Hélène Elizabeth Louise Amélie Paula Dolores Poniatowska, Elena Poniatowska Amor (París, França; 19 de maig de 1932) és una escriptora, activista i periodista mexicana l'obra literària de la qual ha estat distingida amb nombrosos premis, entre els quals el Premi Cervantes 2013.
Biografia Orígens Filla del príncep Jean E. Poniatowski –Jean Joseph Evremond Sperry Poniatowski–i de la mexicana Paula Amor –María dels Dolors (Paula) Amor Escandón–, Elena Poniatowska va néixer a França amb el nom de Hélène Elizabeth Louise Amélie Paula Dolores Poniatowska Amor. La seva mare havia nascut el 1913 a París en una família porfiriana exiliada després de la Revolució Mexicana. El pare descendia del general Poniatowski, que va formar part de la Gran Armée que va acompanyar a Napoleó fins a Moscou i era nebot de l'últim rei de Polònia –nació en la qual la monarquia no era hereditària, sinó electiva, Estanislau II Poniatowski–; la seva àvia paterna era nord-americana. La família de sa mare tenia ascendència russa.
És neboda de la poeta mexicana Pita Amor (1918-2000).
Poniatowska ha rebut com a herència el títol de princesa de Polònia, encara que afirma que no li interessa. A causa de les seves idees, se la coneix també com La Princesa Roja.
Infància i estudis La família d'Elena Poniatowska va emigrar de França a Mèxic a conseqüència de la Segona Guerra Mundial. Elena va arribar als deu anys amb la seva mare i la seva germana Sofia (Kitzya) al Districte Federal. Mentrestant, el pare continuava combatent per reunir-se finalment amb elles acabada la contesa.Elena Poniatowska en Tierra
A Mèxic, cap a 1943, ambdues nenes van aprendre a pronunciar correctament el castellà de la seua dida Magdalena Castillo. Va continuar els seus estudis de primària en el Windsor School i va estudiar un any en el Liceu de Mèxic; manté el seu nivell de francès per les classes que els imparteix la professora de la universitat Betie Sauve i també aprèn, al costat de la seva germana, piano i dansa. Jan, el germà petit d'Elena i Sofia, neix el 1947.
En 1949 va ser enviada als Estats Units a estudiar, primer internada en un col·legi catòlic de Filadèlfia, el Convent del Sagrat Cor de Eden Hall (Torresdale, Pennsilvània), i després en el Manhattanville College de Nova York.Nota biográfica en Nextext , en inglés; acceso 22.05.2011
Primers treballs De tornada a Mèxic, Poniatowska va estudiar taquimecanografia per després treballar com a secretària bilingüe, però mai va fer el batxillerat. Després, va decidir dedicar-se al periodisme. Ja de retorn a Mèxic, comença en 1953 la seva carrera periodística: va treballar primer en el periòdic Excélsior, on signava les seves cròniques com Helène. En les seves primeres entrevistes, va visitar a la cantant Amalia Rodrígues; la dona d'Alfonso Reyes, Manuelita Reyes; la pintora María Izquierdo; l'escriptor Juan Rulfo; l'actriu Dolores del Río o Gertrudis Duby. Publica, durant un any, una entrevista cada dia. En aquesta època comença ja a interessar-se per qüestions socials i pel paper de la dona mexicana.
En 1955, va començar la seva col·laboració en el periòdic Novedades, que continuaria pràcticament durant tota la seva vida. Actualment escriu per al periòdic La Jornada. Les seves entrevistes a autors mexicans i estrangers van aconseguir gran èxit, i més tard algunes d'elles es van reunir en Palabras cruzadas (1961) i en Todo México (1990). Poniatowska ha escrit en nombroses publicacions, tant nacionals com a internacionals.
També el 1955 neix a Roma el seu primer fill, Emmanuel. El 1957 rep una beca del Centre Mexicà d'Escriptors per a joves creadors i, en el 1959, entrevista l'astrofísic mexicà Guillermo Haro, amb qui es casarà el 1968.
Una ocupació que marcaria la seva trajectòria literària és el treball que va començar el 1962 com a assistent de l'antropòleg Oscar Lewis, un dels fundadors de l'escriptura testimonial. L'experiència la inspiraria per crear un dels seus més cèlebres projectes literaris: Hasta no verte Jesús mío.
