La Jamància o Camància fou una revolta progressista de caràcter federalista i democràtic que tingué lloc a Barcelona entre setembre i el novembre de 1843, contra el govern de Joaquín María López, que havia incomplert els acords amb la Junta Central per al derrocament del govern d'Espartero, produïda unes setmanes abans i la violació de diverses disposicions en la constitució de 1837. El nom de jamància (del caló jamar, menjar) al·ludia despectivament als membres dels batallons de voluntaris (batallons de la brusa) que probablement s'hi havien apuntat per menjar de franc i cobrar els cinc rals diaris de paga. Fou la darrera de les bullangues produïdes a Barcelona entre el 1836 al 1843. La Jamància representà el primer aixecament nítidament popular contra l'Estat liberal a Espanya. La rendició comportà la submissió definitiva de Barcelona al govern espanyol i la fi d'una oposició organitzada a la centralització de les decisions polítiques endegada pel Partit Moderat.
La revolta va començar el 13 d'agost i anava adreçada contra el govern. Després de la caiguda del govern d'Espartero i la institució d'un nou govern encapçalat per Joaquín María López, es girà contra el govern de Madrid i la Junta Suprema va fer una crida a convocar Corts constituents. Això provocaria la insurrecció centralista iniciada formalment l'1 de setembre a Barcelona, replicada en diversos llocs de Catalunya i algunes províncies d'Espanya, que conduí a la intervenció militar que comportà el bombardeig de la ciutat, especialment des del castell de Montjuïc i des de la Ciutadella, dirigit pel brigadier Prim i centrat contra les drassanes i les muralles,Estanislau Roca, Montjuïc, la muntanya de la ciutat, p.55 el qual obligà la Junta Suprema a capitular davant el capità general, Laureano Sanz, el 19 de novembre.
Precedents Essent encara recent el record del bombardeig de Barcelona (1842) no es pot entendre la Jamància sense tenir en compte les dues revoltes produïdes aquell mateix any. La primera iniciada al 3 de juny per a promoure l'enderrocament del govern de regència d'Espartero i després a mitjans d'agost en contra del govern resultant per l'incompliment dels acords assumits per a secundar l'enderrocament d'Espartero. La Junta Central constituïda per a atacar el govern d'Espartero, va ser començada a retirar-li poder executiu i legislatiu. El fet de convertir la Junta Central en un òrgan consultiu més que governatiu enardí els ànims a Catalunya. Tot i la destitució d'Espartero, la convocatòria d'eleccions a les Corts i la dissolució del Senat Espanyol (una clara violació de la Constitució del 1837 i de fet un “cop d'estat” civil) fou percebuda en l'àmbit català com una traïció a la confiança dipositada en el nou govern d'Espanya, sota els lemes “Constitució de 1837, Isabel II i Junta Central” que pactaren amb Francisco Serrano i que el seu successor Joaquín María López López no volgué respectar.
El capità General de Catalunya interí, Jaime Arbuthnot, s'havia refugiat a la Ciutadella, abandonant la ciutat i el fort de Drassanes, ple d'armament. La junta popular havia armat el batalló 1r de voluntaris de Barcelona, dit el Batalló de la brusa sota les ordres de Juan Castells, vocal de la junta, que ocupà el fort de les Drassanes, nomenant governador a Francisco Torras y Riera. L'arribada a la ciutat del governador Joan Prim semblà que posaria fi a les tensions creixents.
Esclat de la violència La nit de l'1 al 2 de setembre entrà per una bretxa de la muralla a la ciutat el batalló 3r de voluntaris de Catalunya, comandada per Francisco Riera, declarant-se la rebel·lió. Atrinxerant-se durant la nit i la matinada a la plaça de Sant Jaume. El dia 3 Barcelona estava pronunciada, molts disconformes callaven o marxaven de la ciutat. Els sublevats de la junta seguiren fortificant-se al centre de la ciutat, armant-se amb artilleria tretes de les Drassanes. La junta decidí que eren el representant popular, constituint-se com la Junta Suprema Provisional de la Província de Barcelona aquesta la formaven el coronel Antoni Baiges, José Maria Bosch, Vicente Soler, Rafael Degollada, José Vergés, José Massanet, Juan Castells, Agustín Reverter i José Maria Montañá. Dirigiren un discurs a la plaça Sant Jaume sol·licitant en que deien que aviat la resta de províncies d'Espanya els seguirien en la revolta i que cadascun dels districtes judicials enviessin dos comissionats per a representar-los a la junta. Les forces legítimes de la ciutat no feren oir la seva veu: El cap superior polític Joaquín Maximiliano Gibert, es reuní amb el capità general Jaime Arbuthnot. El governador de la Ciutadella Joan Prim s'hi refugià la mateixa nit que el batalló de voluntaris entrà a la ciutat. La Diputació Provincial no donava senyals d'activitat. L'ajuntament reuní molt pocs dels seus individus que manifestaren mantenir-se neutrals. El capità general Jacobo Gil de Aballe restava tancat a la Ciutadella on amb prou feines disposava de tropes per a la seva defensa.
