Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2014. En aquest any es va veure el vol inaugural de l'Angara, Antares 120 i Antares 130.
Un Ariane 5 ES va llançar el Georges Lemaître Automated Transfer Vehicle, l'últim de la sèrie, que també va marcar 60è llançament amb èxit de l'Ariane 5 consecutiu.
El 22 d'agost de 2014, Arianespace va llançar el primer dels dos satèl·lits Full Operational Capability Galileo pel sistema de navegació per satèl·lit europeu.
El 5 de desembre de 2014, un Delta IV Heavy de United Launch Alliance va llançar a l'espai la primera nau espacial Orion com a missió de prova per a la NASA, el Exploration Flight Test 1.
Vols espacials tripulats miniatura|La geografia erràtica i les expulsions de gas pel nucli del cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko fotografiat per Rosetta. miniatura|Els preparatius del llançament de satèl·lit nipoamericà GPM Core Observatory per un llançador japonès H-IIA. En el 2014 es van fer quatre llançaments orbitals tripulats, tots amb èxit, transportant un total de 12 astronautes a l'òrbita. Totes aquestes missions van utilitzar naus espacials Soiuz russes. L'última nau de càrrega espacial de l'Agència espacial europea, l'ATV Georges Lemaitre, va ser llançat el 29 de juliol. La nau espacial Orion va efectuar el 5 de desembre una primera prova sense tripulació ni mòdul de servei completament dues òrbites al voltant de la Terra per a continuació, dur a terme una reentrada atmosfèrica a gran velocitat en el context de la missió EFT 1. La nau Orion va emprendre un vol d'aproximadament 4,5 hores. El vol va ser dissenyat per ajudar els enginyers a provar sistemes clau a bord de la nau espacial que podria ser necessària durant les missions tripulades. La càpsula va aconseguir una altitud de 5793 quilòmetres, sent la primera vegada que una nau espacial de la NASA dissenyada per a ser tripulada en el futur ha estat fora de l'òrbita baixa de la Terra en més de 40 anys.
Un coet de construcció privada que portava una càpsula que proveïa de subministraments per a l'Estació Espacial Internacional va explotar just després de l'enlairament el 28 d'octubre. L'explosió del coet Antares, al Wallops Flight Facility de la NASA, a Virgínia, va marcar el primer contratemps important en el programa de subministrament comercial de la NASA. El coet d'Orbital Sciences Corp va destruir la robòtica de la nau espacial de càrrega Cygnus amb destinació a l'estació espacial. L'empresa va entrar posteriorment en el procés de substitució dels motors russos utilitzats per alimentar la primera etapa d'Antares abans de llançar-ne més. Els experts van creure que el problema es va produir en els motors AJ26 del coet. Representants d'Orbital Sciences van comprar espai a bord de dos coets Atlas V de United Launch Alliance que volarien dues vegades a l'estació espacial en 2015. Orbital Sciences estimava que els Antares poguessin començar a volar de nou en 2016.
Virgin Galactic va experimentar un accident tràgic en 2014. L'avió espacial de la companyia, anomenat SpaceShipTwo es va desintegrar amb dos pilots a bord durant un vol de prova. El pilot de proves Michael Alsbury va morir durant l'accident, però Peter Siebold va sobreviure a l'accident. L'avió espacial prototip va ser destruït en l'accident en el desert de Mojave a Califòrnia. La Junta Nacional de Seguretat en el Transport va investigar la causa de la tragèdia. Els resultats inicials de la investigació van mostrar que les ales de la nau es van moure en una posició cap avall massa aviat, creant fricció. Això pugues haver estat la causa del trencament de la nau. Virgin Galactic va vendre més de 700 bitllets per als entusiastes de l'espai per volar a bord de SpaceShipTwo quan la nau va començar les seves operacions comercials. Els bitllets es venen actualment en $250.000 dòlars.