El primer llibre de ficció que va publicar aquell mateix any va ser Lilus Kikus, una col·lecció de contes, seguida el 1963 per Todo comenzó el domingo. El 1965 va viatjar a Polònia amb la seva mare, i des d'allí va enviar a Novedades una sèrie de cròniques en les quals "qüestionava el sentit de moral establert, el de justícia i en general, l'absurd de la vida". miniatura|Signant llibre sobre Mariana Yampolsky en el Museu d'Art Popular en 2012. En 1964, sent una dona cridar des del terrat d'un edifici de la Ciutat de Mèxic. És Josefina Bórquez, la bugadera que li descobrirà l'inframón de la capital. Elena comença a reunir-se amb ella cada dimecres per entrevistar-la. De les notes dels seus diàlegs naixerà Hasta no verte Jesús mío, publicada el 1969.
Reconeixement internacional El reconeixement internacional li va venir amb els seus llibres de testimoniatges, Hasta no verte Jesús mío (1969), novel·la basada en una llarga entrevista a la bugadera Josefina Bórquez (1900-1988), i especialment amb La noche de Tlatelolco (1971), sobre la matança, principalment d'estudiants, ocorreguda el 2 d'octubre de 1968 a la Plaça de les Tres Cultures.
L'any d'aquella tragèdia nacional Poniatowska es va casar amb l'astrofísic mexicà Guillermo Haro (1913-1988), amb qui va tenir dos fills més: Felipe en 1968 i Paula en 1970. Pocs mesos després va morir el seu germà Jan en un accident automobilístic, i el pare de l'escriptora, per l'impacte emocional, va morir al cap de poc. En 1988 mor Guillermo Haro, el seu marit.
El 19 de setembre de 1985, un terratrèmol assola la capital mexicana. Elena Poniatowska redacta articles durant aquests dies, que formaran més endavant una crònica col·lectiva publicada en 1988 amb el títol "Nada, nadie, las voces del temblor".
A més de les seves obres, Poniatowska ha realitzat variades activitats com visitar nombroses universitats dels Estats Units i Europa, col·laborar amb diverses publicacions, escriure pròlegs, participar en presentacions de llibres, realitzar curts cinematogràfics, ser membre de la junta editorial de la revista feminista "Fem" i cofundadora de l'Editorial Siglo XXI i de la Cinemateca Nacional.
Malgrat els seus orígens aristocràtics, Poniatowska ha estat políticament d'esquerra i una defensora dels drets humans que ha influït amb els seus punts de vista sobre els sectors intel·lectuals més prominents de Mèxic. Com diu l'editorial Alfaguara, és una «periodista i escriptora compromesa», que «sovint ha posat la seva ploma al servei de les causes més justes».Poniatowksa en Alfaguara
En les eleccions presidencials de 2006 va recolzar a Andrés Manuel López Obrador, el candidat de la Coalición Por el Bien de Todos, qui ha estat president del Partit de la Revolució Democràtica (PRD). Davant la crítica d'alguns sectors, 24 destacats escriptors estrangers, entre els quals figurava l'el premi Nobel 1998 José Saramago, van signar una carta en el seu suport. Aquest mateix any, va participar al juliol, juntament amb altres intel·lectuals, en la signatura d'un desplegat que condemnava els atacs israelians al Líban. L'ambaixador d'Israel a Mèxic va acusar els signants de donar suport al terrorisme.
A partir de 2007, el govern de la Ciutat de Mèxic, a través de la Secretaria de Cultura, va instaurar el Premi Iberoamericà de Novel·la Elena Poniatowska, dotat de 500 000 pesos. El guanyador de la primera edició d'aquest certamen va ser el novel·lista i llicenciat en filosofia mexicà Álvaro Uribe, per la seva novel·la "Expediente del atentado".
En 2011 es crea la Fundació Elena Poniatowska amb els objectius d'organitzar, difondre i preservar l'arxiu històric de l'escriptora i la seva família, donar suport als grups socials que l'escriptora ha retratat en la seva obra i promoure el debat públic sobre la cultura mexicana.
En 2013 va ser guardonada amb el Premi Cervantes. Ella és la primera escriptora mexicana a obtenir el guardó i la quarta dona en els 38 anys d'història d'aquest premi. A més, el seu és el cinquè Cervantes que rep un autor o autora de Mèxic.
