Santiago Güell i Grau (Vilafranca del Penedès 1869 - Barcelona 1955) va ser un dels arquitectes més actius al Penedès entre 1892 i 1920, amb una evolució estilística que comença amb l'eclecticisme i passa pel modernisme i el noucentisme, però sense abandonar del tot els trets eclèctics. A més, va ser regidor i alcalde de Vilafranca el 1909 i el 1922.
Va néixer a Vilafranca fill d'un ferroviari, i el 1892, amb 23 anys, obtingué el títol d'arquitecte a Barcelona. De 1893 a 1904 i de 1910 a 1918 va ser arquitecte municipal de Vilafranca. Entre les seves obres hi ha nombroses cases burgeses, però també algunes de populars, i també obres industrials i algun edifici públic.
Els seus primers edificis es relacionen amb els corrents predominants a l'arquitectura catalana de finals del , l'eclecticisme i l'historicisme, que Santiago Güell combina fins i tot amb algun primer element modernista. D'aquesta època destaca el pati de l'Ajuntament de Vilafranca.
A partir del 1900 comença a fer aproximacions al modernisme, estil que predomina a la seva obra fins cap al 1910, tot i que és un modernisme moderat, poc agosarat i decoratiu. En aquest estil, Güell se situa entre la primera generació de modernistes (Domènech i Muntaner, Gaudí, etc.) i la darrera (Raspall, Jujol, etc.).
A partir del 1910 el seu estil canvia i incorpora elements noucentistes sense abandonar els modernistes, amb un resultat que voreja l'eclecticisme. En aquesta etapa destaca l'Asil Inglada Via, de 1916. Finalment, a partir de 1920 la seva arquitectura ja és plenament noucentista.
Obres miniatura|Casa Claramunt miniatura|Casa Miró miniatura|Casa Elies Valero miniatura|Casa Tomàs miniatura|Casa Maria Raurell A Vilafranca del Penedès: Pati de l'Ajuntament de Vilafranca (1893) Casa Lluís Trabal (1893) Magatzem Cortina i Cia (1896) Casa Francesc Feliu (1897) Casa Joan Berger (1897) Casa Torrents i Miret (1899) Remunta d'un pis a la casa Josep Olivella (1899) Casa Josep Cerdà (1900) Casa Isidre Hill (1900) Casa Pere Colet (1901) Casa Antoni Girona (1902) Casa Joan Rovira (1903) Magatzems de Magí Figueres (1904) Casa Maria Claramunt (1905) Casa Ramona Quer (1906) Casa Josepa Florit (1907) Casa Josep Batlle (1907) Casa Lídia Vallès (1907) Casa Miró (1905) Casa Elies Valero (1910) Casa Pere Martí (1910) Magatzem de Ramon Soler i Colet (1911) Mercat de Gallines i Menuts (projecte 1911, inaugurat 1913), ara casa de la Festa Major de Vilafranca Ampliació i reforma de l'Electra Vilafranquina (1911) Casa Josepa Sala (1912) Ca n'Aixelà (1912) Casa Josep Martí (1912) Casa Ramon Tomàs (reforma del 1913) Casa Joan Soler (1913) Casa Carme Ferrer (1913) Magatzem de Josep Freixedes (1913) Magatzem de Joan Rosich i Tutusaus (1913) Casa Josep Badia (1914) Casa Jaume Güell (1914) Casa Maria Raurell (1914) Casa Jaume Sabaté (1914) Magatzem de Salvador Farrera i Vidal (1915) Casa Ramon Escasany (1916) Asil Inglada Via (1916) Magatzem de Ramon Rossell (1919) Magatzem de Francesc Esteve i Capella (1919) Magatzem de Jean Mory i Cia (1920) Casa Canyelles (1924) Casa Oliveras (1925) Casa Hill (1925) Casa Saumell (1926) A Sant Sadurní d'Anoia: Casa Lluís Mestres A Santa Margarida i els Monjos: Casa Bolet
Referències
Vegeu també
:Categoria:Obres de Santiago Güell i Grau
Categoria:Arquitectes modernistes catalans Categoria:Alcaldes de l'Alt Penedès Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Arquitectes catalans del sud contemporanis Categoria:Artistes vilafranquins Categoria:Arquitectes nascuts al segle XIX Categoria:Arquitectes morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX