miniatura|upright=1.3|La façana de la Cocatedral de Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni miniatura|upright=1.3| La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni miniatura|upright=1.3|Cripta de la Madonna della Favana, Veglie miniatura|upright=1.3|La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla. El 2012 tenia 281.593 batejats d'un total de 284.593 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Domenico Caliandro.
Territori Parròquies La diòcesi s'estén sobre el territori administratiu de tres províncies Bari, Brindisi i Lecce, mentre que canònicament està dividida en 60 parròquies, reagrupades en 6 arxiprestats, 4 forans i 2 urbans:
Província de Bari Locorotondo, Habitants: 14.038 - Parròquies: 3;
Província de Bríndisi Bríndisi, Habitants: 92.220 - Parròquies: 17; Carovigno, Habitants: 15.427 - Parròquies: 3; Cellino San Marco, Habitants: 6.993 - Parròquies: 1; Mesagne, Habitants: 28.600 - Parròquies: 7; Ostuni, Habitants: 32.458 - Parròquies: 10; San Donaci, Habitants: 7.183 - Parròquies: 1; San Michele Salentino, Habitants: 6.259 - Parròquies: 1; San Pancrazio Salentino, Habitants: 10.359 - Parròquies: 2; San Vito dei Normanni, Habitants: 19.976 - Parròquies: 5;
Província de Lecce Guagnano, Habitants: 6.252 - Parròquies: 2; Leverano, Habitants: 13.903 - Parròquies: 3; Salice Salentino, Habitants: 8.859 - Parròquies: 2; Veglie, Habitants: 14.077 - Parròquies: 3.
Arxiprestats L'arxdiòcesi comprèn 2 arxiprestats urbans, les ciutats de Bríndisi e Ostuni, i 4 arxiprestats forans: Arxiprestat urbà San Lorenzo da Brindisi: comprèn 17 parròquies a la ciutat de Bríndisi; Arxiprestat urbà San Biagio: comprèn les 10 parròquies d'Ostuni; Arxiprestat forà Madonna del Carmine: comprèn Mesagne i les seves 7 parròquies; Arxiprestat forà San Rocco: comprèn les 3 parròquies de Locorotondo; Arxiprestat forà San Vito Martire: comprèn les 9 parròquies dels municipis de Carovigno, San Michele Salentino i San Vito dei Normanni; Arxiprestat forà Santa Maria Assunta: comprèn 14 parròquies dels municipis de Cellino San Marco, Guagnano, Leverano, Salice Salentino, San Donaci, San Pancrazio Salentino i Veglie.
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Bríndisi, on es troba la catedral de San Giovanni Battista. A Ostuni hi ha la cocatedral de Santa Maria dell'Assunzione.
Santuaris Bríndisi: Santa Maria degli Angeli; Maria nascente; Santa Maria Madre della Chiesa, Contrada Jaddico; Carovigno: Maria Santissima de Belvedere; Ostuni: Madonna della Grata; Sant'Oronzo; San Biagio; San Pancrazio Salentino: Sant'Antonio alla Macchia.
Història Bríndisi Bríndisi, el primer port d'escala per als vaixells procedents d'Orient, va rebre el cristianisme probablement des del començament de l'era cristiana. Segons la tradició, la diòcesi de Bríndisi va ser erigida al . El primer bisbe va ser sant Leuci d'Alessandria.
Al voltant de 670, la ciutat va ser destruïda pels longobards, que va fer d'Oria el seu bastió. Els bisbes de Bríndisi van traslladar-hi allà la seva seu: el primer bisbe de Bríndisi i Oria va ser Magelpoto. Posteriorment la diòcesi cau sota la influència de l'Imperi Romà d'Orient i l'Església grega.
Amb el bisbe Teodosi (segona meitat del ) es va iniciar el procés de repoblació de la ciutat de Bríndisi. Va ser el responsable de la construcció de la basílica de Sant Leuci (destruïda el 1720), que va ser fins al final del la catedral de la renascuda diòcesi de Bríndisi. Cap al final del , en l'època de l'emperador Basili II (976-1025), la seu de Bríndisi va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana. És de suposar que Joan II va ser el primer arquebisbe de Bríndisi. Ja en la primera meitat del a Bríndisi es reconeixen dos sufragànies: Ostuni i Monopoli.
El 1071 els normands es van fer amos de Bríndisi, derrotant els grecs. Això va comportar el retorn a la seu del ritu llatí i l'obediència romana. Als normands es deu la finalització de la reconstrucció i repoblació de Bríndisi: Godino va ser el primer arquebisbe que va moure la seva seu d'Oria a Brindisi. Segons Eubel, fins al , la seu tenia el títol de Bríndisi i Oria. El 1089 el papa Urbà II va anar-hi per consagrar el perímetre de la nova catedral normanda, que es completà el 1143. El mateix papa va prendre a la metròpoli de Bríndisi la seu de Monopoli, que es va convertir immediatament subjecta a la Santa Seu.
