La Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'Amnistia va ser promulgada a Espanya el 15 d'octubre de 1977 i va entrar en vigor amb la seva publicació en el BOE el 17 d'octubre d'aquell any.Boletín Oficial del Estado «Ley 46/1977, de 15 de octubre, de Amnistia.» Consultat el 12 de febrer de 2012

Incloïa l'amnistia dels presos polítics, així com un ampli espectre de delictes que incloïen actes polítics, rebel·lió, sedició (inclosos els delictes i faltes comesos a conseqüència d'ambdues) i denegació d'auxili comesos abans del dia 15 de desembre de 1976.Noticias Jurídicas «Ley 46/1977, de 15 de octubre, de amnistía» Consultat el 12 de febrer de 2012 Posada en vigor en plena Transició espanyola, el seu objectiu era eliminar alguns efectes jurídics que poguessin fer perillar la consolidació del nou règim.Advocatus Diaboli «Ley de Amnistía: validez y vigencia » Publicat sota Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 España. Consultat el 12 de febrer de 2012.

Algunes dècades després, arran de les denúncies interposades per delictes contra la humanitat com genocidi i desaparició forçada, suposadament comesos durant la Guerra Civil espanyola i el règim franquista, i que es van trobar amb l'obstacle infranquejable de la llei, que impedia jutjar delictes pertanyents a aquesta època, organitzacions com Human Rights Watch i Amnistia Internacional van sol·licitar en repetides ocasions al Govern d'Espanya la derogació de la citada llei, en considerar-la incompatible amb el Dret internacional, atès que impedeix jutjar delictes considerats imprescriptibles.Público «La ONU amonestó tres veces a España por la Ley de Amnistía» Consultat el 6 de febrer de 2012 El 10 de febrer de 2012, Navanethem Pillay, representant de l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans va demanar formalment a Espanya la derogació de la llei, argumentant que incomplia la normativa internacional sobre Drets Humans.La Verdad «La ONU pide a España derogar la ley de amnistía» Consultat el 12 de febrer de 2012

Segons experts juristes, la Constitució espanyola de 1978 impediria tal derogació, ja que la reactivació d'una responsabilitat penal que ja ha estat extingida violaria el principi d'irretroactivitat de les normes sancionadores desfavorables establert en l'article 9.3 de la Constitució Espanyola.

Context i antecedents miniatura|La Llei d'Amnistia de 1977 formava part de la reforma política, duta a terme pel govern de Adolfo Suárez (en la imatge) a fi de buscar la reconciliació social dels espanyols, encaminada a dur a terme la transició del país cap a un règim democràtic. A la mort de Francisco Franco en 1975, es va iniciar a Espanya un procés de transició encaminat a l'establiment de la Democràcia com a estatus polític. Un dels assumptes més espinosos en aquest procés era la reconciliació entre els dos bàndols enfrontats en la Guerra Civil espanyola, així com el perdó pels greus delictes contra la humanitat comesos durant i després del conflicte. Dins de la reforma política, l'amnistia de 1977 representava la renúncia de l'estat a l'exercici del ius puniendi, o exercir la coacció penal sobre els qui van vulnerar béns jurídics bàsics, així com l'alliberament de diversos presos polítics i presos d'ETA que encara es trobaven a la presó per raons ideològiques. Es propugnava que a través d'aquest procés el país es trobaria en condicions de ratificar una nova constitució.

Amnistia parcial de 1976 La Llei d'Amnistia va tenir un precedent quan el 30 de juliol de 1976 es va proclamar una amnistia parcial per a alguns presos empresonats per motius polítics.Real Decreto-ley 10/1976, de 30 de julio, sobre amnistía El BOE num. 186 de 4 d'agost de 1976, pàgines 15097-15098, referència 1976/14963, va publicar el Reial decret Llei 10/1976 de 30 de juliol sobre Amnistia, donat a La Corunya, signat pel rei Joan Carles I i confirmat pel President del Govern Adolfo Suárez González, conseqüència d'una proposta del Consell de Ministres reunit el 28 de juliol de 1976.

