Els Àngels de l'Infern (, abreujat HAMC) són un club de motoristes d'origen americà, considerat fora de la llei segons els Departament de Justícia dels Estats Units i el Canadà. Les motocicletes més típiques d'aquest club són les Harley-Davidson. Alguns sobrenoms del club són H.A., de l'anglès Hells Angels, o 81, fent referència a la vuitena i primera lletres de l'abecedari, la H i la A.
Història Els Àngels de l'Infern es van originar el 17 de març de 1948 a Fontana, Califòrnia, quan uns quants petits clubs de motociclistes van acordar fusionar-se.The Secret Life of Bikers by Jerry Langton. Location 19.5/477. HarperCollings:2018 Otto Friedli, un veterà de la Segona Guerra Mundial, és qui va fundar el club després de separar-se del club de motociclistes Pissed Off Bastards per una disputa amb una banda rival. Segons una teoria alternativa, els Àngels de l'Infern van ser fundats el 15 de novembre de 1951 a San Bernardino per Dick White, un membre dels Redlands Road Runners.The Betty Supernaw Hells Angels & POBOBs Archive TheWesternEmpire.com (1 de juny de 2020) Research into Contemporary Outlaws (RICO) Greg Williams, TheVintagent.com (19 de gener de 2021)
Després del final de la Segona Guerra Mundial, molts excombatents nord-americans van tornar a casa amb molta adrenalina a les venes després dels seus vols d'atac en bombarders i es van reagrupar en petites associacions amb l'ànim de circular amb motocicleta i emborratxar-se. L'Associació Motociclista Americana va emetre un comunicat considerant grupuscles com els Pissed Off Bastards o Boozefighters com l'1% de proscrits que van provocar els incidents de Hollister el 1947, i segons l'associació, la resta era gent respectable.
Al cap d'uns anys s'hi havien adherit altres bandes i clubs de motoristes de la regió, i fins al 1961 no es va obrir el primer capítol de fora dels Estats Units, a Auckland, Nova Zelanda. Posteriorment el club va créixer a la majoria d'estats dels Estats Units i a 30 o més països, alimentat per les imatges icòniques dels proscrits que feien les seves pròpies regles i que apareixien a la cultura pop, especialment la pel·lícula de Marlon Brando de 1954 El salvatge i el relat de 1966 de Hunter S. Thompson sobre passar un any amb la colla al nord de Califòrnia.
Segons el seu lloc web, el nom del club va ser suggerit per Arvid Olson, un associat dels fundadors que havia servit a l'esquadró Hell's Angels dels Flying Tigers a la Xina durant la Segona Guerra Mundial. En una carta escrita al Llibre Guinness dels Rècords per un membre en nom dels Àngels de l'Infern, s'afirma que el nom del club va ser pres de l'esquadró Hell's Angels del 303è Grup de Bombardeig, que va estar actiu al teatre europeu de la Segona Guerra Mundial. Almenys és clar que el nom es va inspirar en la tradició de la Primera i la Segona Guerra Mundial, en què els nord-americans van donar als seus esquadrons títols ferotges i desafiadors de la mort; un exemple d'això es troba en un dels tres esquadrons P-40 de Flying Tigers desplegats a Birmània i la Xina, que va ser anomenat Hell's Angels. El 1930, la pel·lícula de Howard Hughes Hell's Angels va mostrar gestes extraordinàries i perilloses de l'aviació, i es creu que els grups de la Segona Guerra Mundial que van utilitzar aquest nom el van basar en la pel·lícula. Segons el lloc web dels Àngels de l'Infern, són conscients que falta un apòstrof a Hells, però «... sou vosaltres qui ho passeu per alt. Nosaltres no».
miniatura|Aquest B-17F, amb el número de cua 41–24577, va ser anomenat Hell's Angels en honor a la pel·lícula de Howard Hughes de 1930 sobre pilots de caça de la Primera Guerra Mundial.Bishop, Cliff T. (1986). Fortresses of the Big Triangle First, East Anglia Books. , pàgines 160, 236.
