miniatura|El President dels Estats Units Franklin Delano Roosevelt signa la declaració de guerra contra l'Imperi del Japó, 8 de desembre de 1941, un dia després de l'atac a Pearl Harbor
Una declaració de guerra és un acte formal emès per un govern estatal que indica una activitat bèl·lica existent o imminent contra un altre. La declaració és un acte de parla performatiu (o la signatura pública d'un document) per part d'una part autoritzada d'un govern nacional, per tal de crear un estat de guerra entre dos o més estats.
Les declaracions de guerra han esdevingut mitjans diplomàtics des del Renaixement, quan van ser emeses les primeres declaracions de guerra formals.
La legalitat de qui és competent per declarar la guerra varia entre nacions i formes de govern. En moltes nacions, aquest poder es dona al cap d'estat o sobirà. En altres casos, alguna cosa menys una declaració de guerra completa, com ara una Patent de cors o una operació encoberta, pot autoritzar actes bèl·lics per part de corsaris o mercenaris. El protocol internacional oficial per declarar la guerra es va definir a la Convenció de la Haia (III) de 1907 sobre l'obertura d'hostilitats.
En el dret internacional, una declaració de guerra comporta el reconeixement entre els països d'un estat d'hostilitat entre les nacions implicades, i la declaració està actuant per regular la conducta dels exèrcits dels països.
La Societat de Nacions, formada en el 1919 i el Tractat General de Renúncia a la guerra del 1928 signat a París, demostraren que les potències mundials cercaven evitar noves guerres, però van ser incapaces d'evitar la Segona Guerra Mundial.
Des del 1945, els desenvolupaments del dret internacional, com ara la Carta de les Nacions Unides, que prohibeix tant l'amenaça com l'ús de la força en conflictes internacionals, han fet que les declaracions de guerra siguin en gran part obsoletes en les relacions internacionals, tot i que aquestes declaracions poden tenir rellevància dins del dret intern dels bel·ligerants o de les nacions neutrals. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides, en virtut de les facultats atorgades als articles 24 i 25, i al Capítol VII de la Carta, pot autoritzar accions col·lectives per mantenir o fer complir la pau i la seguretat internacionals. L'article 51 de la Carta de les Nacions Unides també estableix que: "Res de les disposicions d'aquesta Carta no afectarà el dret inherent a la legítima defensa individual o col·lectiva si es produeix un atac armat contra un estat."
Les declaracions de guerra han estat extremadament rares des del final de la Segona Guerra Mundial. Els estudiosos han debatut les causes d'aquest declivi, i alguns argumenten que els estats intenten evadir les restriccions del dret internacional humanitari (que regeix la conducta en la guerra) mentre que d'altres argumenten que les declaracions de guerra han arribat a ser percebudes com a marcadors d'agressió i objectius maximalistes.
Història miniatura|Adolf Hitler anunciant la declaració de guerra alemanya contra els Estats Units l'11 de desembre de 1941. La pràctica de declarar la guerra té una llarga història. L'antiga epopeia sumèria de Guilgameix en dona compte,Brien Hallett, The Lost Art of Declaring War, University of Illinois Press, 1998, , p. 65f. igual que l'Antic Testament.Deut. 20:10–12, Judg. 11:1–32.Brien Hallett, The Lost Art of Declaring War, University of Illinois Press, 1998, , p. 66f. La República Romana va formalitzar la declaració de guerra mitjançant una cerimònia especial, el ritual dels fecials, tot i que la pràctica va començar a decaure a l'era imperial.
Tanmateix, la pràctica de declarar la guerra no sempre es seguia estrictament. En el seu estudi Hostilities without Declaration of War (1883), l'acadèmic britànic John Frederick Maurice va mostrar que entre 1700 i 1870 la guerra només es va declarar en 10 casos, mentre que en altres 107 casos la guerra es va lliurar sense aquesta declaració (aquestes xifres només inclouen les guerres lliurades a Europa i entre els estats europeus i els Estats Units, sense incloure les guerres colonials a l'Àfrica i Àsia).
