La Compañía Industrial Film Español, SA, generalment coneguda per l'acrònim Cifesa, va ser una empresa valenciana dedicada a la producció i distribució de pel·lícules.
Història Fundada el 1932 a València per la família Trénor, i presidida des de l'any següent per l'empresari valencià de la indústria de l'oli i important financer Manuel Casanova Peris i pels seus fills Vicente i Luis, ha estat qualificada com «la fàbrica de pel·lícules més important del cinema espanyol». Des del 1933 va ser la distribuïdora exclusiva per a Espanya de la nord-americana Columbia.«Cifesa, distribuidor de Columbia Pictures» 1933 a la Valenciapedia de Las Provincias [Consulta: 13 de març de 2015] Com a productora, el seu propòsit era expandir-se per tot el mercat hispanoparlant, per a la qual cosa obrí sucursals a partir del 1935 a Buenos Aires, l'Havana i Manila. El 1936 abordà també el mercat europeu, obrint delegacions a París i a Berlín, on col·laborà amb la indústria cinematogràfica alemanya al servei del règim de Hitler. La seua primera producció pròpia, La Hermana San Sulpicio, dirigida per Florián Rey i basada en la novel·la homònima d'Armando Palacio Valdés, es va rodar durant l'estiu del 1934 i va obtenir un gran èxit de crítica i de públic. Altres grans èxits que seguiren a aquest van ser Nobleza baturra, Es mi hombre, La verbena de la Paloma, El cura de aldea, Morena clara, El genio alegre i Nuestra Natacha. En esclatar la guerra civil, Vicente Casanova, llavors al front de l'empresa, fugí de València deixant les instal·lacions de la productora en mans d'un comité obrer, i una vegada en la zona «nacional» va poder continuar des de Sevilla la seua activitat, consistent en films documentals i de propaganda al servei de la causa franquista, mentre la de la seu central de València es limitava al Noticiario CIFESA, i en la que es va crear a Madrid continuà la producció de llargmetratges de ficció i reportatges de la guerra. Durant els anys 40, afavorida pel proteccionisme del règim de Franco, Cifesa va conèixer la seua màxima esplendor, construí nous estudis de rodatge i augmentà vertiginosament el ritme de producció, com també el d'importació. Les pel·lícules importades es doblaven sempre en castellà per imperatiu legal, facilitant així a la censura el control dels continguts. En la dècada dels 50 entrà en crisi, a causa de diversos factors entre els quals l'escassesa de material verge i les restriccions del consum elèctric, la mala administració, la incipient competència d'altres productores com la de Cesáreo González, Suevia Films, i l'aposta de Casanova per superar la situació a força d'inversions desmesurades en films d'elevats pressupostos. Finalment, el 1963, per assegurar-se l'exclusivitat de la distribució en Espanya de La dolce vita, de Fellini, Cifesa va pagar a la productora italiana una important quantitat de diners, però una vegada tancat el contracte i feta la despesa se li va denegar el permís d'exhibir-la, perquè les autoritats van considerar que el públic espanyol no estava preparat per a veure aquest film, i això va contribuir a precipitar el tancament definitiu de l'empresa l'any següent.
Ideari miniatura|Capçalera de Cifesa, amb el Micalet de la Seu com a emblema i l'Himne de l'Exposició Regional Valenciana com a sintonia.Des del seu origen, les idees que impulsaren els homes de Cifesa van ser, tal com les resumeix Félix Fanés,«Un libro sobre Cifesa rompe con el tópico existente sobre la productora valenciana», El País, 30 de gener de 1983 «un profund espanyolisme, un valencianisme vague i sentimental, un catolicisme que se situava per damunt de tota la resta i un antimarxisme de fondes arrels». Un bon exemple dels esforços desplegats al servei d'aquestes conviccions és la pel·lícula èpica Alba de América, estrenada el 1951 com una rèplica a la superproducció britànica del 1949 Christopher Columbus.
Star System A imitació del Star System de Hollywood, Cifesa impulsà des dels anys 30 una nòmina d'actors en exclusiva en la qual figuraren Imperio Argentina, Miguel Ligero, Raquel Meller, Antoñita Colomé, Rosita Díaz Gimeno, Catalina Bárcena, Rafael Durán, Amparo Rivelles, Aurora Bautista i Alfredo Mayo. Quant als directors, els habituals al principi van ser Florián Rey i Benito Perojo, a partir del 1936 també García Maroto, Fernández Ardavín i Lluís Marquina, i posteriorment Ignacio F. Iquino, Rafael Gil, Lluís Lúcia i Juan de Orduña, entre els més destacables.