Part de la història primerenca de l'HAMC no està clara, i els relats difereixen. Segons sembla, la primera carta oficial del club es va redactar a Fontana el 1950. Diverses cartes autònomes dels Àngels de l'Infern es van formar a tot Califòrnia durant la dècada posterior a la fundació del club, per membres nòmades que es van traslladar d'una ciutat a una altra. Segons sembla, la carta de San Francisco (Frisco) va ser fundada per antics membres dels Market Street Commandos el 1954. Una carta de North Sacramento es va establir el 1956, seguida d'una altra carta a Sacramento l'any següent, que va ser formada per dos germans, James Mother Miles i Pat Miles, que eren antics membres del club de motociclistes Hell Bent for Glory. La fundació de Sacramento es va dissoldre més tard i es va traslladar a Richmond com a capítol de Nomads el 1965. Segons Ralph Sonny Barger, fundador de la fundació d'Oakland el 1957, altres primeres fundacions del club es van fundar a Gardena i en altres llocs, sense que els membres normalment sabessin que hi havia altres clubs. Un dels clubs menys coneguts era a North Chino /South Pomona a finals dels anys seixanta. Barger ha estat acreditat per haver ajudat a unificar aquestes diverses fundacions dispars sota uns estatuts comuns del club.
Altres fonts afirmen que els Àngels de l'Infern de San Francisco van ser organitzats el 1953 per Rocky Graves, un membre dels Àngels de l'Infern de San Bernardino (Berdoo), cosa que implica que els Àngels de l'Infern de Frisco eren molt conscients dels seus avantpassats. Els Àngels de l'Infern de Frisco es van reorganitzar el 1955 amb 13 membres fundadors, Frank Sadilek com a president, i el logotip original més petit. La carta fundacional d'Oakland, en aquell moment encapçalada per Barger, utilitzava una versió més gran del pegat Death's Head sobrenomenat Barger Larger, que es va utilitzar per primera vegada el 1959. Més tard es va convertir en l'estàndard del club. La primera carta fundacional que es va establir fora de Califòrnia es va establir a Auckland, Nova Zelanda, el 1961.
Els Àngels de l'Infern sovint es representen d'una manera romàntica semimítica com la banda de James-Younger del : d'esperit lliure, icònics, units per la germanor i la lleialtat. En altres ocasions, com a la pel·lícula de Roger Corman de 1966 The Wild Angels, es representen com a violents i nihilistes, poc més que una banda criminal violenta i un flagell per a la societat.
El club va esdevenir prominent i va establir la seva notorietat com a part del moviment contracultural dels anys seixanta al districte de Haight-Ashbury de San Francisco, participant en molts dels esdeveniments seminals del moviment. Els membres estaven directament connectats amb molts dels principals líders de la contracultura, com ara Ken Kesey and the Merry Pranksters, Allen Ginsberg, Jerry Garcia and the Grateful Dead, Timothy Leary, The Beatles, The Rolling Stones, Mick Farren i Tom Wolfe. El llibre de periodisme gonzo Hell's Angels: A Strange and Terrible Saga escrit per Hunter S. Thompson l'any 1966 sobre el club va llançar la seva carrera. De 1968 a 1969, la seu dels Àngels de l'Infern de San Francisco es va situar al número 715 d'Ashbury (davant de la casa dels Grateful Dead, al número 710 d'Ashbury).
El 1973, membres de diverses branques de l'organització van protestar en una audiència de l'Agència de Protecció Ambiental sobre un pla de transport proposat que incloïa restriccions a l'ús i la venda de motocicletes per aconseguir que Califòrnia complís amb els nous estàndards de la Llei d'Aire Net."Early Implementation of the Clean Air Act of 1970 in California". EPA Alumni Association. Video , Transcript (see p. 14). 12 de juliol de 2016.
Amb una afiliació d'entre 3.000 i 3.600 membres a tot el monHistory Channel episode, Hell's Angels en 467 capítols situats a 59 països, el HAMC és el club de motocicletes més gran del món.