En el dret internacional públic modern, una declaració de guerra implica el reconeixement entre països d'un estat d'hostilitats entre aquests països, i aquesta declaració ha servit per regular la conducta entre els enfrontaments militars entre les forces dels respectius països. Els principals tractats multilaterals que regeixen aquestes declaracions són els Convenis de la Haia.
La Societat de Nacions, formada el 1919 arran de la Primera Guerra Mundial, i el Tractat General per a la Renúncia a la Guerra de 1928 signat a París, França, van demostrar que les potències mundials buscaven seriosament els mitjans per evitar la carnisseria d'una altra guerra mundial. No obstant això, aquestes potències no van poder aturar l'esclat de la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa es van establir les Nacions Unides després d'aquella guerra en un renovat intent de prevenir l'agressió internacional mitjançant declaracions de guerra.
Denigració de les declaracions formals de guerra abans de la Primera Guerra Mundial A l'època clàssica, Tucídides va condemnar els tebans, aliats d'Esparta, per llançar un atac sorpresa sense declaració de guerra contra Platea, aliada d'Atenes, un esdeveniment que va iniciar la Guerra del Peloponès.Thucydides. History of the Peloponnesian War, Book II.
La utilitat de les declaracions formals de guerra sempre s'ha qüestionat, ja sigui com a vestigis sentimentals d'una època de cavalleria passada o com a advertències imprudents a l'enemic. Per exemple, escrivint el 1737, Cornelius van Bynkershoek va jutjar que "les nacions i els prínceps dotats d'un cert orgull no solen estar disposats a fer la guerra sense una declaració prèvia, ja que volen fer que la victòria sigui més honorable i gloriosa mitjançant un atac obert".Bynkershoek, Cornelius van. 1930. Quæstionum Juris Publici Liber Duo (1737). Trans. Tenney Frank. The Classics of International Law No. 14 (2). Publications of the Carnegie Endowment for International Peace. Oxford at the Clarendon Press. (I, ii, 8) Escrivint el 1880, William Edward Hall va jutjar que "qualsevol tipus de declaració prèvia és, per tant, una formalitat buida, tret que s'hagi de donar temps i oportunitat a l'enemic per posar-se en estat de defensa, i no cal dir que ningú afirma que aquest quixotisme sigui obligatori".Hall, William Edward. 1924. A Treatise on International Law. 8th ed. by A. Pearce Higgins. London: Humphrey Milford: Oxford University Press. (p. 444)
Declaracions formals de guerra durant la Primera Guerra Mundial En el context de la Primera Guerra Mundial, el protocol internacional oficial per declarar la guerra es va definir a la Convenció de la Haia de 1907 (o Haia II).On the Opening of Hostilities; 1907; Yale Law School Library; retrieved March 2014. Per a les maniobres diplomàtiques darrere d'aquests esdeveniments, que van conduir a hostilitats entre nacions, vegeu Història diplomàtica de la Primera Guerra Mundial.
Llista de declaracions de guerra A continuació es mostra una taula que mostra els esclats de guerres entre nacions que van tenir lloc durant la Primera Guerra Mundial. S'indiquen les dates (durant el període previ o durant el transcurs de la Primera Guerra Mundial) a partir de les quals va existir un estat de guerra de facto entre nacions. La taula mostra tant els estats iniciadors com l'estat al qual es dirigia la declaració de guerra. Els esdeveniments enumerats inclouen aquells en què hi va haver una simple ruptura diplomàtica de relacions que no va implicar cap atac físic, així com aquells que van implicar declaracions obertes o actes d'agressió.
