistes barcelonins Categoria:Compositors barcelonins contemporanis Categoria:Membres de l'Orde de Crist Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Provençalencs Categoria:Directors d'orquestra barcelonins Categoria:Violinistes catalans del sud contemporanis Categoria:Compositors catalans del sud del Romanticisme Categoria:Nascuts el 1835 Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX