Les teories de la comunicació són eines dins de l'àmbit de la comunicació que aspiren a oferir una explicació del fet comunicatiu, generalment acompanyades d'un model representatiu o diagrama, que correspon a la seva interpretació de la transmissió del missatge.
Parteixen de la base d'una sèrie de teories macro-sociològiques, les quals tracten d'explicar la societat com un objecte d'estudi, distingint-lo sobre la base d'un sistema teòric molt ampli, el qual s'articula sobre un concepte central. S'elaboren teories de tota classe, relacionades amb els diferents àmbits: La informació, els efectes i les influències dels mitjans, les notícies, etc.
No es poden entendre les teories de la comunicació sense el concepte de societats de masses. Al començament del , l'autopercepció de la societat de masses és que es produïa una impersonalització de les relacions personals i un aïllament de les persones. Per tant, es considerava que els individus constituïts en masses eren fàcilment influenciables en les seves conductes pels estímuls que rebien els mitjans de comunicació de l'època. Les primeres concepcions sobre els mitjans de comunicació apareixen durant un període d'entreguerres, uns temps dominats per la propaganda política. Els mitjans de comunicació, doncs, foren les autopistes utilitzades per a conduir aquests missatges propagandístics. Predominava el paradigma conductista que redueix la conducta humana al mecanisme d'estímul-resposta. És una aproximació lineal al procés de comunicació.
A Europa, el terme “teories de la comunicació” s'utilitza sovint com a sinònim d'una teoria de la comunicació de masses.
Model de l'agulla hipodèrmica frame|Esquema explicatiu sobre el model de l'agulla hipodèrmica La Teoria de l'agulla hipodèrmica es caracteritza per tractar sobre la manipulació i conseqüències que causen els mitjans de comunicació, amb les seves informacions, sobre la població. Existeix una relació directa entre els mitjans de comunicació i els espectadors, ja que tenen una relació causa-efecte, és a dir que tot allò que emeten els mitjans de comunicació tindrà immediatament una reacció en el receptor o espectador. En ser una informació que s'emet a través d'un mitjà poderós com són la ràdio o la televisió, directament el receptor s'ho creu sense contrastar cap informació.
Aquesta teoria es va crear un cop acabada la Primera Guerra Mundial per Harold Lasswell (1902), pioner de la ciència política i les teories de la comunicació. Gran Bretanya i els EUA van reflexionar sobre la gran allau d'informacions proporcionades pels mitjans de comunicació durant el conflicte. Els mitjans van aprofitar la divisió de la societat i les dificultats en les quals estaven immersos els països per convèncer a aquesta gent de què la seva missió era donar la vida per la seva nació, manipulant-los doncs perquè lluitessin sense tenir res a guanyar i arriscant la seva vida. Així doncs va néixer aquesta teoria, juntament amb la seva crítica.
Els mitjans de comunicació són com una injecció que gràcies a l'agulla hipodèrmica injecta als receptors dels mitjans. Els mitjans de comunicació tenen una influència directa, immediata i poderosa sobre els receptors. Tots aquests factors (mitjans de comunicació, associacions professionals, líders d'opinió) són emissors que tenen una relació i influència sobre el receptor i fan d'emissors de la informació.
Un exemple on es podrà veure l'efecte de la teoria de l'agulla hipodèrmica seria el següent: durant la retransmissió d'un programa a la televisió, aquest s'interromp i apareix un butlletí especial de notícies, on s'anuncia una notícia d'última hora. Aquesta fa referència a la pròxima arribada d'una tempesta que acabarà possiblement amb la ciutat. Aquest fet fa que la gent entri en un estat d'exaltació i d'alarma que els impulsa a anar a comprar provisions pel què pugui passar. Dues hores més tard, tornen a emetre un butlletí de notícies en el qual s'informa a la població que la informació emesa anteriorment era un experiment social per comprovar la influència dels mitjans de comunicació sobre la gent i, per tant, que la tempesta era inexistent.
Model de Lasswell Es tracta d'un model descriptiu la finalitat del qual és establir els àmbits d'anàlisi dels actes comunicatius els quals poden ser descrits a partir de 5 interrogants: Qui diu què? En què? En quin canal? A qui? I amb quin efecte? És a través d'aquestes preguntes que es pot desenvolupar d'una forma apropiada un acte de comunicació. miniatura|Esquema explicatiu del model de Laswell Es reprodueix la comunicació com un procés de transició lineal d'un missatge que parteix d'un emissor cap a un receptor a través d'un canal i amb un codi que comparteixen els dos agents de la comunicació. Aquesta teoria considera que quan es pretén codificar un missatge que vagi dirigit a una gran quantitat de persones s'ha de tenir molt clar qui ha de codificar el missatge i amb quina intenció (el perquè i per a què). És a partir d'aquest punt quan es pot seleccionar el canal més apropiat que permeti que el missatge arribi bé als emissors. El model va sortir al públic per primer cop a través d'un article que va escriure Harold Lasswell anomenat Estructura i Funció de la Comunicació de Masses, el 1948. En aquell moment era dominant el panorama científic, el qual pretenia explicar el comportament de les masses com a resposta davant de diferents estímuls, cosa que es pot apreciar en el model mateix.
Harold Dwight Lasswell va néixer a Donnellson, Illinois, el 13 de febrer de 1902. Va ser un sociòleg estatunidenc conegut pels seus estudis sobre el poder de les relacions interpersonals i polítiques. De jove va obtenir una beca per poder estudiar sociologia a la Universitat de Chicago. Posteriorment va viatjar a Europa on va estudiar a la London School of Economics i en altres com a París, Berlín i Ginebra. L'any 1976 es va retirar de l'ensenyament i va morir l'any 1978 a la ciutat de Nova York. És autor de més d'una trentena de llibres i 250 articles en diverses disciplines incloent relacions internacionals, psicoanàlisi i educació legal. És un autor conegut com un dels pares de la comunicació; pioner en les ciències polítiques i de les teories de la comunicació.
La base que suporta aquesta teoria és el conductisme, un pensament molt present en el moment en què es va formular el model de Laswell. El conductisme és una doctrina psicològica basada en l'observació del comportament objectiu del que s'estudia, on tot es redueix a medir els estímuls objectius que actuen sobre un organisme i la seva relació amb les reaccions provocades. Estímul, resposta.
Model de Shannon Claude Elwood Shannon va ser un enginyer electrònic i matemàtic reconegut per ser considerat el pare de la teoria de la comunicació i la informació. De fet va ser el creador del seu propi model matemàtic de comunicació de Shannon.miniatura|Esquema explicatiu del model de ShannonAmb aquest model volia establir una educació matemàtica per tal de poder mesurar el valor informatiu que contenen els missatges. Per fer-ho va utilitzar la informació com un valor quantificable en els processos de comunicació. La principal aplicació d'aquesta teoria s'ha produït en el llenguatge entre maquinària. Shannon va elaborar aquesta teoria basant les seves investigacions sobre els avenços que s'havien produït en el món de l'enginyeria com a conseqüència directa dels esforços bèl·lics dels països respecte a la Segona Guerra Mundial. Concretament van utilitzar com a punt de partida els seus estudis sobre la cibernètica en general i sobre una màquina capaç de predir el moviment d'un objecte mòbil, particularment en aplicacions militars.
Per altra banda, Shannon es va plantejar tres nivells de problemàtica en els processos de comunicació. Va decidir dividir-los en preguntes: 1r nivell: amb quina precisió poden transmetre's els símbols de la comunicació? 2n nivell: amb quina precisió els símbols que es transmeten són rebuts amb el significat desitjat? 3r nivell: amb quina efectivitat el significat rebut afecta la conducta del receptor en el sentit desitjat?
L'autor d'aquesta teoria afirma que la reacció estètica o emotiva davant d'una obra d'art és simplement un efecte de la comunicació. Afirma també que els tres nivells no són separables, ja que estan interrelacionats. A més sosté que el seu model, tot i haver-se originat en el primer nivell, funciona amb la mateixa eficàcia en els altres nivells.
Teoria de l'Agenda Setting La teoria de l'agenda setting, elaborada per Maxell McCombs i Donald Shaw, sosté que la selecció i reproducció d'una temàtica concreta realitzada per part dels diferents mitjans de comunicació influeix directament en la percepció o selecció temàtica del públic consumidor. Es basen en una hipòtesi ben marcada que es planteja el següent: de quina manera es formen les opinions? La realitat és que existeixen diferents formes de representar el procés d'informació de l'opinió pública. Tanmateix aquesta teoria refusa la idea que això també succeeixi a la inversa. Per tant, aquesta teoria es basa en la investigació i l'estudi exhaustiu sobre de quina manera aquesta “agenda” que creen i estableixen els mitjans influeix en l'”agenda” particular del públic que ho consumeix.
La influència que els mitjans exerceixen sobre el públic depèn de tres factors interns: L'interès que mostren les persones en la informació seleccionada per part dels mitjans de comunicació. El grau d'incertesa que experimenta l'individu sobre la informació que està consumint (es mesura també el grau de la seva necessitat d'orientació). Com més entorpidor sigui un esdeveniment, menys capacitat tindran els mitjans de posar-lo a l'agenda. Cal destacar que aquesta agenda està formada per diversos elements que li donen sentit: els temes, les rellevàncies i la divisió entre temes familiar o propers i temes desconeguts o llunyans. A més, en la construcció de l'agenda setting hi intervenen dos factors externs: la competència i el mitjà líder i les fonts d'informació.
Per altra banda, es troben diferents factors que afecten al procés de l'agenda setting: el marc temporal, la naturalesa dels temes tractats, les variables demogràfiques i el tipus de mitjà de comunicació, tot això a més d'altres possibles factors que intervinguin en la relació mitjà-audiència.
Hi ha diverses tipologies de l'agenda setting, per això a vegades es produeixen divisions d'aquesta quan es volen estudiar els diferents tipus d'agenda que existeixen en el procés comunicatiu. miniatura|Esquema explicatiu sobre la teoria de l'Agenda Setting L'agenda intrapersonal: tracta de conèixer i entendre les actituds i opinions en l'àmbit individual d'un tema en concret. És el tipus d'agenda que ocupa els pensaments de les persones. L'agenda interpersonal: tracta temes quotidians que de vegades estan inclosos en l'agenda dels mitjans i altres vegades no. Si la informació de la que es disposa d'un tema en concret és personal i suficient, la gent no haurà de recórrer als mitjans per saber-ne més detalls. L'agenda dels mitjans, agenda pública i política: Són els principals objectes d'estudi de la teoria de l'agenda setting. Com més estreta sigui la relació existent entre ambdues agendes, més alt serà el grau d'influència cognitiva que exerciran els mitjans sobre l'audiència. Com a conclusió de la teoria es podrien extreure dues idees fonamentals: per una banda, la idea que la gent, només consumeix allò que els ofereix els mitjans de comunicació de masses, ignorant i rebutjant qualsevol altre tipus d'informació que els arribi per altres mitjans. En segon lloc, que els mitjans de comunicació de masses donin més importància a una notícia en concret, afecta d'una manera directa al públic, obligant-los a que, de manera inconscient, ells facin el mateix.
Teoria dels Dos Esglaons de la Comunicació miniatura|Esquema explicatiu del model dels dos esglaons