escriptor, folklorista i gramàtic feroès.Venceslaus Ulricus Hammershaimb at Geni.com Establí la moderna ortografia del feroès basant-se en una tradició continuada escrita des del nòrdic antic, en el que creà una autèntica ortografia fonètica en la que, per exemple a la lletra Ð no s'hi afegeix cap fonema.
Biografia Hammershaimb va néixer a Sandavágur, a l'illa de Vágar, a les Illes Fèroe. Va ser rector luterà a Kvívík i degà rural a Nes, a l'illa feroesa d'Eysturoy, abans d'establir-se a Dinamarca el 1878. A més de les seves contribucions a l'estàndard escrit del feroès, també va ser un folklorista conegut. Durant els anys –, i de nou el 1853, va tornar a les Illes Fèroe per estudiar els dialectes i recopilar les balades i el folklore autòctons, que va publicar el – amb el títol de Færöiske Kvæder . El 1854, va publicar una gramàtica del feroès.Oskar Bandle et al., The Nordic Languages: An International Handbook of the History of the North Germanic Languages, volume 2, Handbücher zur Sprach- und Kommunikationswissenschaft 22.2, Berlin/New York: Mouton de Gruyter, 2005, , p. 1463.
Llengua feroesa En un moment donat, la llengua que es parlava a les Illes Fèroe era el nòrdic antic occidental, que els colons noruecs havien portat amb ells.Faroese 101: History at 101Languages.net Entre els segles IX i XV, va evolucionar una llengua feroesa diferent, tot i que encara era intel·ligible per als parlants del nòrdic antic occidental. Hauria estat estretament relacionada amb la llengua norn de les Òrcades i les Shetland. Tanmateix, durant uns 300 anys fins al , sota el regne dual de Dinamarca i Noruega, el danès va ser la llengua de la religió, l'educació i l'administració a les Illes Fèroe.
Hammershaimb va crear el seu sistema ortogràfic per al feroès el 1846.Faroese (Føroyskt) at Omniglot: Writing Systems & Languages of the World Era etimològic, amb les vocals basades en l'islandès escrit, en lloc de fonèticament descriptiu (com, per exemple, en gal·lès). Per exemple, la lletra eth (Ð ð) no té fonemes adjunts.Faroese 101: History at 101Languages.net En això, Hammershaimb havia acceptat el consell del líder independentista islandès Jón Sigurðsson, que havia vist el manuscrit del seu ("Notes respecte a la pronunciació feroesa"); Hammershaimb considerava que, malgrat la seva artificialitat, aquest era l'únic enfocament que superaria els problemes dels diferents dialectes de les illes.Oskar Bandle et al., The Nordic Languages: An International Handbook of the History of the North Germanic Languages, volume 2, Handbücher zur Sprach- und Kommunikationswissenschaft 22.2, Berlin/New York: Mouton de Gruyter, 2005, , p. 1463.Bandle et al., p. 1415. L'ortografia de Hammershaimb va trobar certa oposició per la seva complexitat. El 1889, Jakob Jakobsen va proposar modificar el sistema de Hammershaimb per apropar-lo a la llengua parlada, però un comitè encarregat de considerar la proposta el 1895 només va defensar revisions menors, i la major part de l'ortografia de Hammershaimb va romandre vigent. Entre 1886 – 1891, Hammershaimb va publicar la seva obra principal, ; incorporava un relat de les illes i els seus habitants, una varietat de prosa i versos en llengua feroesa, i una gramàtica, i en el segon volum un lèxic de Jakobsen.
Una nova literatura nacional escrita en feroès només va ser possible després que es normalitzés l'ortografia de la llengua. El seu desenvolupament va ser promogut per l'agitació nacionalista, que va accelerar la restauració del Parlament feroès el 1852 i la fi del monopoli comercial reial danès el 1856. Durant finals del , va començar a aparèixer literatura feroesa moderna i el primer diari feroès, , va aparèixer el 1890.Faroese (Føroyskt) at Omniglot: Writing Systems & Languages of the World La literatura feroesa va assolir el seu propi esplendor després del canvi de segle XX. Després de la Segona Guerra Mundial, el feroès es va convertir en la llengua oficial de les Illes Fèroe.Faroese 101: History at 101Languages.net
Obres 1851: Sjúrðar Kvæði 1855: Færøske Kvæder 1884: Føroyingasøga. Tórshavn - 137 S. 1891: Færøsk Anthologi I. Tekst samt historisk og grammatisk Indledning, Kopenhagen; 3. Nachdruck, Tórshavn. 1891: Færøsk Anthologi II. Ordsammling og Register
Referències
Bibliografia Lockwood, W. B. An introduction to modern Faroese. Copenhagen: Munksgaard, 1964
Categoria:Lingüistes danesos Categoria:Folkloristes europeus Categoria:Gramàtics Categoria:Morts a Copenhaguen Categoria:Escriptors feroesos Categoria:Cavaller de l'orde de la Dannebrog Categoria:Escriptors danesos del segle XIX Categoria:Escriptors danesos del segle XX Categoria:Religiosos danesos Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors morts al segle XX