Tomàs Carrera, Thomas Carrère en francès, (Perpinyà, 11 de febrer del 1714 - 26 de juny del 1764) va ser un metge rossellonès.
Biografia Fill i net de metges (el seu pare, Josep Carrera, havia esposat Victòria Amanrich, filla de Cyr Amanrich, i dos altres dels fills d'ambdós i germans d'en Tomàs també es dedicaren a la medicina), inicialment es dedicà a l'estudi de la filosofia i la teologia, i arribà a prendre els ordes menors. Descobrí la vocació mèdica, obtingué el mestratge en Arts a la universitat de Montpeller el 19 de febrer del 1735, i el doctorat en medicinaDefensà les Theses ex universa medicina davant les Escoles de la Universitat de Perpinyà, sota la presidència del seu germà Josep Carrera a la universitat de Perpinyà (12 de gener del 1737). Al mateix any va ser escollit pel claustre de la Facultat de Medicina professor interí (al febrer) i titular (a l'octubre) d'una càtedra mèdica. Va ser elegit rector de la universitat el 1746, però el Consell Sobirà del Rosselló n'anul·là el nomenament per un defecte de forma. Sis anys més tard, el 1752, obtingué per fi el càrrec, i exercí el seu any de mandat amb gran dedicació, dedicant-se al restabliment d'una institució en moments baixos.
El 1753 esdevingué metge substitut de l'hospital militar de Perpinyà, com a coadjutor amb dret de successió de Pere Barrera i al mateix any rebé el nomenament de membre de la Societat Reial de Ciències de Montpeller. El 1755, en morir en Barrera, n'ocupà la plaça definitivament. E1757 rebé la comissió d'inspeccionar l'hospital militar de Cotlliure, ateses les greus acusacions d'abusos que aquest havia rebut, i a l'any següent tingué cura dels soldats francesos repatriats de Menorca per raons de salut. Es distingí novament el 1763, en ocasió d'una epidèmia de febres que omplí l'Hospital de Perpinyà amb més d'un mil·ler de malalts i que afectà la major part del personal sanitari que hi treballava.
El 21 de maig del 1759 va ser nomenat delegat reial al Consell Sobirà del Rosselló; dos anys més tard, al 25 de maig del 1761, rebé el nomenament de degà perpetu de la Facultat de Medicina de Perpinyà i, poc després (30 de juny del 1761) fou fet Protometge de la província del Rosselló. Mantingué una controvèrsia amb el metge i botànic coetani Pere Barrera, dins d'un nivell erudit. Deixà diverses publicacions especialitzades: sobre el coneixement de les plantes pels metges, sobre malalties pulmonars, sobre l'autòpsia de cadàvers, sobre les aigües minerals de la regió. Va ser autor del primer estudi científic sobre els Banys de Nossa (Vinçà).
De la seva muller, Jeanine Ruffat, tingué un fill, futur metge d'anomenada, Joseph-Barthélémy-François Carrère. A Perpinyà hi ha un carrer dedicat a Thomas Carrère.
Obres
Reimpressió:
Obra atribuïda, erròniament, a Simon-Philippe Bieysse, que la presentà com a tesi doctoral a la universitat de Montpeller Encara que signada Laroque, que la presentà a tesi doctoral a la universitat de Montpeller, és d'en Carrera Hom li atribuït dues obres més, una com a autor i l'altre com a traductor, però sense proves de certesa
Notes
Referències
Enllaços externs Tomàs Carrera Amanrich o Thomas Carrère | Galeria de Metges Catalans
Categoria:Metges perpinyanencs contemporanis Categoria:Rectors de la Universitat de Perpinyà Categoria:Morts a Perpinyà Categoria:Nascuts el 1714