L'entre-guerres a Andorra es caracteritza per una continuïtat de la crisi econòmica sorgida a la segona meitat del . El país viu molt precàriament de l'economia de l'Antic Règim. Malgrat que durant el es mirà de terciaritzar l'economia, aquesta no s'enlaira i les onades d'emigració continuen delmant el gruix poblacional i la seva activitat. Vist amb el temps, l'entre-guerres per Andorra significà un prolongament de les revoltes i els sollevaments populars i nobiliaris de la dècada anterior.
És efectivament en aquesta època en què el país pateix una forta onada contestatària amb què per primera vegada s'aconsegueix implantar el sufragi universal autoritzat únicament als homes majors d'edat i de nacionalitat andorrana. És un fet sense precedents perquè abans d'això el país encara vivia sota el règim de la Nova Reforma. A pesar que fou tot un progrés aprovar-la durant la segona meitat del , la Nova Reforma és del tot caduca i inadequada amb el . Segueix donant el vot a uns pocs privilegiats i no hi preveu la participació de les dones. Això feia que el gruix més gros de la població quedés exclòs de poder participar en la política del país.
Les onades d'andorrans que fugen de la situació econòmica andorrana per establir-se a França o Catalunya porten la política andorrana a veure l'anomenada Revolució de 1933 o Fets del 1933. Des de fora les associacions d'andorrans emigrats criticaren virulentament la política andorrana. Mitjançant periòdics feien arribar els nous corrents liberals i capitalistes a Andorra. El Consell General volgué en tot moment censurar l'opinió que es publicava a fora perquè posava en dubte la Nova Reforma.
Els polítics andorrans volgueren fer veure que Andorra era un indret "bucòlic" a l'exterior amb l'objectiu d'evitar qualsevol mena d'intromissió en els assumptes andorrans. Per això miraren de prohibir les recol·lectes de signatures que els emigrats portaren a terme dins d'Andorra per donar el dret a vot a tots els homes majors d'edat i canviar la Constitució per transformar Andorra en una monarquia de règim constitucionalista. Des de Catalunya hi hagué un suport ampli a aquesta canvi de règim i mercès a uns i altres, començà a criticar-se per primera vegada els Pariatges i el seu caràcter feudal, fet que convertia els andorrans en "vassalls".
La implantació de la República a Espanya no canvià gaire les ambicions de Castella vers Andorra. El país continuà sent tractat com a part del territori espanyol. Espanya mirà d'erradicar el coprincipat posant en dubte el títol de copríncep. França mirà de conservar el coprincipat i, per tant, fer front a les pretensions hispàniques. D'aquesta manera s'assegurava tenir sota la seva tutela un territori que considerava seu i que tractava legalment com a colònia francesa.
La construcció de la central hidroelèctrica de FHASA és la que treu el país de la cruïlla. El projecte fou concebut com a mecanisme de modernització del país i d'activació econòmica. La seva presència no canvià a grans trets la política del país malgrat que permeté l'entrada de nous corrents ideològics que fins aleshores mai havien trepitjat sòl andorrà: el socialisme, el comunisme i el sindicalisme.
El sufragi universal atorgat als homes aconseguí ser aprovat i la Segona Guerra Mundial així com la Guerra Civil a Espanya aturaren en sec la modernització i activació econòmica d'Andorra.
Historiografia
El període d'entreguerres a Andorra ha estat estudiat de forma sumària. Les recerques més abundants tracten sobretot del conflicte sorgit amb FHASA. Existeix informació abundant sobre la situació econòmica d'aquesta època però són pocs els treballs que es focalitzen realment sobre la situació política interna i externa. Alguna informació cal anar-la a buscar a les conseqüències que generà la Guerra Civil a Espanya per Andorra.
Recentment, però, l'historiador Gerhard Lang-Vlachs ha dedicat tot un volum a tractar sobre la Segona República Espanyola i les seves repercussions sobre Andorra. L'entre-guerres és efectivament un període força marcat per l'establiment de la República a Espanya. Aquesta recerca cal acompanyar-la forçosament amb l'estudi realitzat per l'historiador Arnau Vilalta que s'ha endinsat en tot el període d'entre-guerres.
La cruïlla andorrana de 1933, la revolució de la modernitat, Valls, Cossetània - Fundació Julià Reig, 2009. Andorra entre las guerras, Espanya, Círculo Rojo, 2018
De forma complementària, es pot llegir la biografia dedicada al copríncep episcopal i que pot donar alguns detalls sobre la personalitat d'aquesta autoritat de forma a poder contextualitzar algunes de les seves decisions o, si més no, entendre la postura de la Mitra durant el context polític de l'entre-guerres.
El copríncep Mons. Justí Guitart i el seu temps (1920-1945), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008.
Entrant dins la Guerra Civil a Espanya, la periodista Ampara Soriano hi dedicà tot un volum, el més important i complet malgrat que encara hi ha documentació per explotar:
Amparo Soriano, Andorra durant la Guerra Civil Espanyola, Andorra la Vella, Consell General, 2006
El protectorat francès Imperialisme francès i castellà França i Castella sempre han considerat Andorra un territori seu. Se la varen disputar pràcticament des que Andorra obté el Pariatge. L'entrada de l'era dels nacionalisme no canvià gaire aquesta situació. Castella dins del seu concepte de nacionalisme pancastellà feia d'Andorra un territori hispànic. França dins del seu concepte de "fronteres naturals" que no deixa de ser un eufemisme per no evocar de manera ben clara les intencions del seu nacionalisme panfrancòfon, tractà Andorra com un protectorat francès. El cas francés mereix especial atenció, ja que malgrat que Castella reclamés Andorra, legalment no podia intervenir-hi, contràriament a França.
