La VII Regió Militar també coneguda com a Capitania General de Valladolid, correspon a una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.
Territori Comprenia les províncies de León, Palència, Salamanca, Valladolid, Zamora i l'antiga província d'Oviedo (avui dia, el Principat d'Astúries). Al llarg de la seva història, també va arribar a incorporar a altres províncies, com les de Segòvia i Ávila, o la extremenya Càceres.
La Regió Militar respon ja a un model de defensa territorial històric, ja que des de 2002 les Forces Armades espanyoles s'organitzen en unitats tàctiques en funció de les comeses i missions assignades.Reial decret 912/2002, de 6 de setembre, pel que es desenvolupa l'estructura bàsica dels Exèrcits.
Història La divisió d'Espanya en Capitanies Generals data de 1705, quan es van ajustar als antics regnes que constituïen la Monarquia Hispànica. Es tractaven de tretze regions: Andalusia, Aragó, Burgos, Canàries, Castella la Vella, Catalunya, Extremadura, Galícia, Costa de Granada, Guipúscoa, Mallorca, Navarra i València.
En 1898 es va tornar a dividir el territori peninsular en set noves Regions Militars, alhora que es van constituir les Comandàncies Generals de Balears, Canàries, Ceuta i Melilla.
Després de la proclamació de la Segona República en 1931, un decret governamental va dissoldre les regions militars i les va substituir per les Divisions Orgàniques.Gaceta de Madrid núm. 168, del 17 de juny de 1931 Al juliol de 1936, exercia la prefectura de la VII Divisió Orgànica el general Nicolás Molero Lobo, que havia estat ministre de la Guerra en els gabinets presidits per Manuel Portela Valladares (1935-36). Al juliol de 1939, després de finalitzar la Guerra Civil espanyola queden restablides les regions militars; A la VII Regió s'assigna el VII Cos d'Exèrcit amb dos divisions: la 71a (Valladolid) i la 72a (Lleó).Decret del Ministeri de Defensa de 21 de juliol de 1939
Cmandaments
Segona República 1931: Rafael Villegas Montesinos 1931-1932: Pedro de la Cerda y López Mollinedo 1932-1934: Juan García Gómez-Caminero 1934-1936: Nicolás Molero Lobo
Guerra Civil 1936: Andrés Saliquet Zumeta 1937-1939: Marcial Barro García 1939: Ricardo Serrador Santés 1939: José Solchaga y Zala
Dictadura franquista 1943-1945: José Solchaga y Zala 1945: José Monasterio Ituarte 1945-1946: José Los Arcos Fernández 1946: Francisco de Borbón y de la Torre 1946-1950: Vicente Lafuente Baleztena 1950-1951: Rafael García-Valiño Marcén 1951-1952: Maximino Bartumeu y González Longaria 1952: Emilio Esteban Infantes y Martín 1952-1953: Joaquín Ríos Capapé 1953-1955: Alejandro Utrilla Belbel 1955-1957: Emilio Esteban Infantes y Martín 1957: Fermín Gutiérrez de Soto 1957-1959: Carlos Rubio López Guijarro 1959-1961: Manuel Carrasco Verde 1961-1962: Ramón Robles Pazos 1962-1965: Valero Valderrábano Samitier 1965-1967: Benito Miranda Urtiza 1967-1968: Joaquín Fernández de Córdoba y Ziburu 1968-1969: Luis Díez-Alegría Gutiérrez 1969-1971: José Ruiz-Fornells Ruiz 1971: Ignacio Crespo del Castillo 1971-1973: Emilio Villaescusa Quilis 1973: José Vega Rodríguez 1973-1975: Pedro Merry Gordon
Regnat de Joan Carles I 1975-1976: José Vega Rodríguez 1976: Manuel Gutiérrez Mellado 1976-1977: Federico Gómez de Salazar y Nieto 1977-1981: Ángel Campano López 1981-1982: Álvaro de Lacalle Leloup 1982: José Antonio Sáenz de Santamaría 1982-1983: Fernando Soteras Casamayor 1983-1984: Ricardo Rivas Nadal 1984-1986: Prudencio Pedrosa Sobral 1986-1987: Francisco Veguillas Elices (últim titular) 1987 (gener-abril): Julio Peñas Pérez (interí) 1987 (abril-maig): Francisco Enríquez Entrecanales (interí) 1987 (maig-juliol): Manuel Arroyo González (interí i últim)
Organització La guarnició d'aquesta regió militar era realment important, especialment la poderosa Brigada de Cavalleria Jarama núm. 1. En aquesta regió se situaven també tant la Acadèmia de Cavalleria (l'arma tradicionalment més conservadora de les Forces Armades), com la de Artilleria. La guarnició de la VII Regió militar, al febrer de 1981, estava integrada per dues Grans Unitats tipus Brigada. Eren:
BRIDOT VII (Brigada d'Infanteria de Defensa Operativa del Territori VII): Caserna general. Gijón. Regiment d'Infanteria del Príncipe núm. 3. Oviedo. Regiment d'Infanteria San Quintín núm. 32. Valladolid. Plana Major Reduïda (PLMR) del Regiment d'Infanteria La Victòria núm. 28. Salamanca. COE n.º 71. Oviedo. Adscrita al Regiment del Príncipe núm. 3. COE n.º 72. Gijón. GLC VII. Gijón. RACA n.º 47. Medina del Campo. Batalló Mixt d'Enginyers VII. Gijón. Agrupació mixta d'Enquadrament número 7. Gijón. Brigada de Cavalleria Mobilitzable Jarama Nº 1 Caserna General i majoria centralitzada. Salamanca. RCLAC Santiago núm. 1. Salamanca. RCLAC Almansa n.º 5. Lleó. RCAC Pavia núm. 4. Aranjuez (I Regió Militar). RCAC Farnesio núm. 12. Valladolid. RACA ATP núm. 41. Segòvia. Unitat de Sapadors núm. 21. Unitat de Transmissions núm. 21. Grup Logístic XXI. Altres unitats: Regiment de Sabadors per a Cos d'Exèrcit / de la Reserva General. Aquarterament General Arroquia. Salamanca. Regiment d'Artilleria Antiaèria núm. 26. Caserna General Monasterio. Valladolid. Regiment d'Artilleria Llençacoets de Campanya n.º 63. Astorga. Regiment d'Infanteria D.C.C. Toledo núm. 35. Zamora. Unitat de Veterinària núm. 7.
Vegeu també Regions Militars d'Espanya
Referències
Enllaços externs Ministeri de Defensa d'Espanya
Categoria:Administració territorial d'Espanya Categoria:Regions Militars d'Espanya