La Bultaco Lobito fou un model de motocicleta de fora d'asfalt fabricat per Bultaco entre 1966 i 1976, dissenyat per a ser conduït en tota mena de terreny (preferentment, per camins de muntanya i camp a través). Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions en cilindrades variades (des dels 74 fins als 175 cc), per bé que les més populars als Països Catalans foren les de 74 cc. Com a característiques generals a totes les versions, disposaven d'un motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire, bastidor de bressol simple (tret de la Lobito T, on era doble), frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere. Pel que fa a l'acabat estètic, tret de la primera versió de 1966 (blava i negra), totes les altres tenien en comú un característic color groc, ja fos integral o combinat amb franges decoratives blaves o vermelles.
Pensada inicialment per a un ús mixt, a mig camí entre l'enduro i el trial, la Lobito s'adreçava a un sector de mercat específic, format per un públic jove comprès bàsicament dins la franja d'edat dels 16 als 18 anys. Gràcies a això, possibilità que molts adolescents que no tenien l'edat legal per a pilotar la Sherpa T, comencessin a formar-se com a futurs pilots de trial; però no només això, sinó que el seu caràcter polivalent la feia apta també per a l'ús urbà (era lleugera, manejable i tenia un motor molt àgil), cosa que unida a la seva línia agressiva la va fer molt popular entre els joves de l'època, fins al punt que va acabar esdevenint una moda duradora i una icona de la dècada de 1970.
S'ha dit que la Lobito fou tot un fenomen sociològic en el seu moment i una de les motos més carismàtiques mai fabricades per Bultaco. De fet, tanta fou l'anomenada d'aquest model que el 1999, quan ja feia anys que Bultaco havia tancat, en va recuperar el nom per a designar una edició especial del seu ciclomotor Senda de 50 cc, la qual mantingué en producció fins al 2001 amb el nom de Bultaco Lobito.
Història El 1966, Bultaco va llançar al mercat espanyol la Lobito 100, equipada amb un motor de 100 cc. Tot i no ser una moto plenament especialitzada, ja que estava pensada per a sortides lúdiques de cap de setmana, sí que va permetre començar a fer les primeres passes en el motociclisme de muntanya als nombrosos afeccionats que hi havia aleshores; la Lobito permetia superar amb garanties qualsevol obstacle, sempre que no es volgués portar al límit de pilotatge professional. De fet, ha estat considerada algun cop la primera Bultaco de tipus trail, anys abans que la marca llancés el seu primer model amb aquesta denominació -l'Alpina- i que la popularitzessin els fabricants japonesos.
Gràcies al seu èxit, abans d'acabar l'any la versió original de 100 cc fou complementada per una de nova -coneguda com a Mk2- destinada a joves d'entre 16 i 18 anys, motiu pel qual se li rebaixà el motor a 74 cc (límit legal de cilindrada per als posseïdors del carnet A1, accessible als 16 anys), mentre tota la resta es mantenia igual. Les bones característiques de la Lobito en varen fer augmentar la demanda de forma constant.
miniatura|esquerra|Les dues famoses Bultaco juvenils dels anys 70: Lobito Mk6 de 1973 (a dalt) i Junior GT2 de 1973 (a baix) La nova versió de la nissaga, la Mk3, es presentà al Saló de l'Automòbil de Barcelona de 1969. Disponible en tres cilindrades (74, 100 i 125 cc), tenia poc en comú amb les primeres Lobito, ja que a banda del seu cridaner color groc ara oferia un clar temperament "trialer". De mica en mica, però, la versió Mk3 anà derivant cap al motocròs, orientació que es va accentuar a la nova sèrie Mk4, amb motors de 125 i 175 cc. Fruit d'aquesta nova orientació, a mitjan 1971 aparegueren les Mk5, amb uns motors encara més semblants als de la Pursang de motocròs. Val a dir que les versions Mk4 i Mk5 estaven pensades per a l'exportació i amb prou feines es varen comercialitzar dins el mercat estatal.