Aquell dia van arribar dos batallons del Regiment de la Constitució a la vila de Gràcia i el vapor el Mallorquín arribava de Tarragona. L'arribada d'aquest buc al Port de Barcelona desencadenà els primers enfrontaments. Els sublevats alertats de la seva arribada es determinaren a impedir el desembarcament de les tropes ocupant el moll. Les tropes de la Ciutadella feren una sortida pel fort de San Carlos, que prengueren el fort de la llanterna. Tanmateix els sublevats protegits pel foc creuat de les Drassanes i les muralles retingueren el poder del moll i feren retrocedir el desembarcament. El vapor sortí del port i procedí al desembarcament a les platges de la Barceloneta allunyat del port a recer del fort de San Carlos. La metralla de la Ciutadella provocà una vintena de baixes entre els sublevats que es refugiaren al baluard de Migdia, davant de la Ciutadella. Aprofitaren l'ocasió les tropes regulars per a ocupar la Barceloneta parapetant-s'hi per tal de consolidar el control sobre el port.
El 4 de setembre la junta publicà un decret per tal de consolidar la seva autoritat proclamant l'execució per tot aquell enxampat in fraganti en la comissió d'un robatori o altres danys a la seguretat de les persones. El coronel Antoni Baiges, president de la junta i cap principal de les forces revoltades és mort d'un tret al pit davant de la muralla de Mar. El seu cadàver és exposat al Palau de la Diputació durant 24 hores. Rafael Degollada substituí a Antoni Baiges com a president de la junta. Creient molta gent que Degollada no era a la ciutat, aquest fa un passeig a cavall per les muralles arengant als membres de la Milícia Nacional i altres combatents. El diari El Imparcial havia d'editar un pamflet dictat per Joan Prim, sabent-ho els centralistes els comminaren a no fer-ho, i els seus propietaris tractaren de traslladar la impremta fora de la ciutat. Els quatre carros on estaven carregant-les foren enviats a Drassanes i les impremtes requisades. El governador Joan Prim i Llorenç Milans del Bosch sortiren a la tarda cap a Gràcia, instal·lant-se amb un batalló de voluntaris al vapor de Francisco Puigmartí, amb una escaramussa amb els revoltats. El dia 4 es comptaren tres morts i sis ferits. Els membres de l'Ajuntament sol·liciten al capità general a la Ciutadella que cessi els atacs a la ciutat, respon aquest que quan cessi el foc provinent de Barcelona farà ell el mateix amb la fortalesa. Per causa dels projectils d'artilleria crema un magatzem de corderia que hi ha fora muralla entre el Portal de Mar i la Ciutadella.
El dia 5 es comptaren dos morts i dotze ferits, deu dels quals foren conduïts a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. La nit del dia 5 els sublevats una cinquantena d'homes armats fan una sortida fins a Sarrià per tal de fer presoners gent contrària als centralistes, essent rebutjats pels seus veïns i deixant dues víctimes mortals: Ramon Valejo, teixidor de vels de Barcelona i José Margenat, farmacèutic de Sarrià. El castell de Montjuïc estava a càrrec del governador Bernardo Echalecu que fou rellevat pel coronel del Regiment d'Amèrica Fernando Sayas.
Montjuïc entra en joc S'havien instal·lat bateries a les Drassanes, al punt de la muralla de Hostallers (carrer. Tallers), una altra a Canaletes, i una altra entre Junqueres i la Porta Nova. El dia 7 el castell de Montjuïc trencà el seu silenci, efectuant dos tirs de fogueig a les vuit del matí, aturant-se tot seguit el bombardeig procedent de la Ciutadella. De quatre a set de la tarda els canons de Montjuïc inicià un intens bombardeig contra les Drassanes. Disparant 102 bales, 52 de les quals foren recollides dins del mateix fort. El capità general donà l'ordre al governador de Montjuïc que suspengués el bombardeig. Inicialment, davant d'aquell bombardeig Francisco Torras y Riera governador de les Drassanes lliga la seva corbata negra a la punta d'un drap enarborant aquesta ensenya la resolució de lluitar a mort. Tanmateix poc després fugí de la ciutat.
El dia 8 un repic de campanes iniciat a les onze del matí anuncià que Girona s'hi havia format una junta de pronunciament composta per Ramon Cabrera, Francesc Maranges, Martin Parelols i Lorenzo Autet. Aquesta nomenà a Francisco Ballera comandant general de la província. Figueres secundà també el moviment feta pel batalló de Milícia Nacional i la companyia de sapadors. Tement una incursió des de la Ciutadella a la ciutat els sublevats ocuparen el Passeig de Sant Joan (espai que separava les cases de la Ciutadella), que després de la fustigació de fuselleria efectuades des de la Ciutadella, hagueren d'abandonar després de la mort d'un sergent i alguns ferits (quatre entraren a l'hospital, havent-ne mort un). Aquella nit els pronunciats feren una sortida per la Porta de Sant Antoni una sortida intentant de nou un cop de mà sobre Sarrià o Gràcia, però batuts per les granades llançades des de Montjuïc i el tiroteig de les avançades lleials al govern junt amb un xàfec intens, entraren de nou a la ciutat.
A la una de la tarda del dia 9 el coronel Joan Martell entrà a la ciutat acompanyat dels seus "edecanes" i cavalleria, entrant a galop cap a la plaça de Sant Jaume (o de la Constitució), amb el sabre a la mà i cridant "Viva la unión y la libertad". Després de reunir-se amb la junta anà a la fonda de les Quatre Nacions de la Rambla on hi hagué un banquet amb brindis i sortint tot seguit al balcó per a pronunciar un discurs a la concurrència donant visques a la junta central, a la independència nacional, a la reina i al poble sobirà, davant d'una multitud. Després del dinar Martell acompanyat d'alguns membres de la junta i una vintena d'homes de l'esquadró de Milícia Nacional fins al poble de Sants on reuní una vuitantena d'homes que l'acompanyaren de nou dins de la ciutat.