DataIan F.W. Becket, La Gran Guerra, segona edició, Pearson Education Ltd., 2007, }Estats iniciadorsEstats objectiu28 de juliol de 19141 d'agost de 19143 d'agost de 1914 França4 d'agost de 19145 d'agost de 19146 d'agost de 19148 d'agost de 191412 d'agost de 1914 França23 d'agost de 191425 d'agost de 191428 d'agost de 19141 de novembre de 19145 de novembre de 1914 França11 de novembre de 19142 de desembre de 19143 de desembre de 19145 de desembre de 191423 de maig de 191521 d'agost de 191527 d'agost de 191614 d'octubre de 191515 d'octubre de 191516 d'octubre de 1915 França19 d'octubre de 19159 de març de 1916 Portugal15 de març de 191628 d'agost de 191630 d'agost de 19161 de setembre de 19166 d'abril de 19177 d'abril de 1917 Cuba27 de juny de 191722 de juliol de 1917 Siam22 de juliol de 19174 d'agost de 191714 d'agost de 1917 Xina14 d'agost de 191726 d'octubre de 1917 Brasil7 de desembre de 191710 de desembre de 191723 d'abril de 1918 Imperi Alemany6 de maig de 19186 de maig de 1918 Imperi Alemany23 de maig de 1918 Costa Rica12 de juliol de 1918 Haití19 de juliol de 1918
Declaracions formals de guerra durant la Segona Guerra Mundial Guerres declarades des del 1945 Les declaracions de guerra, tot i que poc comunes en el sentit tradicional, s'han limitat principalment a les zones de conflicte de l'Àsia occidental i l'Àfrica oriental des del 1945. A més, alguns estats petits han declarat unilateralment la guerra a les principals potències mundials com els Estats Units o Rússia quan s'enfronten a una invasió i/o ocupació hostil. La següent és una llista de declaracions de guerra (o l'existència de guerra) per part d'un estat sobirà contra un altre des del final de la Segona Guerra Mundial el 1945. Només s'hi inclouen les declaracions que es van produir en el context d'un conflicte militar directe. Guerra(es)DataTitularBel·ligerantsFinalitzatReferènciesPart declarantOponent15 Maig 1948Declaració de guerra Regne d'Egipte26 de març de 197926 d'Octubre 1994 Síria, Iraq, Tècnicament encara en guerraGuerra dels Sis Dies (1967)juny 1967Mauritània1991Segona guerra etíop-somali13 juliol 1977 Etiopia15 March 1978Guerra entre Uganda i Tanzània2 Novembre 19783 juny 1979Guerra Iran-Iraq22 setembre 1980 Iraq20 juliol 1988Invasió de Panamà15 desembre 1989Existència d'un estat de guerra31 Gener 1990Guerra eritrea-etíop14 Maig 199812 desembre 2000World: Africa Eritrea: 'Ethiopia pursues total war'. BBC News. 6 juny 1998.Guerra Civil Txadiana 23 desembre 200515 Gener 2010Conflicte fronterer entre Djibouti i Eritrea13 juny 20086 juny 2010Guerra a Ossètia del Sud9 Agost 2008 16 Agost 2008Crisi de Heglig11 Abril 201226 Maig 2012Crisi anglòfona4 desembre 2017Declaració de guerra30x30px|esquerra Ambazònia Encara en guerraGuerra de l'Alt Karabakh de 202027 setembre 2020Existència d'un estat de guerra10 Novembre 2020Segona Guerra del Sàhara Occidental14 Novembre 2020Declaració de guerraEncara en guerraGuerra de Gaza7 Octubre 2023 Existència d'un estat de guerra HamàsEncara en guerra
Altres casos singulars Guerra russo-ucraïnesa No s'ha emès cap declaració formal de guerra en la guerra russo-ucraïnesa en curs. Al començament de la invasió russa d'Ucraïna, Putin va emetre una emissió televisada anunciant l'inici de la invasió amb el terme "operació militar especial", evitant una declaració formal de guerra. Tanmateix, la declaració va ser considerada com una declaració de guerra per part del govern ucraïnès i moltes fonts de notícies internacionals la van informar com a tal. Tot i que el parlament ucraïnès es refereix a Rússia com un "estat terrorista" pel que fa a les seves accions militars a Ucraïna, no ha emès una declaració formal de guerra en nom seu.
Procediments En el Títol II, Article 2 del primer Conveni de la Haia de 1899, els estats signataris van acordar que almenys una altra nació s'utilitzés per mediar en disputes entre estats abans d'entrar en hostilitats:
El Conveni de la Haia (III) de 1907, anomenat "Conveni relatiu a l'obertura de les hostilitats", estableix les accions internacionals que un país ha de dur a terme en obrir les hostilitats. Els dos primers articles diuen:
L'ONU i la guerra