Lycoris és un gènere de plantes perennes i bulboses de la família Amaryllidaceae que comprèn unes 20 espècies natives d'Àsia, des del Nepal fins al Japó. Certes espècies i varietats de Lycoris han estat conreades com a ornamentals a la Xina durant segles. Una d'elles, una forma triploide estèril de Lycoris radiata, s'ha difós a països veïns, com el Japó, on se la coneix tradicionalment com "higanbana" (o "higan bana"), o sigui, "flor de l'higan". "Higan" és una festa budista que se celebra en cada equinocci, i donat que Lycoris radiata floreix per a l'equinocci de tardor se la coneix amb aquest nom.Chandler, B. Higanbana, Lycoris radiata, (Red) Spider Lily Imaginatorium. Consultat el 5 d'agost de 2009.

Descripció miniatura|Detall de la flor de Lycoris.

Són plantes herbàcies, perennes i bulboses. El bulb és subglobós o ovoide; les túniques (bases de les fulles seques que recobreixen el bulb) són de color marró a negre. Les fulles poden aparèixer abans o després de la floració, segons l'espècie.

Les flors són zigomorfes o gairebé actinomorfes i hermafrodites. El perigoni està format per 6 tèpals units entre si formant un tub anomenat "tub perigonial", el qual pot ser amb prou feines notable o molt llarg depenent de l'espècie. De vegades es presenta un paraperigoni escatós. Els tèpals són oblanceolats, encrespats o no al marge, i poden ser recorbats. El perigoni, amb forma d'embut, pot ser de color blanc, crema, daurat, rosat o vermell brillant. L'androceu està format per 6 estams, inserits prop de la gorja del tub perigonial. Els filaments són filiformes i declinats. Les anteres són oblongues i versàtils. El gineceu presenta un ovari ínfer, trilocular i amb pocs òvuls per lòcul. L'estil és filiforme i l'estigma és petit i capitat. Les flors es disposen en umbel·les de 4 a 8 membres, protegides per una espata bivalva, a l'extrem d'un escap erecte i sòlid. El fruit és una càpsula loculicida trivalva. Les llavors són rodones, llises i negres.Dimitri, M. 1987. Enciclopedia Argentina de Agricultura y Jardinería. Tomo I. Descripción de plantas cultivadas. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires.Shi Suan Shu. Lycoris. Flora of China Vol. 24: 266. Consultat el 5 d'agost de 2009.

Distribució geogràfica i hàbitat Les espècies del gènere es distribueixen per les zones temperades càlides i subtropicals de l'Àsia oriental, des del sud-oest de la Xina fins al Japó i el sud-est de Corea. Algunes espècies s'estenen fins al nord d'Indoxina i el Nepal. La distribució del gènere coincideix, en general, amb la dels boscos de laurissilva. Les espècies de Lycoris prosperen en sotaboscos humits. Algunes espècies vegeten a la tardor i l'hivern, mentre que d'altres ho fan a la primavera.Kurita, S. Taxonomy of Lycoris . Natural History of Plants. Consultat el 5 d'agost de 2009.

Al Japó es distribueixen 7 espècies. Entre aquestes, només n'hi ha dues que siguin fèrtils (L. traubii i L. sanguinea) i puguin propagar-se per llavors; les 5 restants són tàxons asexuals que es propaguen exclusivament per la divisió dels seus bulbs.

A Corea es distribueixen 6 espècies, sent L. koreana i L. chinensis var. sinuolata els únics tàxons fèrtils.

A la Xina, centre de distribució del gènere, s'hi han descrit més de 16 espècies. D'aquestes, n'hi ha 8 que són fèrtils. Es calcula que, aproximadament, la meitat de les espècies de Lycoris són estèrils i han sorgit a la natura per hibridació interespecífica.Kurita, S. Origin of the sterile taxa in Lycoris . Natural History of Plants. Consultat el 5 d'agost de 2009.

Taxonomia miniatura|Lycoris radiata en el seu hàbitat natural. miniatura|Lycoris sanguinea en el seu hàbitat natural, Kanagawa, Japó, agost de 2006. miniatura|Varietats vermella i blanca de Lycoris radiata. miniatura|Lycoris squamigera, Chiba, Japó, agost de 2008. miniatura|Lycoris radiata, Kincyakuda, Prefectura de Saitama, Japó, setembre de 2008. El gènere va ser establert per William Herbert el 1819. Aquest botànic va reconèixer que l'espècie endèmica de la Xina Amaryllis aurea era diferent de les altres espècies d'Amaryllis d'origen africà, per la qual cosa la va separar en un nou gènere que va anomenar Lycoris, l'espècie tipus del qual va ser —aleshores— Lycoris aurea. Actualment, el gènere presenta 22 espècies i diverses subespècies o varietats dins de cadascuna.