En aquest Decret van ser indultats els delictes i faltes d'intencionalitat política i opinió que no haguessin “posat en perill” la vida de ningú. L'objectiu d'aquest Decret, segons s'estableix en el seu paràgraf inicial, és "promoure la reconciliació de tots els membres de la Nació", i entre les mesures proposades per a aquest fi es destaca "la reintegració dels drets passius als militars sancionats després de la passada contesa, dels diferents indults concedits i de la prescripció, per ministeri de la llei, de totes les responsabilitats penals per fets anteriors a l'1 d'abril de 1939."Real Decreto-ley 10/1976, de 30 de julio, sobre amnistía

Ampliació de l'amnistia parcial i aprovació de la Llei d'Amnistia L'amnistia parcial de 1976 no va semblar suficient a la majoria de la classe política, i l'11 de gener de 1977, en una reunió entre quatre representants de l'oposició democràtica, Anton Cañellas, Felipe González, Julio Jáuregui Lasanta i Joaquín Satrústegui, amb el president del Govern, Adolfo Suárez es va exposar i es va sol·licitar al president del Govern una amnistia total per a tots els fets i delictes d'intencionalitat política ocorreguts entre el 18 de juliol de 1936 i el 15 de desembre de 1976. Al maig es va desenvolupar la setmana pro-amnistia de maig de 1977, una sèrie de mobilitzacions populars que va tenir lloc a les províncies d'Àlaba, Guipúscoa, Biscaia i Navarra per reclamar l'amnistia de tots els presos relacionats amb penes d'arrel política.

Presentada pel partit al govern, UCD i, en paraules del seu portaveu, Rafael Arias-Salgado, com el pressupòsit ètico-polític de la democràcia, d'aquella democràcia a la qual aspirem, que per ser autèntica no mira cap enrere, sinó que, ferventment, vol superar i transcendir les divisions que ens van separar i van enfrontar en el passat;Ministeri de la Presidència d'Espanya. «INFORME GENERAL DE LA COMISION INTERMINISTERIAL PARA EL ESTUDIO DE LA SITUACIÓN DE LAS VICTIMAS DE LA GUERRA CIVIL Y DEL FRANQUISMO » Consultat el 12 de febrer de 2012 va ser defensada, entre d'altres, pel portaveu del grup comunista del congrés, Marcelino Camacho, qui va manifestar: (...) la primera proposta presentada en aquesta Càmera ha estat precisament feta per la Minoria Parlamentària del Partit Comunista i del PSUC el 14 de juliol i orientada precisament a aquesta amnistia. I no va ser un fenomen de la casualitat, senyores i senyors Diputats, és el resultat d'una política coherent i conseqüent que comença amb la política de reconciliació nacional del nostre Partit(...) Nosaltres consideràvem que la peça cabdal d'aquesta política de reconciliació nacional havia de ser l'amnistia. Com podríem reconciliar-nos els que ens havíem estat matant els 'uns als altres, si no esborràvem aquest passat una vegada per sempre?.diari de sessions del congrés 1977

La llei va ser aprovada en el Congrés dels Diputats el 15 d'octubre de 1977, sent recolzada per gairebé tots els grups parlamentaris: Unió de Centre Democràtic, Partit Socialista Obrer Espanyol, Partido Socialista Popular, Partit Comunista d'Espanya, la Minoria Basco-Catalana i el Grup mixt, amb l'abstenció de Alianza Popular i els diputats Francisco Letamendia (Euskadiko Ezkerra) i Hipólito Gómez de las Roces (Candidatura Aragonesa Independent de Centre). En total, 296 vots a favor, dos en contra, 18 abstencions i un de nul.