El 1972 es presentà al Saló de l'Automòbil de Barcelona una nova evolució de la Lobito, la família Mk6 (amb motors de 74, 125 i 175 cc), la qual tornava als seus orígens, més trialers, com a resultar de la disparitat de prestacions observada a les Mk5 en comparació amb les Mk3. Les Mk6 esdevenien de nou més dòcils i manejables i, doncs, més aptes per al públic no especialitzat. Aquesta tendència s'accentuà el 1973 amb l'aparició de la Mk7, encarada ja decididament a la pràctica de l'enduro sense pretensions (anomenat a l'època "tot terreny") i es consolidà amb la següent versió de la nissaga, la Mk8 de 1974.
El 1975, mentre la Mk8 seguia en producció, Bultaco va llançar una darrera versió de Lobito enfocada totalment a la pràctica del trial, anomenada Lobito T, fabricada en les cilindrades de 74 i 125 cc. La moto tingué molt bona acollida entre els joves afeccionats al trial, els quals només disposaven fins aleshores de les Montesa Cota 74 (i 123) si volien practicar aquest esport seriosament. Juntament amb la Mk8, la darrera Lobito es mantingué en catàleg fins al 1976. D'ençà de 1977, Bultaco abandonà definitivament la fabricació de la Lobito per tal de deixar pas a dos nous models: la Frontera 74 (estrictament d'enduro) i la Sherpa T 74 (estrictament de trial, hereva directa de la Lobito T). Ambdós models disposaven de la seva corresponent versió de 125 cc, principalment per a l'exportació.
El nom i el logotip
Atès el seu nom comercial (traduïble per "llobet"), la iconografia relativa a la Lobito reflectia la imatge d'un llop: el logotip era la silueta d'un que corria i la imatge de producte, el dibuix d'una cara de llop en format pseudo-infantil.
D'altra banda, el nom d'aquest model coincidia casualment amb el d'un municipi de la província angolesa de Benguela, a la costa nord de l'estuari del riu Catumbela. Fundada el 1905, Lobito és una ciutat famosa pel seu gran port a l'oceà Atlàntic.
Repercussió Durant la dècada de 1970 i especialment a Catalunya, la Lobito 74 esdevingué una mena de motocicleta polivalent, fins i tot la moto urbana per excel·lència entre els joves, tal com passava aleshores amb la Cota 74 de Montesa i actualment amb l'Honda Scoopy i els diversos escúters juvenils. Lluny de limitar-ne l'ús a la pràctica del motociclisme de muntanya, molts propietaris la feien servir per a moure's per la ciutat, essent una de les motos més habituals als carrers de Barcelona.
Enduts per la moda de l'època (simplificant, aleshores es considerava que portar una Lobito feia "pijo"), molts joves en demanaven una als pares en fer els 16 anys amb la intenció de lluir-la i fer-la servir bàsicament per als seus desplaçaments diaris. Lògicament, el seu cost feia que no estigués a l'abast de totes les butxaques, de manera que fou una moto especialment habitual a la zona alta de Barcelona. Amb la Lobito, a més, s'invertia la tendència de marca iniciada a la capital catalana per la Montesa Impala: si bé aquesta era la moto de carretera preferida per la gent benestant (mentre la Bultaco Metralla quedava per capes socials més mitjanes), la Lobito 74 esdevingué la moto de muntanya per excel·lència entre els joves snobs, en detriment de la Cota 74 que fou relegada al segon lloc de la llista.
Val a dir que Bultaco oferia també a l'època una moto de similars característiques però estrictament de carretera, la Junior 74, un model amb força sortida comercial però que, tanmateix, no gaudia de l'aura de prestigi entre el jovent que atorgava la Lobito als seus propietaris. D'altra banda, el 1973, amb la intenció d'arribar a un públic jove amb menys recursos econòmics, Bultaco va llançar la Brinco 74, una mena de versió light de la Lobito amb el mateix motor, un xassís més baix i un equipament més senzill. El seu color verd la diferenciava de l'altra a primer cop d'ull.
La Lobito de Derbi Bultaco va tancar definitivament el 1983, després d'un llarg procés durant el qual Montesa es va quedar amb els drets de la marca. Anys a venir, l'antic propietari Paco Bultó aconseguí que Montesa li retornés de franc aquests drets, cosa que va possibilitar que el 1998, els seus hereus en cedissin la llicència de fabricació a Derbi (l'amo de la qual, Andreu Rabasa, era amic íntim de la família), amb l'esperança de fer reviure la marca. Fruit d'aquest acord, el 1999 Derbi va ressuscitar Bultaco amb una reedició de la Lobito, per bé que de manera efímera, ja que es fabricà només fins al 2001.
