Josep Maria Pàmies Juncosa (Reus, 6 de maig de 1813 - 11 de desembre de 1881) va ser un polític català i alcalde de Reus en diverses ocasions. Era germà de Gaietà Pàmies Juncosa.
Fill de Gaietà Pàmies i de Bibiana Juncosa, una família de comerciants, es va dedicar des de la seva joventut a la política. Proper a les idees liberals, va ser membre de la Milícia Nacional durant la guerra dels set anys, va entrar al batalló de Reus com a sergent i en acabar tenia el grau de comandant. Va participar en totes les operacions de la milícia, i com a ajudant del batalló expedicionari va prendre part l'any 1838 en el combat de Morell i Vilallonga a la Primera guerra carlina, on van morir molts reusencs. El 1854, quan era alcalde de Reus, es va pronunciar amb Francesc Subirà, que havia estat alcalde abans que ell, a favor de la Vicalvarada, a la plaça del Quarter en nom de la Unió Liberal. Quan va conèixer el fracàs del seu partit va arribar a un acord amb el seu oponent polític, Joan Martell, que va ser nomenat alcalde sense combat. El 1863 va ocupar novament l'alcaldia per dimissió del seu antecessor Gregorio de Mijares, i una altra vegada va ser alcalde el 1865. L'historiador reusenc Andreu de Bofarull diu que des de l'inici de la Guerra Civil dels Estats Units es va notar a Reus la crisi del cotó amb totes les conseqüències, i que els treballadors del tèxtil estaven «sumidos en la miseria». L'alcalde, el 1865, va obrir subscripcions d'ajuda i hi van col·laborar molts pobles de la comarca. El mes de març d'aquell any es va establir a Reus una societat anomenada «Tertúlia Progressista» i es va crear un comitè democràtic al mes d'octubre. Al final d'aquest mandat, el 1866, en un ple municipal va felicitar al mariner reusenc Pere Martí Anguera que estava embarcat a la fragata Blanca i que havia tingut una magnífica actuació a la batalla del Callao, a la guerra hispanosudamericana. Amb les seves gestions, va aconseguir la llibertat d'uns guerrillers reusencs antiborbònics empresonats pel govern. L'any 1868, després dels fets revolucionaris, va formar part per aclamació de la Junta Revolucionària provisional, de la qual en va ser vicepresident, càrrec que va conservar al proclamar-se la Junta Revolucionària Definitiva. Al convertir-se la Junta Definitiva en ajuntament, va ser elegit alcalde, i va defensar la dissolució de les juntes, que coexistien amb els ajuntaments, seguint les directrius del seu partit que recolzava les opinions de Prim. Com a alcalde, va autoritzar el 31 de desembre de 1868 el primer matrimoni civil que es va celebrar a l'estat espanyol. El 1869, amb motiu del pronunciament federal per part de l'alcalde Antoni Soler, i de la destitució pel governador de l'antic consistori, va ser nomenat alcalde una altra vegada, càrrec que va mantenir fins a les eleccions de 1870. Tot i la seva edat avançada, va participar amb el grau de comandant a la Tercera Guerra Carlina, encapçalant el primer batalló de cossos francs que es dedicaven a perseguir els carlins pel Camp de Tarragona. Va ser guardonat amb la Creu del Mèrit Militar amb distintiu vermell. Amb posterioritat va ser elegit diputat provincial i va tornar a l'ajuntament de Reus com a regidor.
Va participar en l'organització de la línia de ferrocarril de Reus a Lleida, i el 1866 va donar nou impuls a la línia del Carrilet de Reus a Salou. El 1862 formava part de la comissió impulsora del Banc de Reus i el 1863 era membre de la primera junta del Banc. Va participar també activament a la Societat El Círcol, de la qual en va ser president, i va ser un dels impulsors de la construcció del Teatre Fortuny. Al morir era president de la Societat El Olimpo.
Referències
Categoria:Alcaldes de Reus Categoria:Morts a Reus Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1813