El 10 de maig de 1591 Oria va convertir-se en la seu d'una nova diòcesi, el territori de la qual va sorgir de l'arxidiòcesi de Bríndisi, i contextualment va esdevenir sufragània de l'arxidiòcesi de Tàrent.
Amb la butlla De utiliori del 27 de juny de 1818, el papa Pius VII va suprimir la diòcesi d'Ostuni unint així el territori al de Bríndisi, pel qual va perdre la seva única seu sufragània. No obstant això, la diòcesi d'Ostuni va ser restaurada el 14 de maig de 1821 i concedida a l'administració perpètua de Bríndisi.
Ostuni Alguns autors han atribuït a una suposada seu dHostunensium el bisbe Melazio, esmentat en una carta del papa Gregori el Gran del 596 o del 601, el bisbe que no pertany a la seu de Histonium, és a dir Vasto.Francesco Lanzoni, Le diocesi d'Italia dalle origini al principio del secolo VII (an. 604), vol. I, Faenza 1927, p. 318.
La diòcesi d'Ostuni data del , unida a la diòcesi de Monopoli, que era hereva de l'antiga diòcesi d'Egnazia. Quan Bríndisi va ser elevada al rang de seu metropolitana, Ostuni va tenir el seu propi bisbe, sufragani de Bríndisi; el primer conegut és Datto, qui en 1071 va estar present en la consagració de l'església de Montecassino.
Entre els bisbes ostuneses es distingeixen: Bartolomeo Mezzavacca, creat cardenal; Nicola d'Arpono, que va promoure la construcció de la catedral; Giovanni Carlo Bovio, protagonista al Concili de Trento.
Al final del Ostuni es ressentí de les tensions entre la Santa Seu i el Regne de Nàpols, que acabarà amb un acord de 1791 pel qual el bisbe d'Ostuni era nomenat pel Rei. No obstant això, la seu d'Ostuni estava vacant des 1794 i el 27 de juny 1818 va ser suprimida amb la butlla De utiliori del papa Pius VII i el seu territori quedà unit amb el de l'arxidiòcesi de Bríndisi. El 14 de maig de 1821, però, va ser restaurada pel mateix papa amb la butlla Si qua prae i la seva administració perpètua va ser concedida als arquebisbes de Bríndisi. La diòcesi inclou les ciutats d'Ostuni, Carovigno, San Vito dei Normanni, San Michele Salentino i Locorotondo.D'Avino, op. cit., p. 517.
Brindisi-Ostuni El 20 d'octubre de 1980, en virtut de la butlla Conferentia Episcopalis Apuliae del papa Joan Pau II, l'arxidiòcesi de Bríndisi, tot i que mantenia la dignitat d'arquebisbat, va perdre el rang de metropolitana; i juntament amb la diòcesi d'Ostuni va esdevenir sufragània de l'arxidiòcesi de Lecce.
El 30 de setembre de 1986 amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, l'arxidiòcesi de Bríndisi i la diòcesi d'Ostuni es van unir en plena unione i la nova circumscripció eclesiàstica ha assumit el seu nom actual.Va ser reconeguda civilment el 20 d'octubre de 1986, amb decret del Ministeri de l'Interior.
L'arxidiòcesi ha acollir la visita pastoral de Benet XVI el 14 i 15 de juny de 2008.
