Le Jongleur de Notre-Dame (El joglar de Notre Dame) és una òpera en tres actes composta per Jules Massenet sobre un llibret francès de Maurice Léna, basat en l'obra homònima d'Anatole France. S'estrenà a l'Opéra Garnier de Montecarlo el 18 de febrer de 1902.

Origen i context Es tracta de l’única òpera de Massenet que prescindeix de rols femenins rellevants i de trames amoroses. Aquesta característica resulta particularment sorprenent tenint en compte que l'estil del compositor és probablement el més sensual dins de l’òpera romàntica, i que habitualment els seus personatges femenins constitueixen el centre dramàtic. Alguns estudiosos han suggerit que Massenet va sentir-se atret pel llibret no només per la seva diversitat temàtica, sinó també per la possibilitat de demostrar als crítics que podia crear més enllà de les habituals històries de passió intensa, sentimentalisme i escenaris espectaculars.

Malgrat que l’òpera s’inscriu plenament dins del romanticisme, presenta una austeritat notable i un enfocament clarament centrat en el desenvolupament del personatge més que en l’expressió d’estats d’ànim. Tot i tractar temes de caràcter religiós, Massenet no va poder evitar ironitzar subtilment sobre les pretensions artístiques, de manera semblant a la seva paròdia de les aspiracions socials de la madrastra i les germanes a Cendrillon. La seva música és menys estrident que la dels autors satírics més incisius com Offenbach, però, tal com passa a Cendrillon, ofereix un contrapunt suau i refrescant que equilibra l’expressió dramàtica sense caure en un efecte excessivament melós.

Massenet no va buscar l’aplaudiment ni va adaptar la seva obra a les expectatives del públic. Es va deixar guiar per la reflexió sobre el tema i va plasmar en partitura, amb una espontaneïtat genuïna, el que la seva emoció autèntica li suggeria. Per enriquir i matisar la seva expressió artística, va recórrer sovint a la seva erudició: l’obra conté nombrosos arcaismes musicals i referències a l’harmonia contemporània de la llegenda coneguda i fragant. Precisament en aquesta recerca de sinceritat i en l’exquisit treball d’adaptació que Massenet hi va aplicar rau el mèrit més gran de l’obra.

Representacions L'estrena a Montecarlo va ser un èxit sensacional així com la següent de París, però ho fou molt menys a l'estranger i avui és recordada sobretot com una curiositat. El paper del joglar Jean va ser popularitzat en els Estats Units per la famosa soprano Mary Garden que, segons algunes fonts, va horroritzar al compositor Massenet, que pretenia que el paper fos interpretat per un tenor.

A Catalunya s'estrenà al Liceu el 13 de febrer de 1919, amb Geneviève Vix i amb èxit escàs.

Argument Acte I Jean «el Joglar», famèlic i esparracat, es veu obligat per la multitud a cantar una tonada sacrílega a les mateixes portes de l'abadia de Cluny. Tot just el pobre cantor errant ha llançat les primeres notes, s'obre la porta del temple i apareix el prior, que, després de llançar una anatema sobre els espectadors i obligar-los a fugir aterrits, convida a Jean a seguir al tranquil retir del convent.

Acte II Al refectori de l'abadia, el cuiner Bonifacio compte la llegenda de la Salvia per consolar a Jean, que es troba desesperat per no saber llatí. L'orgullosa flor -diu la llegenda- va estendre les seves fulles per guardar el somni del Nen Jesús, a precs de la Verge. Perquè a la Mare de Déu li agrad els humils...

Acte III Encoratjat, Jean es decideix a pronunciar un discurs de xarlatà de fira -l'única habilitat que posseïm davant la imatge de la Mare de Déu. Els monjos, indignats, volen fer trossos l'atrevit, i llavors la sagrada imatge s'il·lumina amb suaus fulgors. La Reina dels Cels somriu maternalment, i amb lent posat beneeix al seu humil adorador.

Enregistraments A mitjans dels anys noranta, l'òpera completa va ser gravada en estèreo per primera vegada, i aquest enregistrament, amb el tenor Alain Vanzo com a Jean i el baríton Jules Bastin com a Boniface. A això li van seguir reposicions de l'òpera als Estats Units, normalment en vestuari modern.

Referències

Categoria:Òperes de Jules Massenet Categoria:Òperes del 1902 Categoria:Òperes estrenades a l'Òpera de Montecarlo Categoria:Òperes en francès