fou un matemàtic i físic alemany del , conegut per les seves teories sobre l'electricitat.

Vida Aepinus procedia d'una llarga família d'erudits de Rostock: el seu besavi, professor de teologia, es va canviar el cognom (Hoeck o Hoch) pel grec Aepinos; el seu pare també professor de teologia i el seu germà gran d'oratòria, tots a la universitat de la ciutat. El 1740 ingressà a la universitat de Rostock per estudiar matemàtiques i el 1744 es va traslladar a la universitat de Jena per estudiar medicina. La seva tesi va ser llegida, però, a Rostock el 1747.

A partir de 1747 va ser professor de matemàtiques a la universitat de la seva ciutat natal. El 1755 va ser nomenat director de l'observatori astronòmic de l'Acadèmia de Ciències de Berlín gràcies a alguns treballs astronòmics que va publicar a la revista de la universitat. A l'acadèmia, va coincidir amb el físic suec Johan Carl Wilcke, un estudiant del seu germà gran a Rostock, amb qui va començar a estudiar el fenomen elèctric.

Aepinus va estar poc temps a Berlín, ja que el 1757 va prendre possessió d'un càrrec de matemàtic a l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg, càrrec en el qual va romandre fins que es va retirar el 1798. De totes maneres, les seves múltiples obligacions (instructor a l'acadèmia de cadets, diplomàtic, conseller privat, tutor del príncep, etc.) van reduir al mínim la seva carrera científica.

miniatura|esquerra|Tomba d'Aepinus al cementiri de Raadi de Tartu. El 1798 es va retirar i se'n va anar a viure a Dorpat (actualment Tartu, Estònia) on va morir i va ser enterrat el 1802.

Obra Aepinus és conegut, sobretot, per haver estat dels primers a elaborar una teoria matemàtica de l'electricitat. Els seus experiments amb la turmalina conjuntament amb Wilcke a Berlín el van portar a publicar el 1759, ja a Sant Petersburg, el Tentamen theoriae electricitatis et magnetismi, una versió plenament consistent de les teories de Franklin sobre l'electricitat, però eliminant-ne les atmosferes elèctriques que Franklin postulava i assimilant els fenòmens magnètic i elèctric. Aquest llibre va tenir molta influència en la recerca sobre l'electricitat durant els següents anys.

Aepinus va publicar altres obres i article sobre electricitat i magnetisme entre els que es poden destacar: 1756: Mémoire concernant quelques nouvelles expériences électriques remarcables 1762: Recueil des différents mémoires sur la tourmaline

Altres escrits seus matemàtics o astronòmics han estat objecte d'estudi, sobretot pel seu rigor acadèmic, com la seva demostració del teorema del binomi de Newton o les observacions i estudis del trànsit de Venus de 1761 que li van costar l'enemistat de Mikhaïl Lomonóssov.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Físics alemanys Categoria:Membres de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències Categoria:Alumnes de la Universitat de Jena Categoria:Alumnes de la Universitat de Rostock Categoria:Persones de Rostock Categoria:Morts a Tartu Categoria:Matemàtics de Mecklemburg-Pomerània Occidental Categoria:Matemàtics nascuts al segle XVIII Categoria:Matemàtics morts al segle XIX