Pere Miralles Casals (Reus, Baix Camp, 24 de maig de 1909 - 23 d'agost de 1991) va ser un polític català.
Era fill de Pere Miralles Gebellí, ebenista, i de Rosa Casals Gausé, tots dos de Reus. Vinculat a la banca, on va ocupar càrrecs directius, durant la República va ser secretari del partit carlí a la ciutat, i els anys 1935 i 1936 col·laborava en el periòdic reusenc d'aquesta ideologia El Radical. Va publicar també al Diario de Reus i exercia la corresponsalia comarcal de El Correo Catalán.
El 1929, com a organitzador a la comarca de la Joventut d'Unión Patriótica, va representar l'organització a l'assemblea general celebrada a Saragossa. Posteriorment va ser secretari del Centre Monàrquic de Reus.
Mobilitzat a la guerra civil, va fugir a la zona franquista al front de l'Ebre. Ocupada la ciutat de Reus, el 1939 era secretari local del «Movimiento» i el 1942 va ocupar un càrrec a la Delegació Provincial de Sindicats. Posteriorment va ser delegat provincial de sindicats a Navarra i cap de la zona catalana del sindicat de fruits i productes hortícoles. Va ser condecorat amb la medalla de la «Vieja Guardia».
L'any 1945 era inspector provincial i el 1947 va ser designat alcalde de Reus, on ocupava també simultàniament la regidoria d'hisenda. Va col·laborar al Diario Español, portaveu franquista, va donar conferències de contingut ideològic i va publicar el 1948 El capitalismo, criminal de guerra y de paz.
El 1950 va renunciar a l'alcaldia per discrepàncies amb algunes autoritats provincials sobre l'emplaçament del campament de milícies universitàries anomenat «Los Castillejos» que va aconseguir que se situés a la zona de La Mussara i d'Arbolí o, segons altres fonts, per un frau en unes subvencions concedides per la Comissaria de l'Atur per a realitzar obres de millora a la ciutat.
Durant el seu mandat es va inaugurar un grup d'habitatges protegits amb la denominació de «José Antonio» però conegut per la població amb el nom de Cases barates. Va impulsar reformes a l'hospital, i el 1948 es va reobrir el Centre de Lectura amb la seva gestió i la del regidor de cultura Ramon Barrera. El 1949, es va inaugurar el Mercat Central de Reus, construït en terrenys de l'antic Teatre Circ. A partir del 1950 va estar vivint entre Barcelona i Madrid i va publicar el 1959 La crisis institucional de España.
Va tornar a Reus uns quants anys abans de la seva mort.
Referències
Categoria:Alcaldes franquistes de Reus Categoria:Morts a Reus Categoria:Polítics carlins catalans Categoria:Morts el 1991 Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1909