La Bultaco Lobito de Derbi no era, però, una simple actualització de l'històric model de Bultaco ans una moto completament nova, desenvolupada a partir de la Senda -el conegut ciclomotor de la firma vallesana- d'acord amb les necessitats de la seva nova època, beneficiant-se dels avenços tecnològics dels darrers trenta anys. Es tractava d'una moto d'enduro amb canvi de 6 velocitats i un motor de 49 cc que lliurava 8 CV a 8.000 rpm. El seu disseny agressiu i complet equipament, units a l'ús de tecnologies d'avantguarda i de materials i components de primera qualitat la convertien en una moto elitista i exclusiva, amb un preu que voltava els 2.200 euros. Estèticament, la Derbi retia homenatge a la Bultaco tot adoptant les seves clàssiques combinacions de colors: n'hi havia en blau i negre o bé en groc.
Quan Derbi va caure en mans de la italiana Piaggio, el projecte de la Lobito va quedar descartat.
Versions Llista de versions produïdes
VersióCilindradaId. ModelNúm. SèrieAnysDipòsit USA 100 19 19.000.001 1966 - 1969 Blau marí i negre National 100 19N 1966 Sweden 100 1T-19 Aguas del Guadiana 100 4T-19 Mk2 74 74 32 32.000.001 1967 - 1969 Blau marí i negre AK 100 38 19.000.001 1967 Mk3 125 53 53.000.001 1969 - 1970 Groc Australia 125 1T53 Sweden 125 2T53 Mk3 National 74 59 59.000.001 1969 - 1972 Groc Mk3 100 54 54.000.001 1969 - 1970 125 62 62.000.001 1970 - 1972 Mk4 125 74 74.000.001 1970 - 1971 Vermell 175 76 76.000.001 1971 Groc 175 77 77.000.001 Mk5 USA 125 83 83.000.001 1971 - 1973 Groc amb ratlla blava 175 84 84.000.001 Mk6 74 94 94.000.001 1972 - 1973 Groc amb franges blaves 125 95 95.000.001 175 93 93.000.001 Groc amb franges vermelles Mk7 75 126 126.000.001 1973 - 1974 Groc amb franges blaves 125 127 127.000.001 175 128 128.000.001 Groc amb franges vermelles Mk8 75 147 147.000.001 1974 - 1976 Groc amb franges blaves 125 148 148.000.001 175 149 149.000.001 Groc amb franges vermelles Lobito T 74 155 155.000.001 1975 - 1976 Groc amb franja blava 118 156 156.000.001 Groc amb franja vermella Notes
100/Mk2 La primera Lobito tenia fama de molt "ratera" (en l'argot motociclista de l'època, indicava que el seu motor tenia molt de nervi).
Fitxa tècnica Bultaco LobitoMk2 74100miniatura|center|Bultaco Lobito 100 de 1967Id. Model 32 19Núm. Sèrie 32.000.001 19.000.001Anys 1967 - 1969 1966 - 1969 CC 74,788 99,108Diàmetre x Carrera 43 x 51,5 mm 49,5 x 51,5 mmCompressió 9:1 10:1CV 6 a 7.000 rpm 9 a 8.000 rpmCanvi 4 velocitatsSuspensió davant Forquilla telescòpicaSuspensió darrera Amortidors hidràulicsPneumàtic davant 2,75 x 17" (esculpit)Pneumàtic darrera 3,25 x 16" (trial)Frens davant Tambor 125 x 28 mmFrens darrera Tambor 125 x 28 mmPes en sec 79 kg Capacitat dipòsit 10,5 litresDipòsit Blau marí i negre Notes
AK Algun cop referida com a Lobito K, la Lobito AK Scrambler fou una versió especial per als EUA que aparegué el 1967, enfocada quasi totalment al motocròs. Derivada del model estàndard original de 100 cc, les principals diferències amb aquell eren les següents:
Cilindre i culata especials Bugia més freda Carburador Irz de 22 mm en comptes del Zenith de 18 Filtre d'aire especial Relació de canvi tancada Pinyons, cadena i plat amb diferent nombre de dents Tub d'escapament obert, sense silenciador Forquilla d'acer d'alta qualitat
Fitxa tècnica