L'amnistia dels objectors de consciència Aquesta ampliació també suposava la llibertat de 220 objectors de consciència que estaven presos, entre ells els dels grups de Can Serra. Però no resolia la situació dels nous objectors que es poguessin declarar que, segons la "Ley de Negativa al Servicio Militar" vigent des de 1973, podien ser empresonats. Per trampejar la situació mentre no hi havia una llei d'objecció el ministre de defensa Gutíerrez Mellado va dictar una ordre interna per la qual quedava indefinidament ajornada la incorporació a files dels nous objectors al servei militar, portant a l'acumulació d'objectors durant la dècada dels vuitanta fins al decret de Prestació Social Substitutòria del 1988 basat en la llei d'objecció del 1984.

Redacció La redacció del text va ser a càrrec d'una comissió composta per representants dels grups polítics que van consensuar la llei, tots excepte Alianza Popular, que no va donar suport a la llei argumentant que no era una bona solució per als atacs a la democràcia. Aquesta comissió la compongueren Pilar Brabo i Marcelino Camacho (PCE), Xabier Arzalluz Antia i Mitxel Unzueta (MVC), Plácido Fernández Viagas i Pablo Castellano (PSOE) i Donato Fuejo (GM).Asociación de Historia Contemporánea «LA AMNISTÍA DE LA TRANSICIÓN ESPAÑOLA: LUCHA POR LA LIBERTAD, RECONCILIACIÓN NACIONAL E IMPUNIDAD» Consultat el 13 de febrer de 2012

Text La llei està vertebrada entorn de les seves dos primers articles, que són els següents:

Causa contra el franquisme miniatura|La Llei d'Amnistia ha estat un dels obstacles per a l'enjudiciament dels supòsits crims contra la humanitat comesos durant la Guerra Civil espanyola i el règim de Francisco Franco, per la qual cosa l'ONU, Amnistia Internacional i Human Rights Watch han sol·licitat repetidament la seva derogació, interpretant que atempta contra els drets humans. Imatge de l'exhumació, per part de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, d'una fossa de represaliats de la guerra civil en Balboa (província de Lleó). El 18 de juliol de 2007 diverses associacions de drets humans van presentar denúncies davant l'Audiència Nacional per a la recerca dels crims del franquisme, però aquestes van ser desestimades, ja que "els delictes havien prescrit o, en tot cas, estaven subjectes a la Llei d'Amnistia de 1977". Al setembre de 2008, el jutge d'Instrucció número 5 de l'Audiència, Baltasar Garzón, va tornar a impulsar aquestes denúncies, acompanyades dels noms i cognoms de 130 000 desapareguts del franquisme.El Norte de Castilla: Garzón recibe 130.000 nombres de desaparecidos El fiscal de l'Audiència Nacional va al·legar que els delictes de genocidi i crims de lesa humanitat no estaven tipificats en el Codi Penal de 1932, que regia quan es van cometre, i que no es podien aplicar amb caràcter retroactiu. Garzón, emparant-se en què són delictes que no prescriuen, va imputar personalitats del règim franquista, el 14 d'octubre, un delicte de genocidi per aquests i altres successosHoy «Hoy: Garzón imputará al franquismo un delito de genocidio.» Consultat el 13 de febrer de 2012

Finalment, Garzón va declarar extingida la responsabilitat penal dels imputats ja morts i va remetre la causa a diferents jutjats dels llocs on havien succeït els fets. D'altra banda, el jutge del Tribunal Suprem Luciano Varela va admetre a tràmit una querella interposada per les formacions ultradretanes Falange Española i Manos Limpias contra Garzón acusándole de prevaricació acusant-lo de prevaricació per assumir la causa contra el franquisme, en entendre que no hi tenia les competències.Público «El Tribunal Supremo admite una querella de Falange contra Garzón por investigar el franquismo» Consultat el 14 d'abril de 2010 La Llei d'Amnistia va ser un dels diversos obstacles insalvables sorgits en el procés contra el franquisme, la qual cosa va implicar un incipient corrent de crítiques i els primers moviments des de 1977 que demanaven la seva derogació.Nueva Tribuna «¿Hay que derogar la Ley de Amnistía? » Consultat el 13 de febrer de 2012

Crítiques