Juntament amb el gènere Ungernia, forma un clade que constitueix el llinatge de l'Àsia central i oriental de la família de les amaril·lidàcies i se situen en una mateixa tribu: Lycorideae. Ambdós gèneres, a més, estan estretament relacionats des del punt de vista filogenètic amb la tribu Pancratieae.Meerow, A.; Fay, M. i Chae, M. Guy, Ch. i Q-B. Li. The New Phylogeny of the Amaryllidaceae. Herbertia 54:180-203; 1999

Espècies Les espècies del gènere, juntament amb la cita vàlida i la seva distribució geogràfica, es llisten a continuació:

Lycoris albiflora Koidz., Bot. Mag. (Tokyo) 38: 100 (1924). Distribuïda a la Xina (Jiangsu), Corea i el Japó (Kyushu). Prové de l'encreuament entre L. aurea × L. radiata. Lycoris anhuiensis Y.Xu & G.J.Fan, Acta Phytotax. Sin. 20: 197 (1982). Originària de la Xina (Anhui, Jiangsu). Lycoris argentea Worsley, Gard. Chron., III, 84: 169 (1928). Distribuïda al nord de Birmània. Lycoris aurea (L'Hér.) Herb., Appendix: 20 (1821). Distribuïda des del sud del Japó fins a Indoxina. Lycoris caldwellii Traub, Pl. Life 13: 46 (1957). Espècie del sud-est de la Xina. Lycoris × chejuensis K.Tae & S.Ko, Korean J. Pl. Taxon. 23: 234 (1993). Espècie coreana que prové d'un encreuament complex entre tres espècies: L. chinensis × L. flavescens × L. koreana. Lycoris chinensis Traub, Pl. Life 14: 44 (1958). Distribuïda de la Xina al sud de Corea. Lycoris flavescens M.Kim & S.Lee, Korean J. Pl. Taxon. 34: 13 (2004). De Corea. Lycoris guangxiensis Y.Xu & G.J.Fan, Acta Phytotax. Sin. 20: 196 (1982). Provinent de la Xina (Guangxi). Lycoris haywardii Traub, Pl. Life 13: 44 (1957). Originària del Japó. Lycoris houdyshelii Traub, Pl. Life 13: 45 (1957). Espècie endèmica de la Xina (Jiangsu, Zhejiang). Lycoris incarnata Comes ex Sprenger, Gartenwelt 10: 490 (1906). Originària de la Xina (Hubei, Yunnan). Lycoris josephinae Traub, Pl. Life 21: 63 (1965). Endèmica de la Xina (Sichuan). Lycoris koreana Nakai, Bot. Mag. (Tokyo) 44: 516 (1930). Originària de Corea. Lycoris longituba Y.C.Hsu & G.J.Fan, Acta Phytotax. Sin. 12: 299 (1974). Espècie originària de la Xina (Jiangsu). Lycoris longituba var. flava Y.Xu & X.L.Huang, Acta Phytotax. Sin. 20: 198 (1982). Xina (Jiangsu). Lycoris longituba var. longituba. Xina (Jiangsu). Lycoris radiata (L'Hér.) Herb., Appendix: 20 (1821). Distribuïda des del Nepal fins al centre i sud del Japó. Lycoris rosea Traub & Moldenke, Amaryllidaceae: Tribu Amarylleae: 178 (1949). Xina (Jiangsu, Zhejiang). Lycoris sanguinea Maxim., Bot. Jahrb. Syst. 6: 80 (1885). Distribuïda al centre i sud del Japó. Lycoris sanguinea var. kiushiana Makino ex T.Koyama, Baileya 7: 5 (1959). Originària del Japó (Honshū, Kyushu). Lycoris sanguinea var. sanguinea. Del centre i sud del Japó. Lycoris shaanxiensis Y.Xu & Z.B.Hu, Acta Phytotax. Sin. 20: 196 (1982). Provinent de la Xina (Sichuan, Shaanxi). Lycoris sprengeri Comes ex Baker, Gard. Chron., III, 32: 469 (1902). Del sud-est de la Xina (Hubei). Lycoris squamigera Maxim., Bot. Jahrb. Syst. 6: 79 (1885). Originària del sud-est de la Xina i del centre i sud del Japó. Lycoris straminea Lindl., J. Hort. Soc. London 3: 76 (1848). Originària de la Xina (Jiangsu, Zhejiang). Lycoris uydoensis M.Kim, Korean J. Pl. Taxon. 34: 14 (2004). Endèmica del sud de Corea.

Notoespècies Les notoespècies (espècies originades per un encreuament entre dues espècies distintes del mateix gènere) de Lycoris, juntament amb les seves espècies parentals, són les següents: Lycoris × jacksoniana Traub, Pl. Life 20: 52 (1964). (L. radiata × L. sprengeri) Lycoris × woodii Traub & Moldenke, Pl. Life 13: 85 (1957). (L. aurea × L. radiata)

Utilització Moltes espècies de Lycoris han estat cultivades com a ornamentals a la Xina i al Japó durant segles, per la qual cosa han estat sotmeses a hibridació artificial (tant dins d'una mateixa espècie com entre espècies diferents) i a una selecció durant un període dilatat de temps; això fa que, actualment, sigui força difícil la ubicació taxonòmica d'un cultivar determinat. Cooke, D.A. & Phan YenLeng. Notes on Lycoris species. The Botanical Pages. Consultat el 10 de març de 2008.

Diverses espècies del gènere s'utilitzen com a ornamentals, com ara Lycoris radiata,Lycoris radiata (L'Hér.) Herb., Bot. Mag. 47: 5 sub t. 2113. 1819. La descripció original de Charles Louis L'Héritier de Brutelle es va realitzar com a Amaryllis radiata L'Hér., Sert. Angl. 16. 1788. Lycoris squamigera i Lycoris aurea.

Referències

Categoria:Amaril·lidàcies