miniatura|El Deixeble Estimat recolzat prop del pit de Jesús en el quadre L'Últim Sopar, pintura d'autor anònim situada a la Catedral luterana de Nostra Senyora de Haderslev, a Dinamarca. La frase el deixeble que Jesús estimava ( ho mathētēs hon ēgapā ho Iēsous) o el deixeble estimat , (, hon ephilei ho Iēsous), és utilitzada sis cops a l'Evangeli de Joan, , , , però en cap altre relat de Jesús al Nou Testament. afirma que l'Evangeli de Joan es basa en el testimoni escrit d'aquest deixeble.
Des de finals del segle primer, el Deixeble Estimat ha estat considerat com a Joan Evangelista.Eusebi de Cesarea, Història Eclesiàstica Llibre III. Capítol XXIII. Els erudits han debatut sobre l'autoria dels Escrits Joànics (l'Evangeli de Joan, Primera, Segona i Tercera Epístoles de Joan, i el llibre d'Apocalipsi) almenys des del , però sobretot des de la Il·lustració. Alguns erudits moderns creuen que cap d'ells fou escrit per l'apòstol Joan.Harris, Stephen L., Understanding the Bible (Palo Alto: Mayfield, 1985) p. 355 Les opinions continuen dividides, però, i altres estudiosos teològics de renom continuen acceptant l'autoria tradicional. Colin G. Kruse afirma que des el moment que Joan Evangelista ha estat nomenat constantment en els escrits de pares de l'església, "és difícil de passar per alt aquesta conclusió, tot i la reticència generalitzada a acceptar-la per molts, però no tots, estudiosos moderns. "Kruse, Colin G.The Gospel According to John: An Introduction and Commentary, Eerdmans, 2004, , p. 28. Per tant, la veritable identitat de l'autor de l'Evangeli de Joan roman un tema de considerable debat.
Esments al «Deixeble Estimat» A l'Evangeli de Joan es fan diverses mencions a un deixeble que Jesús estimava, sense revelar mai el seu veritable nom. Està recolzat sobre el pit de Jesús, durant l'últim Sopar, i li pregunta quin deixeble l'ha de lliurar; també apareix al peu de la creu, separat dels altres deixebles i al costat de la mare de Jesús. És qui corre juntament amb Pere cap al sepulcre buit. També es troba al costat de Pere durant la tercera i última aparició del Jesús ressuscitat davant els seus deixebles en aquest Evangeli. Possiblement va morir a una edat molt avançada, ja que entre els seus seguidors va córrer la veu que no moriria mai.
Alguns autors prestigiosos, entre ells Raymond E. Brown i Marie-Émile Boismard, accepten més la identificació del «Deixeble Estimat» amb el deixeble anònim que apareix en dos passatges de l'Evangeli de Joan: : quan Jesús es troba amb els dos primers deixebles, Andreu i un deixeble anònim, tots dos sortits de l'"escola" de Joan Baptista; i : quan Pere i un altre deixeble conegut del gran sacerdot entren per mediació d'aquest últim a la casa d'Anàs, on van començar l'interrogatori Jesús abans de la seva mort.
Qui era el «Deixeble Estimat» La veritable identitat del «deixeble que Jesús estimava» és discutida.
Àmplia varietat de posicions alternatives Hugh J. Schonfield, un acadèmic anglès del Nou Testament, creu que el «Deixeble Estimat» podria haver estat un sacerdot del temple que no va poder seguir Jesús en el seu ministeri a Galilea a causa del seu treball dins del temple de Jerusalem. Schonfield usa aquesta teoria per explicar la poca informació que dona el quart Evangeli sobre els viatges de Jesús cap al nord en comparació amb les dades abundants que ofereix el llibre sobre Jerusalem i especialment sobre els esdeveniments succeïts durant la setmana anterior a la crucifixió. La mateixa estructura de l'Evangeli segons Sant Joan no abasta majorment el ministeri de Jesús a Galilea. Martin L. Smith escriu en el seu llibre "Lying Close to the Breast of Jesus" que l'autor del Evangeli de Joan decideix ocultar la seva veritable identitat perquè els lectors d'aquest Evangeli acceptin fàcilment la proximitat afectiva existent entre aquest deixeble i Jesús, així com el seu testimoni. Per la seva banda, altres autors reconeguts com Raymond E. Brown i Oscar Cullmann neguen que sigui possible conèixer la veritable identitat del deixeble, encara que és plausible que es tractés d'un antic seguidor de Joan Baptista, que va començar a seguir Jesús a Judea i va estar al seu costat a Jerusalem, i que era conegut del gran sacerdot del Temple.
Els Evangelis sinòptics no identifiquen amb el sol nom de "Joan" cap altre deixeble que no sigui l'Apòstol. Per la seva banda, Eusebi de Cesarea (), que va donar crèdit a la hipòtesi de l'existència de "dos Joans",Vegeu Eusebi de Cesarea, Història de l'Església, Paul L. Maier (Ed.), Grands Rapids, Michigan (EUA), Capítol 3, secció 39, p. 126-27. assenyala que l'autor del quart Evangeli és l'apòstol Joan, tot i que dubta de l'autoria de la Segona i Tercera epístoles, així com de lApocalipsi.Ibíd, Cap. 3, secció 24, p. 112-14.
Alguns intents de solució alternatius contemporanis, que apunten a una persona que pogués identificar-se com a «Deixeble Estimat», manifesten diferents dificultats, entre elles la no pertinença al grup dels "Dotze" (vegeu més endavant) i, per tant, la improbabilitat de la seva presència en l'Últim Sopar.