Filmografia Relació no exhaustiva:Vegeu-ne la relació completa i detallada en:
Llargmetratges 1934 La hermana San Sulpicio, dir. Florián Rey 1935 Rumbo al Cairo, dir. Benito Perojo Nobleza baturra, dir. Florián Rey Es mi hombre, dir. Benito Perojo La hija del Penal, dir. Eduardo G. Maroto La verbena de la Paloma, dir. Benito Perojo El cura de aldea, dir. Francisco Camacho 1936 Morena clara, dir. Florián Rey El genio alegre, dir. Fernando Delgado Nuestra Natacha, dir. Benito Perojo La reina mora, dir. Eusebio Fernández Ardavín 1939 Los cuatro robinsones, dir. Eduardo García Maroto 1940 La Dolores, dir. Florián Rey La marquesona, dir. Esteban Fernández Ardavín La gitanilla, dir. Fernando Delgado Boy, dir. Antonio Calvache ¿Quién me compra un lío?, dir. Ignacio F. Iquino El famoso Carballeira, dir. Fernando Mignoni 1941 Harka, dir. Carlos Arévalo Alma de Dios, dir. Ignacio F. Iquino Su hermano y él, dir. Lluís Marquina Los millones de Polichinela, dir. Gonzalo Pardo Delgrás Torbellino, dir. Lluís Marquina 1942 El hombre que se quiso matar, dir. Rafael Gil Un marido a precio fijo, dir. Gonzalo Prado Delgrás ¡A mí la Legión!, dir. Juan de Orduña El pobre rico, dir. Ignacio F. Iquino Malvaloca, dir. Lluís Marquina Viaje sin destino, dir. Rafael Gil La culpa del otro, dir. Ignacio F. Iquino La condesa María, dir. Gonzalo Pardo Delgrás El frente de los suspiros, dir. Juan de Orduña Vidas cruzadas, dir. Lluís Marquina 1943 Boda accidentada, dir. Ignacio F. Iquino Huella de luz, dir. Rafael Gil Un enredo de familia, dir. Ignacio F. Iquino Noche fantástica, dir. Lluís Marquina Rosas de otoño, dir. Juan de Orduña La chica del gato, dir. Ramon Quadreny Eloisa está debajo de un almendro, dir. Rafael Gil El 13-13, dir. Lluís Lúcia 1944 Mi enemigo y yo, dir. Ramon Quadreny El hombre que las enamora, dir. Josep Maria Castellví Tuvo la culpa Adán, dir. Juan de Orduña La vida empieza a media noche, dir. Juan de Orduña El clavo, dir. Rafael Gil Ella, él y sus millones, dir. Juan de Orduña 1945 El fantasma y Doña Juanita, dir. Rafael Gil Un hombre de negocios, dir. Lluís Lúcia 1947 La princesa de los Ursinos, dir. Lluís Lúcia Dos cuentos para dos, dir. Lluís Lúcia 1948 Don Quijote de la Mancha, dir. Rafael Gil Locura de amor, dir. Juan de Orduña Noche de Reyes, dir. Lluís Lúcia Currito de la Cruz, dir. Lluís Lúcia 1949 La duquesa de Benamejí, dir. Lluís Lúcia 1950 Pequeñeces, dir. Juan de Orduña De mujer a mujer, dir. Lluís Lúcia Agustina de Aragón, dir. Juan de Orduña 1951 Balarrasa, dir. José Antonio Nieves Conde Una cubana en España, dir. Bayon Herrera La Leona de Castilla, dir. Juan de Orduña Alba de América, dir. Juan de Orduña Lola la Piconera, dir. Lluís Lúcia
Documentals i reportatges El entierro del general Sanjurjo, 1936 Asturias para España, 1937 Bilbao para España, 1937 Santander para España, 1937 Homenaje a las brigadas navarras, 1937 El entierro del general Mola, 1937 Frente de Aragón, 1937 Hacia la nueva España, 1938 La gran victoria de Teruel, 1938 El desfile de la victoria en Valencia, 1939
Referències
Categoria:Productores de cinema d'Espanya Categoria:Cinema al País Valencià