La identificació dels animals és cadascuna de les tècniques que s'utilitzen per a reconèixer un animal com a membre d'una determinada espècie, raça o grup, o per a reconèixer-lo individualment. Es realitza amb diverses finalitats, com ara verificar-ne la propietat, control de la bioseguretat, control de la traçabilitat alimentària i sanitària, control genealògic, gestió ramadera, o fer-ne el seguiment amb propòsits de recerca o agrícola, entre d'altres. D'altra banda, alguns animals estan subjectes a una identificació obligatòria en l'ordenament jurídic d'alguns països.
En el cas de la identificació individual s'assigna un número o un codi d'identificació (combinació alfanumèrica) a cada animal per poder-lo identificar individualment ja sigui dins una granja o d'acord amb una metodologia preestablerta per l'Administració pública, amb finalitats productives, sanitàries, censals, de responsabilitat legal i d'altres. L'Administració pública estableix l‘obligatorietat d'identificar individualment determinats grup d'animals, establint el que s'anomena identificació oficial de l'animal. També, i existeix l'obligatorietat per part dels municipis de portar el cens dels animals de companyia d'algunes espècies, establint-se la identificació censal de l'animal.
Història La identificació individual dels animals mitjançant marques al seu cos s'ha practicat des de fa més de 3.800 anys, com es veu al Codi d'Hammurabi. Els primers sistemes oficials documentats d'identificació són del . A l'Uruguai, per exemple, ja hi havia en aquells temps un registre de marques a ferro.
Tècniques d'identificació dels animals El Diccionari de Veterinària i Ramaderia publicat pel Termcat recull de diferents tècniques d'identificació dels animals.
El sistema més bàsic d'identificació dels animals és la descripció o registre de característiques identificatives pròpies de l'animal que el fan diferent d'altres individus de la mateixa espècie, utilitzant tècniques com: l'obtenció d'empremtes, és a dir, obtenir una marca d'una regió del cos d'un animal per pressió. empremta plantar: de les plantes dels peus dels gossos i els gats, que es fa servir principalment amb finalitats judicials. empremta dels calls: obtinguda dels calls dels equins amb finalitats identificatives. nasograma: obtinguda mitjançant la impressió sobre paper de la imatge de la regió del musell o l'extrem del nas dels porcs, els bovins, els ovins, el cabrum i els gossos en impregnar-la amb tinta, cera o per mitjans fotogràfics. palatograma: obtinguda mitjançant la impressió del paladar dels equins en una substància modelable o mitjançant una fotografia. fotografia: utilitzada en els equins, els bovins i els animals de companyia que consisteix a fotografiar-los d'una forma i posició predeterminades. ressenya: utilitzada principalment en els equins, els bovins, els gossos i els gats, que consisteix en una descripció detallada de l'animal on es relacionen les seves característiques generals i se n'especifiquen els accidents i les marques. silueta, o ressenya gràfica: utilitzada principalment en els equins i els bovins de raça frisona que consisteix a dibuixar sobre el traç del contorn de l'animal la forma de les clapes i certes particularitats. grup sanguini: consisteix a obtenir sang, especialment dels equins i els bovins, per tal d'analitzar-ne determinats components i líquids orgànics.
El marcatge consisteix a aplicar una marca o senyal distintiu que es fa a un animal mitjançant diferents tècniques i que té com a finalitat identificar-lo, ja sigui individualment, o col·lectivament com a membre d'una espècie, raça, grup o, en el cas de la ramaderia, com a membre d'un ramat determinat, indicar-ne l'origen, la propietat o la qualitat. El marcatge pot ser temporal, quan té com a finalitat identificar un animal durant un cert període, o permanent, quan té com a finalitat identificar un animal durant tota la seva vida.
El marcatge sobre el cos mateix de l'animal pot fer-se per utilitzant diferents tècniques. per ferro roent: consisteix a aplicar sobre la pell dels cavalls, les vaques, les ovelles i les cabres un ferro roent, especialment en forma de lletra o número. per fred: consisteix a aplicar sobre la pell dels cavalls, les vaques i les cabres de pelatge fosc un ferro, generalment en forma de lletra o número, que prèviament refredat (normalment amb nitrogen líquid) provoca el creixement de pèl blanc en la zona afectada.
per corrosió: marcatge que consisteix a aplicar sobre la pell de les vaques un tampó impregnat de líquid depilatori que provoca alopècia en la zona afectada. per incisions: consisteix a fer una incisió o "fesa" (tall llarg i estret) a l'orella de les vaques, les ovelles, les cabres, els porcs i els conills.
per amputació, utilitzat per exemple en ratolins de laboratori, implica l'amputació total o parcial d'un o més dits com a mitjà d'identificació permanent. amb pintura: normalment són marcatges temporals o semi-permanents. tatuatge: sistema d'identificació indeleble utilitzat habitualment en els equins, els bovins, els ovins, el cabrum, els porcs i els gossos que consisteix a introduir, per mitjà de puncions, pigments colorants en forma de marques, lletres o números sota la pell. amb làser: utilitzat per exemple en peixos.
