Lillian Moller Gilbreth (Oakland, Califòrnia, 24 de maig de 1878 – Phoenix, Arizona, 2 de gener de 1972) va ser una psicòloga estatunidenca, els treballs de la qual es van desenvolupar principalment a l'àrea d'enginyeria industrial. Fou una de les primeres dones enginyeres que realitzà un doctorat, i, possiblement, la primera veritable psicòloga industrial/organitzacional, dedicada a integrar la psicologia en l'organització de la gestió industrial.

Estudis i formació Matriculada a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, s'hi va graduar el 1900 en Lletres. Es va traslladar a Nova York per continuar estudiant a la Universitat de Colúmbia, però va tenir problemes de salut que la van fer tornar a casa. De nou a la Universitat de Califòrnia, es va llicenciar en Literatura el 1902. Al 1903 va viatjar per Europa.

Ja casada i amb fills, es va inscriure en un programa de doctorat a la Universitat Brown, de les primeres a reconèixer l' organització científica del treball com una professió. S'hi doctorà en Psicologia el 1915.

Dedicació professional Es va casar al 1904 i, juntament amb el seu marit, Frank Bunker Gilbreth, es va dedicar a aplicar criteris d'eficiència en els sitemes productius; així, doncs, va contribuir a l'estudi de l'enginyeria industrial en camps com el de moviment i els factors humans que hi intervenen, com la fatiga, i la recuperació. Se'ls coneix com els precursos de l'ergonomia.

Una de les principals ocupacions que va tenir durant la seva carrera va ser la d'assessora econòmica oficial dels presidents Herbert Hoover, Franklin Delano Roosevelt, Dwight D. Eisenhower, John Fitzgerald Kennedy i Lindon B. Johnson, amb aquest últim va treballar en defensa civil, en producció de material bèl·lic i en la rehabilitació en centres per a discapacitats físics, i a més a més en estudis sobre reahibilitació directa d'aquest tipus de malalts.

A més de les seves contribucions a la millora i efectivitat del rendiment en l'entorn laboral, Gilbreth va aplicar criteris científics d'organització a la vida quotidiana i, així, buscant sempre la millor manera de fer les tasques domèstiques, va inventar les lleixes de l'interior de les portes del frigorífic i les papereres i cubells de pedal, amb la qual cosa va col·laborar amb empreses fabricants d'electrodomèstics i altres aparells de cuina.

També va fer de professora al Bryn Mawr College, l'Institut de Tecnologia de Nova Jersey, la Universitat Rutgers, la Universitat Purdue i, ja jubilada, fou professora visitant al Massachusetts Institute of Technology (MIT).

Conciliació i vida familiar El seu marit va morir al 1924. Ella, que tenia 46 anys, va passar a encarregar-se tota sola dels seus dotze fills i de la feina. Va haver d'amagar tot sovint el seu gènere, per tal com la dona no era fàcilment admesa en la vida professional i en l'assessorament de les empreses, algunes de les quals no van renovar els contractes.

El primer llibre que havia publicat The Psychology of Management (1914), resultat de la seva tesi doctoral, es va signar amb la inicial del seu nom (L. Gilbreth), pel mateix motiu. esquerra|sense marc

Publicacions En aquest llibre, The Psychology of Management (1914), hi exposava la seva convicció que calia incorporar «l'element humà» a l'organització industrial, i considerar els treballadors individus amb personalitats en comptes de simples unitats econòmiques, unes teories que eren pioneres.

Va publicar, juntament amb Frank Bunker Gilbret, entre d'altresː A Primer of Scientific Management (1912), Motion Models (1915), Fatigue Study: The Elimination of Humanity's Greatest Unnecessary Waste; a First Step in Motion Study] (1916). I després de la seva mortːː The Home-maker and Her Job (1927), en solitari; The Foreman in Manpower Management (1947), amb Alice Rice Cook; Normal Lives for the Disabled (1948), amb Edna Yost. La seva autobiografia es va publicar pòstumament, al 1988.

Reconeixements Va ser la primera dona a formar part de la Society of Industrial Engineering el 1921; la primera membre de l'Acadèmia Nacional d'Enginyeria dels Estats Units, el 1964; i la primera dona a rebre la medalla Hoover el 1966. El 1984, el Servei Postal dels EUA va emetre un segell commemoratiu amb la seva imatge.

Hi ha una exposició permanent dedicada al matrimoni Gilbreth en una sala, dedicada exclusivament a ells, en el Museu Smithsonian (part de l'Institut Smithsonian, a Washington D.C) en la secció d'Història Americana (nord-americana, específicament) i el seu retrat penja en el National Portrait Gallery.

Els llibres La dotzena, a més bon preu (Cheaper by the Dozen) i Belles on their toes (escrits pels seus fills Ernestine i Frank Jr.) són la història de la seva vida familiar amb els seus dotze fills i descriuen com apliquen el seu interès en l'estudi de moviment i de temps per a l'organització i les activitats diàries d'una família tan extremadament gran, unes experiències que la parella aplicava després a la seva vida professional.

Referències

Vegeu també Olive Dennis Kate Gleason

Categoria:Enginyers californians Categoria:Enginyers industrials Categoria:Psicòlegs estatunidencs Categoria:Inventors estatunidencs Categoria:Professors universitaris Categoria:Acadèmics Categoria:Ergonomia Categoria:Alumnes de la Universitat de Califòrnia a Berkeley Categoria:Alumnes de la Universitat Brown Categoria:Persones d'Oakland Categoria:Morts a Phoenix Categoria:Morts el 1972 Categoria:Científics californians Categoria:Nascuts el 1878