La NASA va declarar que les companyies de vols espacials privats Boeing i SpaceX començarien a volar astronautes nord-americans a l'Estació Espacial Internacional en 2017. L'agència espacial va atorgar el seu contracte tan esperat a dues empreses aquest any, aplanant el camí per llançar vols a l'estació espacial. SpaceX, Boeing, Sierra Nevada Corp. i Blue Origin han estat treballant per a un contracte comercial tripulat de la NASA. Els funcionaris de l'agència finalment van seleccionar a dues empreses, la concessió de $2,6 mil milions per SpaceX i $ 4,2 mil milions per Boeing, la qual cosa els va permetre continuar al programa. Els astronautes que treballen en l'estació espacial farien una sèrie de caminades espacials per preparar a l'estació orbital per a l'arribada dels avions comercials en 2017. Tant la càpsula espacial del Boeing CST-100 i l'equip de transport Dragon V2 de SpaceX poden contenir fins a set astronautes.
Exploració no tripulada Sondes interplanetàries La sonda espacial europea Rosetta va sortir del seu estat d'hibernació en 2014 i va començar a orbitar el cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko l'agost de 2014. El mòdul de descens Philae es va posar sobre la superfície del cometa l'11 de novembre. La sonda de la NASA MAVEN es va situar en òrbita al voltant de Mart el 22 de setembre. La sonda índia Mars Orbiter Mission es va posar en òrbita al voltant del planeta Mart el 24 de setembre. L'agència espacial japonesa, la JAXA, va llançar el 3 de desembre la Hayabusa 2 que ha de transportar una mostra de sòl de l'asteroide Apollon (162173) 1999 JU3.
Satèl·lits científics La NASA va llançar el 2014 tres satèl·lits científics. GPM Core Observatory és un satèl·lit americanojaponès que ha d'exercir com a paper central la flota de satèl·lits del mesurament periòdics de les precipitacions a tot el planeta. OCO 2, el primer dels quals va ser destruït en el llançament de 2009, és un satèl·lit d'observació de la Terra de la NASA que ha de mesurar la quantitat de diòxid de carboni present en l'atmosfera de la Terra.
Llançadors Els dos primers vols de la nova família de llançadors russos Angarà van ser provats en 2014: un coet en versió 1.2 relativament molt potent es va llançar per primera vegada el 9 de juliol, a continuació, la versió pesant A5 va situar una càrrega artificial en òrbita geoestacionària el 23 de desembre. Aquests nous llançadors han de substituir progressivament el llançador Protó.
Altres esdeveniments Athena-Fidus és un satèl·lit de comunicacions militar desenvolupat conjuntament per França i Itàlia. El primer satèl·lit d'observació terrestre de la nova família dels Sentinel de l'ESA va ser situat en òrbita el 3 d'abril. La NASA va efectuar una prova d'un desacelerador inflable i un nou paracaigudes que podria ser utilitzat per a càrregues per sobre de les 2 tones sobre sòl marcià. La Xina va llançar el demostrador tecnològic Chang'e 5 T1 per provar el mòdul de reentrada lunar per a la missió de retorn de mostres Chang'e 5.
Un executiu de Google va trencar el rècord de salt en paracaigudes de major altitud a l'octubre. Alan Eustace, vicepresident de Google, va saltar de nou a 40 quilòmetres per sobre de Nou Mèxic, trencant el rècord anterior establert per Felix Baumgartner en 2012 com a part de la Red Bull Stratos. Eustace portava un vestit pressuritzat per al salt des de la vora de l'espai. El paracaigudista experimentat va trencar la barrera del so durant el seu salt, aconseguint una velocitat d'1,23. Els membres de l'equip d'Eustace en terra van escoltar una explosió sònica quan el paracaigudista va trencar la barrera del so. El salt d'Eustace des de la vora de l'espai va ser una sorpresa. A diferència del repte de Red Bull dos anys abans, Eustace no va fer publicitat de l'esdeveniment àmpliament, i només va emetre un comunicat de premsa anunciant el salt amb èxit després de l'acabament.