Insígnia miniatura|Insígnia dels Àngels de l'Infern de la carta de Karlsruhe, amb el pegat de l'1% a les portes El lloc web oficial dels Àngels de l'Infern atribueix el disseny oficial de la insígnia del "cap de mort" a Frank Sadilek, expresident de la carta constitutiva de San Francisco. Els colors i la forma de l'emblema de la jaqueta d'estil primerenc (abans de 1953) es van copiar de les insígnies del 85è Esquadró de Caça i del 552è Esquadró de Bombarders Mitjans.
Els Àngels de l'Infern tenen un sistema de pegats similar a les medalles militars. El significat específic de cada pegat no es coneix públicament, però els pegats identifiquen les accions o creences específiques o significatives de cada motorista.Gangs: A Journey into the heart of the British Underworld, Tony Thompson, (2004) Els colors oficials dels Àngels de l'Infern són lletres vermelles sobre fons blanc, d'aquí el sobrenom del club El Vermell i el Blanc. Els pegats es porten en jaquetes i armilles de cuir o texans.
El vermell i el blanc també s'utilitzen per mostrar el número 81 en molts pegats, com ara Suport 81, Ruta 81. El 8 i l'1 representen les posicions respectives de l'alfabet H i A.Hells Angels movement Paul Stokes, The Daily Telegraph (14 d’agost de 2007) Els amics i seguidors del club els utilitzen en deferència a les normes del club, que pretenen restringir l'ús d'imatges dels Àngels de l'Infern als membres del club. També s'utilitza el pegat d'un % en forma de diamant, que mostra 1% en vermell sobre un fons blanc amb una vora vermella. Es diu que el terme un % és una resposta al comentari de l'Associació Americana de Motociclistes (AMA) sobre l’incident de Hollister, en el sentit que el 99% dels motociclistes eren ciutadans respectuosos de la llei i l'1% eren fora de la llei. L'AMA no té constància d'aquesta afirmació i qualifica aquesta història d'apòcrifa.
esquerra|miniatura|Un grup d'Àngels de l'Infern a Haarlem (Països Baixos) el 1981 La majoria dels membres porten un pegat rectangular (de nou, fons blanc amb lletres vermelles i una vora vermella amb merla) que identifica les seves respectives ubicacions fundacionals. Un altre pegat de disseny similar diu Hells Angels. Quan s'escau, els membres del club porten un pegat que indica la seva posició o rang dins de l'organització. El pegat és rectangular i, com els descrits anteriorment, mostra un fons blanc amb lletres vermelles i una vora vermella amb merla. Alguns exemples dels títols utilitzats són president, vicepresident, secretari, tresorer i sergent d'armes. Aquest pegat se sol portar per sobre del pegat de la ubicació fundacional. Alguns membres també porten un pegat AFFA, que significa Angels Forever; Forever Angels, referint-se a la seva pertinença de per vida al club (és a dir, un cop membre, sempre membre).
Un pegat addicional que porten alguns membres del club consisteix en dos llamps de les SS d'estil nazi sota les paraules Filthy Few (Pocs Bruts). Alguns funcionaris encarregats de fer complir la llei afirmen que el pegat Filthy Few només s'atorga a aquells que han comès o estan disposats a cometre un assassinat en nom del club.Look Homeward Angel: Cycle Icon Sonny Barger Kick-Starts Life As A Free Man By Violating Parole Philip Martin, Phoenix New Times (2 de desembre de 1992) Els Àngels de l'Infern han negat aquesta interpretació, però, comparant-la amb una insígnia al mèrit atorgada a aquells que són els primers a arribar a una festa i els últims a marxar. Segons informes de les forces de l'ordre i els fiscals, un altre pegat similar al pegat Filthy Few és el pegat Dequiallo.The Story Behind The Controversial Hell’s Angels Tammy Ziv, The Herald Weekly (4 d’octubre de 2022) Dequiallo és una referència a El Degüello, una corneta tocada per la banda del regiment de l'exèrcit d'Antonio López de Santa Anna a la batalla de l'Alamo. Aquest pegat suposadament «significa que qui el porta ha lluitat contra les forces de l'ordre en ser arrestat». No hi ha cap convenció comuna sobre on es col·loquen els pegats a les jaquetes/armilles dels membres.