Cronologia episcopal Seu de Bríndisi Bisbes de Bríndisi upright|miniatura|San Leuci, primer bisbe de Bríndisi upright|miniatura|El papa Pau IV, nat Gian Pietro Carafa, arquebisbe de Bríndisi i Oria (1518-1524) miniatura|upright|L'arquebisbe de Bríndisi e Oria Girolamo Aleandro (1524-1541) miniatura|upright|L'arquebisbe Raffaele Ferrigno, arquebisbe de Bríndisi (1856-1875); foto f.lli D'Alessandri upright|miniatura|Rocco Talucci, arquebisbe de Bríndisi-Ostuni (2000-2012) upright|miniatura|Domenico Caliandro, actual arquebisbe de Bríndisi-Ostuni San Leucio † Marco † (citat el 325) Proculo † (350 - 362) San Pelino † (362) Ciprio † (363) Leone † Sabino † Eusebio † Dionisio † Giuliano I † (citat el 493) Prezioso † (680)
Bisbes i arquebisbes d'Oria i Brindisi
Magelpoto † (primera meitat del ) Paolo † () Teodosio † (vers 865 - vers 895 mort) Giovanni I † (952 - 980) Andrea † (980 - 980) Paone † (980 - 983) Gregorio I † (987 - 996) Giovanni II † (996 - vers 1038) Leonardo o Nardo † (documentat el 1043 - 1044) Eustachio † (1050 - 1071) Gregorio II † (1074 - vers 1080 mort) Godino † (1085 - 1098 mort)
Arquebisbes de Bríndisi i Oria Badovino † (? - 1100 mort) Nicola † (vers 1101 - vers 1105 mort) Guglielmo II † (1105 - vers 1118 mort) Bailardo † (1122 - 1143) Lupo † (1144 - 1172 mort) Guglielmo III † (29 de juliol de 1173 - vers 1181 mort) Pietro † (2 de gener de 1182 - vers 1196 mort) Gerardo † (1196 - 1212) Pellegrino I † (1216 - 1224 mort) Giovanni III † (1224 - 1224) Giovanni Santo † (1225 - 1226) Pietro Paparone † (inicis de 1231 - finals de 1248) Pellegrino II † (23 d'octubre de 1254 - 1288 mort) Adenolfo † (23 de maig de 1288 - 1 d'octubre de 1295 nomenat arquebisbe de Conza) Andrea Pandone † (5 de febrer de 1296 - 5 de juny de 1304 nomenat arquebisbe de Càpua) Rodolfo † (5 de juny de 1304 - 1305 dimití) (administrador apostòlic) Bartolomeo † (22 de gener de 1306 - 1319 mort) Bertrando † (18 de desembre de 1319 - 1333 mort) Guglielmo Isnardi, O.F.M. † (6 de desembre de 1333 - 3 de març de 1344 nomenat arquebisbe de Benevent) Guglielmo de Rosières, O.S.B. † (28 de febrer de 1344 - 7 d'abril de 1346 nomenat bisbe de Cassino) Galhard de Carceribus † 19 de juliol de 1346 - 1348 mort) Giovanni della Porta † (30 de maig de 1348 - 18 de gener de 1353 nomenat arquebisbe de Càpua) Pietro Gisio, O.P. † (2 de novembre de 1352 - 1378 mort) Gurello † (7 de febrer de 1379 - 1382) (antibisbe) Marino del Giudice † (vers 1379 - inicis de 4 de juny de 1380 nomenat arquebisbe de Tàrent) Riccardo de Rogeriis † (11 de juny de 1382 - vers 1409 mort) Vittore † (15 de setembre de 1409 - 1411) Paolo Romano † (1411 - 1412 deposat) Pandullo, O.S.B. † (28 de novembre de 1412 - 1414 mort) Aragonio Malaspina † (9 de febrer de 1415 - 23 de febrer de 1418 nomenat arquebisbe d'Otranto) Paolo Romano † (23 de febrer de 1418 - abril o desembre de 1423 mort) (per segon cop) Pietro Gattula † (17 de maig de 1423 - 1437 mort) Pietro Sambiasi, O.P. † (15 d'abril de 1437 - 1452 mort) Goffredo Caruso (19 de desembre de 1453 - inicis de 28 de juliol de 1471 mort) Sede vacante (1471-1477) Francesco de Arenis † (14 d'octubre de 1477 - d'agost de 1483 mort) Roberto Piscicelli † (7 d'abril de 1484 - 1513 mort) Domingo Idiocáiz (Domenico Idiaches) † (8 de juny de 1513 - 25 de setembre de 1518 mort) Gian Pietro Carafa † (20 de desembre de 1518 - 8 d'agost de 1524 dimití, posteriorment elegit papa amb el nom de Pau IV) Girolamo Aleandro † (8 d'agost de 1524 - 30 de gener de 1541 dimití) Francesco Aleandro † (30 de gener de 1541 - 3 de novembre de 1560 mort) Giovanni Carlo Bovio † (21 de juny de 1564 - de setembre de 1570 mort) Bernardino Figueroa † (26 de novembre de 1571 - de novembre de 1586 mort) Sede vacante (1586-1591)
Arquebisbes de Bríndisi Andrés de Ayardis † (10 de maig de 1591 - 4 de setembre de 1595 mort) Juan Pedrosa, O.S.B. † (25 de maig de 1598 - 24 de gener de 1604 mort) Giovanni Falces, O.S.H. † (4 de juliol de 1605 - 15 d'octubre de 1636 mort) Francesco Sorgente, C.R. † (1 de març de 1638 - 9 de gener de 1640 nomenat arquebisbe, títol personal, de Monopoli) Dionisio O'Driscol, O.F.M.Obs. † (5 de març de 1640 - 9 d'agost de 1650 mort) Lorenzo Raynos † (19 de febrer de 1652 - 17 de març de 1656 mort) Diego de Prado, O. de M. † (juny de 1656 - abril de 1658 mort) (bisbe electe) Francesco de Estrada † (28 de juliol de 1659 - 23 de novembre de 1671 mort)