Llançaments
|colspan=7|
Gener
|colspan=7|
Febrer
|colspan=7|
Març
|colspan=7|
Abril
|colspan=7|
Maig
|colspan=7|
Juny
|colspan=7|
Juliol
|colspan=7|
Agost
|colspan=7|
Setembre
|colspan=7|
Octubre
|colspan=7|
Novembre
|colspan=7|
Desembre
Encontres espacials Data (GMT)Nau espacialEsdevenimentComentaris1 GenerCassini98è sobrevol de TitàAcostament màxim: 1400 km.2 FebrerCassini 99è sobrevol de TitàAcostament màxim: 1236 km.6 MarçCassini 100è sobrevol de TitàAcostament màxim: 1500 km.7 AbrilCassini 101è sobrevol de TitàAcostament màxim: 963 km.17 MaigCassini 102è sobrevol de TitàAcostament màxim: 2994 km.18 JunyCassini 103è sobrevol de TitàAcostament màxim: 3659 km.20 JuliolCassini 104è sobrevol de TitàAcostament màxim: 5103 km.6 Agost RosettaEl primer satèl·lit artificial d'un cometa. L'òrbita inicial era de 100 km d'altura i es va reduir a 30 quilòmetres fins al 10 de Setembre.10 Agost ISEE-3/ICEsobrevol de la Terra i la LlunaAcostament màxim a la Terra: 178400 km, acostament màxim a la Lluna: 15938 km.21 AgostCassini 105è sobrevol de TitàAcostament màxim: 964 km.21 SetembreCassini 106è sobrevol de TitàAcostament màxim: 1400 km.22 SetembreMAVENInjecció en òrbita areocèntricaL'òrbita preliminar va ser de 380 km x 44600 km, inclinat a 75 graus a l'equador.Injecció en òrbita areocèntricaPrimera missió de l'Índia a Mart, l'òrbita preliminar va ser de 422 km x 76994 km, inclinat a 150 graus a l'equador.23 OctubreCassini 107è sobrevol de TitàAcostament màxim: 1013 km.28 OctubreChang'e 5-T1sobrevol lunar en una trajectòria de lliure retornAcostament màxim: 13.000 km.12 NovembrePhilaeAterratge a 67P/Txuriúmov-HerassimenkoPrimer aterratge suau en el nucli de cometa. La missió va ser interrompuda quan les condicions d'aterratge van resultar que els seus panells solars estaven fora de posició, esgotant les bateries del mòdul d'aterratge. Es van poder recollir dades.10 DesembreCassini 108è sobrevol de TitàAcostament màxim: 980 km.
Activitats extravehiculars Inici Data/TempsDuracióFiNau espacialTripulacióComentaris14:006 hores20:08EEI Pirs Oleg Kotov Sergey RyazanskyEs va instal·lar la High Resolution Camera (HRC) en el SM Plane IV; es va instal·lar el Medium Resolution Camera (MRC) en el SM Plane IV; es va fotografiar els connectors elèctrics en els panells d'enllaços connectors ФП11 i ФП19 del SM; es va retirar l'adaptador Worksite Interfaces (WIF) del SSRMS LEE B; es va recuperar el contenidor de casset СКК #2-СО del DC-1.23 Abril13:561 hora15:32EEI Quest Richard Mastracchio Steven SwansonEs va substituir una unitat de Multiplexer/Demultiplexer (MDM) avariada en l'estructura S0; també van ser eliminats dos cordons de les portes de Secundary Power Distribution Assembly (SPDA).19 Juny14:107 hores21:33EEI Pirs Alexander Skvortsov Oleg ArtemyevEs va instal·lar un conjunt d'antenes automatitzades per fases utilitzades per al sistema de comandament i telemetria de Rússia, es va moure una part de l'experiment Obstanovka que controla les partícules i plasma carregades en òrbita terrestre baixa, verificant la correcta instal·lació de la plataforma universal de treball (universal work platform o URM-D), prenent mostres d'una de les finestres del Zvezda, i expulsant un marc d'experiment.18 Agost14:025 hores19:13EEI Pirs Alexander Skvortsov Oleg ArtemyevEs va llançar el cubesat Chasqui-1 a l'espai; es van instal·lar diversos experiments (l'experiment biològic EXPOSE-R2, la unitat de control de dipòsit i pinçament de ploma o Plume Impingement and Deposit Monitoring unit), es van recuperar els experiments (panell d'exposició de materials Vinoslivost, experiment biològic Biorisk), es va canviar el casset en l'experiment SKK i es va instal·lar una barra de mà a una antena.7 Octubre12:306 hores18:43EEI Quest Reid Wiseman Alexander GerstEs va traslladar un mòdul de bomba avariat a una posició permanent d'emmagatzematge, es va instal·lar una font d'alimentació de reserva pel Transportador Mòbil (Mobile Transporter) i es va substituir una llum en el braç robòtic.15 Octubre12:166 hores18:50EEI Quest Reid Wiseman