miniatura|Piedad,monument inaugurat en 2011 al pati de San José del cementiri de Granada, en memòria de les víctimes de la Guerra Civil espanyola. Obra de l'escultor Eduardo Carretero. Els Afusellaments en el cementiri de San José de Granada es refereixen a les execucions dutes a terme durant la Guerra Civil espanyola i la dictadura de Francisco Franco, dins de la repressió política del règim franquista i aplegaren 3.969 personesDocumentados 3.969 fusilamientos en una tapia de Granada, El País, 27 de maig de 2010, consultat el mateix dia. La primera xifra que es va oferir el dia 26 de maig, el dia de la notícia, fixava un ´"nombre rodó" de 3.720 morts, i així es va distribuir per agències. Algun mitjà, com el Diari El Mundo rendondeó a 4.000 morts. El diari El País va precisar el nombre exacte l'endemà en 3,969 persones.Casi cuatro mil personas fusiladas en una tapia , Diario Siglo XXI, 27 de maig de 2010, consultat el mateix dia. entre 1936 i 1956.Documentados 3.720 fusilamientos en el cementerio de Granada, El País, 26 de maig de 2010, consultat el mateix día.
Història Les saques de presos van començar el 20 de juliol de 1936, després del triomf a Granada del cop d'estat que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola, quan fins a 80 dels detinguts de la presó provincial van ser enviats al cementiri en camions cada dia per les tropes franquistes i eren executats.El número de fusilados en la tapia del cementerio asciende a más de 3.700, Granada Hoy, 26 de maig de 2010, consultat el mateix dia. El comandant José Valdés Guzmán, qui després del cop s'hi havia autoanomenat Governador civil de Granada, va ser un dels principals responsables de la repressió durant els primers mesos de la guerra.Hugh Thomas (1976); Historia de la Guerra civil española, pág. 293
L'historiador Hugh Thomas va donar la xifra de 582 afusellats en les tàpies del cementiri durant el mes d'agost de 1936.
Entre els afusellats més coneguts es troben la major part de la corporació municipal de 1936, professors universitaris, advocats o sindicalistes. Durant els primers mesos de la contesa van ser afusellats, entre d'altres, l'alcalde socialista Manuel Fernández Montesinos i el seu antecessor en el càrrec, Luis Fajardo Fernández, i alguns catedràtics de la Universitat de Granada com Joaquín García Labella (Dret polític), Rafael García Duarte (Pediatria) o José Palanco Romero (Història).Leandro Álvarez Rey (2009); Los Diputados por Andalucía de la Segunda República 1931-1939, pág. 86
Balanç de víctimes Un dels primers historiadors que va investigar a fons sobre els afusellaments va ser l'irlandès Ian Gibson, que en les seves primeres obres va donar una xifra de 2.137 afusellats en el cementiri entre el 26 de juliol de 1936 i l'1 d'abril de 1939.Ian Gibson (1973); The Death of Lorca, pág. 77 i p. 167-169 S'ha calculat que els afusellats en les tàpies del cementiri van ser 3.969 persones en el període comprès entre 1936 i 1956, data en la qual es té constància de l'últim afusellat, Ricardo Beneito Sopena. La documentació relativa a tots els afusellats es va presentar el 26 de maig de 2010 davant la Junta d'Andalusia per l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, perquè es dignifiqués el lloc i anés declarat Lloc Històric. Amb anterioritat a l'informe de maig de 2010, el nombre d'afusellats s'avaluava en 2.400.Homenajean con flores a los fusilados en la tapia del cementerio de Granada, Ideal.es, 19 de juliol de 2008, consultat el 26 de maig de 2010.
Segons les dades recollides en diligències militars, consells de guerra, arxius locals, l'Auditoria Militar de Granada i registres civils, 594 dels cossos no estan identificats perquè consten com a "persones desconegudes" només referenciades pel sexe i l'edat, segons les dades recollides per l'historiador Rafael Gil Bracero. De fet, en els registres del cementiri s'empren expressions com a "detonació d'arma de foc" o "ordre del tribunal militar".Hugh Thomas (1976); Historia de la Guerra civil española, pág. 291 La majoria dels afusellats (més de 2.500) el van ser en el període propi de la guerra civil, entre 1936 i 1939.Entregan a Cultura un listado con 3.970 víctimas para proteger el muro del cementerio en que murieron, 20minutos (26 de maig de 2010).
En la informació lliurada, es fa constar, a més de les dades dels executats, la descripció històrica de com es van produir les detencions, com van ser els afusellaments, què va passar amb els familiars dels represaliados, el terror a Granada durant la Guerra Civil, els llocs d'enterrament a la província i les fosses d'Alfacar i Víznar.
Cultura popular En la sèrie de Televisió Lorca, muerte de un poeta (1988) es recreen diversos afusellaments enfront de les tàpies del cementiri.
Vegeu també Afusellaments a Saragossa Cop d'estat de juliol de 1936 a Granada Matances de Paracuellos Repressió franquista Víctimes de la Guerra Civil espanyola
Referències
Categoria:Morts pel bàndol franquista durant la Guerra Civil espanyola Categoria:Història de Granada