Tal com l'esmenta l'historiador Jordi Guillamet Anton, França tractà durant l'entre-guerres a Andorra com un protectorat seu. El protectorat és l'un dels dos sistemes de control triats per França durant la colonització. La nació colonitzada o bé era gestionada com un protectorat o bé depenia directament del Departament del Ministeri de les Colònies. El protectorat admetia la sobirania local però l'obligava a tenir un governador francès i acceptar el dirigisme del Ministeri d'Afers Exteriors. El règim de protectorat a l'andorrana va fer del veguer i representant del copríncep el governador que normalment hauria de correspondre. Els andorrans del segle XX s'havien de registrar a França i el passaport que se'ls concedia estava tutelat per França. http://www.andorraantiga.com/passaports-d-andorra.html http://www.un.org/en/members/
Influenciats pel catalanisme que troba incongruent que Andorra continuï sent un feu, molts andorrans fan passes perquè es reconegui Andorra com un Estat-Nació a part. És així com el Consell General s'adreçà durant la dècada del 1930 a la Societat de Nacions per a tal que aquesta intervingui en l'afer andorrà vistes les actituds paternalistes d'Espanya i França. Andorra aconsegueix en aquesta època el règim de nacional andorrà que no difereix gaire del règim de nacional a les colònies franceses.
Espanya reivindicava el seu "dret a conquesta" sobre Andorra i per aquest motiu intentà influir en l'ensenyament. L'estat espanyol va voler prohibir el català a les escoles andorranes. El desig de ser i veure's independent s'acaba plasmat al tarannà dels andorrans. Voler editar els seus propis segells, mirar d'introduir un règim de nacional, voler manar sobre els mestres d'escola espanyols, mirar d'introduir el català a l'escola, adreçar-se a les Nacions Unides, entre d'altres, són exemples clars que Andorra no volia pertànyer ni a un costat ni a l'altre.
Els nacionalisme català i andorrà
La postura andorrana envers el catalanisme és oberta però continguda. Oberta perquè molts andorrans defensaven el dret a autodeterminació dels catalans. Continguda perquè el projecte pancastellà i panfrancès feien perillar clarament l'estatut poc dilucidat d'Andorra. Tot i que des de Catalunya es veiés Andorra com un país a part i admirable en ésser l'únic Estat català independent, aquesta independència era més imaginària que real. La negativa de la Societat de Nacions d'acceptar Andorra com a membre de ple dret exemplifica això mateix.
Els andorrans se senten i es veuen com un país a part i per això es comporten com a tal. Res d'això treu que els polítics andorrans hagueren de jugar al joc de les ambigüitats per a conservar l'estatut d'un territori que és contestat per totes bandes. La premsa catalana fa saber en ocasions variades que és necessari desfer-se dels Pariatges i transformar-se ja en un règim republicà. Els corrents de l'època contagien a molts andorrans i per aquest motiu no foren pocs els qui apostaren per la República i l'autodeterminació de Catalunya.
França com Espanya mai acceptaren els andorrans favorables a la república andorrana. Qualsevol reivindicació republicana era interpretada per aquests dos Estats com a influència directa del catalanisme. Al·lèrgics a qualsevol dret d'autodeterminació, de les colònies com de les nacions continentals, França i Espanya saberen deixar les diferències de banda per imposar les seves voluntats sobre el parlament andorrà afí d'evitar progressos en territori andorrà.
Per als representants del copríncep francès, la independència era una actitud purament anti-francesa, vingués d'on vingués, de Catalunya com de les colònies o Andorra.Un episodi particular i que en diu molt de la política francoespanyola vers la catalana i andorrana és l'afer de l'Andreu Masssó López. Inspector d'Educació i delegat de Madrid, era catalanista convençut. El Consell General hi mantingué una doble cara en tot moment. En primer lloc fou escollit pel Consell General per a exercir d'advocat-assessor del parlament. En aquesta tasca crea lligams amb president del govern català, Francesc Macià, perquè s'inverteixi en l'educació del país. El Consell General es veu del tot plagut per la seva política educacional. Prova d'això l'augment de sou. Quan Macià retira les subvencions, el parlament andorrà entra dins d'un doble. Andreu és destituït a la força sense el consentiment del parlament andorrà. Aquest reclama que el restitueixin però alhora el difama a les cartes diplomàtiques que envia a París i Madrid. França i Castella no toleren que Andreu introdueixi el català a l'escola o que es posicioni a favor d'una Constitució nova. França veia "cops de força" catalanistes en la persona de n'Andreu.
Motius per la Revolució Llistat de greuges La revolta del 1933 s'explica per diversos greuges. El primer és la crisi econòmica que delma la població del país. La segona és la presència d'un parlament estamental que no preveu formes democràtiques com el vot de tota la població sense diferències.
Des de l'exterior s'exigeix amb vehemència canvis dins el règim de coprincipat per a fer avançar la política del país en vista de millorar les accions preses contra la crisi econòmica. A banda, el parlament andorrà es troba un seguit de situacions que són contràries a l'exercici lliure de la seva sobirania. França i el Vaticà limiten de forma recurrent l'acció del parlament posant-ne sempre en dubte tota decisió. El parlament hi veu ingerència.
El llistat d'ingerències és llarg però se'n poden detallar algunes tot seguit:
el parlament va atorgar la concessió a una agència estrangera d'apostes perquè apostés amb curses cavalls a canvi d'un pagament anual. L'objectiu era construir un hospital, una residència per als padrins del país, uns balnearis,... Els delegats permanents dels coprínceps van anul·lar la decisió presa pel parlament,