El marcatge per fixament o aplicació consisteix a fixar o col·locar una aplicació al cos d'un animal. Aquesta aplicació pot ser una peça de metall, fusta, cuir o plàstic que es fixa o col·loca en determinades parts del cos d'un animal per identificar-lo. Sistemes tradicionals anellament (o anellatge): consisteix a fixar una aplicació en forma circular ("anella tarsiana") a les extremitats de l'aviram. braçalets, polseres, o turmelleres: aplicació en forma circular que es fixa a la part distal de les extremitats dels quadrúpedes. collar: a part de la funció de subjectar l'animal, el collar pot servir per a identificar-lo, ja sigui mitjançant el seu color o fixant-hi una placa identificativa, una medalla, un microxip o una esquella. En el cas de gossos i gats, es pot posar una placa identificativa fixada al collar on consta el nom de l'animal i les dades del propietari. Aquesta placa identificativa també pot fixar-se a altres parts del cos d'alguns animals, com per exemple a les ales d'algunes aus. Una medalla és una aplicació plana on consta un número, habitualment de dues xifres, que serveix per a identificar els bovins dins el ramat i que també es penja habitualment al collar. cròtal: és una aplicació generalment en forma quadrangular que es fixa a l'orella dels bovins, els ovins, el cabrum i els porcs on consta el codi d'identificació. etiquetes adhesives: més utilitzades per a marcatges temporals, especialment en experimentació o recerca. Sistemes electrònics d'identificació: Veure secció Sistemes electrònics d'identificació en aquest mateix article.
Exemples de marcatge en algunes espècies
Ocells Anellament Marcatge a les ales Microxip subcutani (lloros) Telemetria (aus de falconeria) Ovelles Marcatge per fred Marcatge a ferro calent Collar Talls o incisions a l'orella Xapa d'orella o cròtals (no electrònic) Cròtal electrònic Pintura semi-permanent Porcs Collars (electrònics i no electrònics) Talls o incisions a l'orella Xapa d'orella o cròtals (no electrònic) Cròtal electrònic Pintura semi-permanent Tatuatge
Cavalls Collars (no electrònics) Marcatge a ferro calent Marcatge per fred Microxip subcutani Boví Xapa d'orella o cròtals (no electrònic) Cròtal electrònic Bol ruminal electrònic Collars (electrònics i no electrònics) Turmelleres Marcatge a ferro calent Marcatge per fred Talls o incisions a l'orella Esquelles Gossos Collar Microxip subcutani Tatuatge
Ratolins de laboratori Talls o incisions a l'orella Microxip subcutani Tints per al pèl Amputació de dits del peu Peixos Microxip subcutani Talls a les aletes Etiquetes codificades Transponedors integrats passius Etiquetes sonores Mamífers marins Transponedors Etiquetes adhesives Invertebrats Etiquetes adhesives Pintura semi-permanent
Sistemes electrònics d'identificació d'animals
La identificació electrònica en animals es basa en l'aplicació a l'animal d'un dispositiu que al seu interior conté un microxip amb un transponedor. Un transponedor és un dispositiu electrònic capaç d'emmagatzemar i, posteriorment, transmetre una informació o codi que servirà per identificar de forma individual a l'animal portador d'aquest. El microxip es pot incorporar als sistemes de marcatge tradicionals, obtenint-se anells, braçalets, polseres o turmelleres, collars o cròtals electrònics. Tanmateix, els microxips també poden aplicar-se internament a l'animal, ja sigui en forma de: un microxip subcutani, un dispositiu electrònic recobert d'una estructura protectora que s'implanta sota la pell de l'animal, principalment en gossos, gats o cavalls. miniatura|alt= Microxip subcutani i aplicador | Microxip subcutani i aplicador un bol ruminal, una aplicació en forma esfèrica que conté un microxip i que s'introdueix per via oral perquè resti dins la panxa (rumen) dels bovins, dels ovins o del cabrum. La utilització de microxips va lligada a la necessitat de disposar d'un lector, el dispositiu que permet llegir un microxip sense haver-lo d'extreure del cos de l'animal que el conté. Poden fer-se dos tipus de lectura: estàtica: es realitza amb un lector de mà o portàtil, a un animal que es troba aturat. Es realitza apropant l'antena a la regió de l'animal on es troba localitzat el dispositiu. Aquest tipus de lectura permet fer un control d'inventari o stock dels animals de renda amb rapidesa i eficàcia, i és el que se sòl utilitzar per a animals de companyia. dinàmica: es realitza col·locant un lector en una mànega i fent passar els animals per aquesta. Algunes antenes tenen capacitat de lectura fins a un metre de distància i una capacitat de lectura de fins a 3 animals per segon, i poden estar connectats a un ordinador on quedaran enregistrats els números dels animals. Els avantatges de la identificació electrònica respecte a la identificació convencional són diversos: l'estandardització a nivell mundial (basant-se en les normes ISO), la inviolabilitat del codi, la seva durabilitat, la possibilitat d'automatitzar i agilitzar la lectura sense necessitat de contacte visual directe, l'emmagatzematge electrònic de les dades reduint el volum de treball manual. Es tracta d'un sistema d'identificació que es troba en creixement degut a la millora de la gestió i la fiabilitat de la informació que suposa.
Identificació animal obligatòria en veterinària i ramaderia D'acord amb la normativa legal existent a Catalunya, és obligatòria la identificació individualitzada d'algunes espècies d'animals de companyia (gossos, gats i fures), dels èquids, dels bovins, ovins i el cabrum. Aquesta identificació té la finalitat d'identificar la propietat i responsabilitat sobre l'animal, així com la traçabilitat alimentària i sanitària.
Identificació en gats, gossos i fures alt= Lector de microxip subcutani|miniatura|Lectura del microxip subcutani implantat en un gos