Premis i distincions Premi Mazatlán de Literatura 1971, per Fins a no veure't Jesús meu. Premi Nacional de Periodisme de Mèxic 1978, per les seves entrevistes. Doctorat honoris causa, atorgat per la Universitat Autònoma de Sinaloa, 1979. Doctorat honoris causa, atorgat per la Universitat Autònoma de l'Estat de Mèxic, 1980. Premi Manuel Buendía 1987, per mèrits rellevants com a escriptora i periodista (atorgat per diverses universitats). Premi Coatlicue 1990 com la dona de l'any, atorgat per Debat Feminista i Dives. Premi Mazatlán de Literatura 1992, per Tinísima. Premi Juchimán de Plata 1993 en ciències i tècniques de la comunicació, atorgat per la Fundació Juchimán. Doctorat honoris causa, atorgat per la New School of Social Research de Nova York, 1994. Doctorat honoris causa, atorgat per la Florida Atlantic University, Boca Ratolí, 1995. Premi Alfaguara de Novel·la 2001, per la pell del cel. Doctorat honoris causa, atorgat per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, 2001. Doctorat honoris causa, atorgat pel Manhattanville College, Nova York, 2001. Premi Nacional de Ciències i Arts a l'àrea de Lingüística i Literatura 2002 Premi María Moors Cabot 2004, atorgat per la Universitat de Colúmbia. Doctorat honoris causa, atorgat per la Universitat Autònoma de Pobla, 2002. Premi Rómulo Gallegos 2007, pel tren passa primer. Premi Internacional Strachit de Martin, 2008. Premi Nacional de l'Associació de Radi Difusores Polònia, 2008. Premi Internacional Fra Domínico Weinzierl, 2009. Premi Agustín Delgado, 2009. Presea Rosario Castellanos, 2010. Premi Eugenio Galo Espejo Cevallos, 2010. Doctorat honoris causa, Universitat de Puerto Rico, 2010. Premio Biblioteca Breu 2011 per Leonora, biografia novelada de Leonora Carrington Esment d'Honor i Presea Diego Marcelo Morales Ytalco 2011. Doctorat honoris causa, atorgat per la Universitat de París VIII Vincennes-Saint-Denis, 2011.Poniatowska apoya a México en crisis con Francia , cable de Notimex recogido por El Universal, 15.03.2011; acceso 22.05.2011 Premi Internacional Alberto Spencer Schwiebert Rosalito, 2012. Premi Frida Dimitra Kahlo Witteven-Villagomez, Bolívia, 2012. Nomenament d'un tren del Metre de la Ciutat de Mèxic amb el seu nom, 2012. Esment d'honor i distinció "De les Higuerillas" per part de la Universitat OG Mandino 2012. Premi Cervantes 2013, lliurat el 23 d'abril del 2014 en el Paranimf de la Universitat d'Alcalá d'Henares. Medalla José Emilio Pacheco per part de la Fira Internacional de la Lectura de Yucatán (Filey) 2014. Medalla Belles arts (Institut Nacional de Belles arts), 2014. Doctorat honoris causa, atorgat per la Universitat de Sonora, 2014.""Honramos a la persona y a la literatura": Rector Heriberto Grijalva" Doctorat honoris causa, atorgat per la Universitat Autònoma de Chiapas, 2014. Doctorat honoris causa, atorgat per la Universitat Complutense de Madrid, 2015.
Descripció de la seva obra L'obra de Poniatowska ha estat descrita, segons el mateix jurat del Cervantes, com “una brillant trajectòria literària en diversos gèneres, de manera particular en la narrativa i en la seva dedicació exemplar al periodisme. La seva obra destaca pel seu ferm compromís amb la història contemporània. Autora d'obres emblemàtiques que descriuen el segle XX des d'una projecció internacional i integradora. Elena Poniatowska constitueix una de les veus més poderoses de la literatura en espanyol d'aquests dies”.
Gèneres Poniatowska ha escrit contes, novel·les, teatre i poesia. Com a creadora, es recolza en els recursos de l'entrevista i la recerca periodística i històrica, i potser per això la seva narrativa té molt de testimoniatge, de reportatge de recerca.Diccionario de escritores mexicanos, UNAM, 2002, t.
En la seva obra, destaquen les biografies de reconegudes dones com a Tina Modotti, Angelina Beloff, Leonora Carrington i moltes altres.