Entre les propostes hi ha:
Llàtzer. La identificació del «Deixeble Estimat» amb Llàtzer de Betània comença per assumir que en algun altre lloc del quart Evangeli canònic s'indica la identitat del «Deixeble Estimat». A partir d'aquesta premissa, alguns estudiosos van buscar consolidar la idea que Llàtzer era el «Deixeble Estimat». Aquests van basar el seu argument en el capítol en què es relata la resurrecció de Llàtzer de Betània, en el qual s'observa una triple indicació que aquest era estimat per Jesús de manera especial: "Les germanes enviaren a dir a Jesús: «Senyor, aquell que estimes (phileis) està malalt»" ; "Jesús estimava ( ēgápa ) Marta i la seva germana i Llàtzer" ; "Jesús començà a plorar. Els jueus deien: «Mireu com l'estimava (ephílei)!» " . A aquests textos se suma l'expressió posada en llavis de Jesús per designar Llàtzer: "«Llàtzer, el nostre amic (Philos) ... »" . En la mateixa línia, Sanders relaciona la resurrecció de Llàtzer amb l'opinió que el «Deixeble Estimat» no moriria. Amb tots aquests pressupostos, es va arribar a proposar que "Llàtzer" era un pseudònim de Joan, el fill de Zebedeu, després de ressuscitat. Una detallada bibliografia sobre aquest punt es troba en el llibre de Spicq. En realitat, la hipòtesi no era nova, ja que havia estat tractada dècades abans sense rebre acceptació. Joan-Marc o Maties. Les hipòtesis que Joan-Marc o Maties podrien ser el «Deixeble Estimat» es basen en evidències externes a l'Evangeli i no van tenir més repercussió en altres autors. La dona samaritana. Es tracta d'una hipòtesi a partir d'una interpretació feminista del passatge de , hipòtesi que tampoc va tenir acceptació destacada per part d'altres estudiosos.
Donald A. Carson, professor i investigador del Nou Testament, va suggerir:
La posició d'Ireneu de Lió miniatura|Ireneu de Lió No obstant això, una tradició que s'inicia al amb Sant Ireneu de Lió (Adversus haereses II, 22, 5; Adversus haereses III, 1, 1) i, després d'ell, Agustí d'Hipona (Comentaris a l'Evangeli de Joan LXI, 4), i altres Sants Pares com Joan Crisòstom, Gregori de Nazianz i, més tard, Beda identifiquen el «deixeble Estimat» amb Joan, el deixeble del Senyor.
Existeixen dubtes de la veracitat de les fonts en què es basa Ireneu per a aquesta afirmació. Ireneu va afirmar que va aconseguir la seva informació sobre la professió de l'autor joànic del Quart Evangeli de Policarp, bisbe d'Esmirna assassinat en 155, quan Ireneu era un nen, i atribuïa a aquell proximitat a Joan l'Evangelista. No obstant això aquesta asseveració és incerta i és probable que Policarp es referís a un líder cristià diferent: Joan Prevere. Des d'Ireneu de Lió es va admetre que l'autor del quart Evangeli era l'apòstol sant Joan, el fill de Zebedeu. Aquesta atribució va ser sostinguda en forma unànime des de l'any 200 al llarg de tota l'antiguitat i l'edat mitjana cristià, i es va mantenir fins al , quan la crítica va negar que l'Evangeli pertanyés a una font apostòlica, i el va atribuir a autors del o III.
Va dir Marie-Émile Boismard, un dels membres més il·lustres de l'Escola bíblica i arqueològica francesa de Jerusalem:
A més de la quasi totalitat d'exegetes i escripturistes cristians fins al , hi ha una sèrie d'estudiosos al i principis del XXI que sustenten la postura que identifica Joan l'Apòstol amb el «Deixeble Estimat». R.E. Brown, en el seu comentari a l'Evangeli de Joan publicat el 1966, va acceptar la identificació entre Joan, el fill de Zebedeu, i el «Deixeble Estimat», però anys més tard va modificar la seva postura i va afirmar que la identitat del «Deixeble Estimat» roman desconeguda. Els arguments que esgrimeixen es poden sintetitzar en els següents punts:
La manera vívida i detallada amb què va descriure les escenes, i les seves expresses afirmacions, posen de manifest que l'autor intel·lectual primari de l'Evangeli (no necessàriament els que l"editaren" a posteriori, sinó el que va ser inspirat per a la seva predicació inicial) fou un testimoni presencial dels successos, un dels més íntims de Jesús. El «Deixeble Estimat» apareix molt familiaritzat amb el grup dels Dotze, la qual cosa augmenta les probabilitats que també ell fos un apòstol. Jesús tenia tres apòstols als quals va distingir: Pere, Joan i Jaume. Pere es va distingir del «Deixeble Estimat», perquè apareixen clarament identificats com a persones diferents (Joan 13, 23-24; 20, 2-10; 21, 20). Santiago el Major tampoc va ser el «Deixeble Estimat», perquè va morir aviat, decapitat per ordre d'Agripa I cap a l'any 44 (Fets 12, 2), mentre que el «Deixeble Estimat» va arribar, per la seva longevitat, a adquirir fama d'immortalitat (Joan 21, 23). El «Deixeble Estimat» va participar de l'Últim Sopar al qual, segons els Evangelis sinòptics, van tenir accés "els Dotze" , literalment "els Apòstols". . El «Deixeble Estimat» va tenir una amistat oberta amb Simó Pere, que en el llibre dels Fets dels Apòstols es posa de manifest entre Pere i Joan.
El «Deixeble Estimat» i el silenci del quart Evangeli canònic miniatura|Sant Joan l'Apòstol, per Hans Holbein el Jove