El desenvolupament fonològic refereix a l'adquisició i desenvolupament de la fonologia d'una llengua nativa. El so està al començament de l'aprenentatge del llenguatge. Els infants han d'aprendre a distingir diferents sons i a segmentar el corrent de discurs al qual són exposats en unitats —eventualment unitats amb sentit —per adquirir paraules i oracions. Aquí hi ha una raó per la qual la segmentació de la parla és complicat: Quan llegiu, hi ha espais entre les paraules. No hi ha tals espais entre les paraules parlades. Així, si un infant escolta la seqüència de so «aixòésunvas», ha d'aprendre a segmentar aquest corrent en les unitats diferents «això», «és», «un», i «vas». Un cop l'infant és capaç d'extraure la següència «vas» del corrent de discurs ha d'assignar una significació a aquesta paraula. A més a més, l'infant ha de ser capaç de distingir la seqüència «vas» de «fas» per aprendre que aquestes són dos paraules diferents amb diferents significats. Finalment, l'infant ha d'aprendre a produir aquestes paraules. L'adquisició de la fonologia de la llengua nativa comença a l'úter. http://www.sciencenews.org/view/generic/id/352781/description/Babies_learn_words_before_birth i no és completament llengua adulta fins als anys de l'adolescència. Les habilitats perceptives (com ara ser capaç de segmentar «aixòésunvas» en quatre unitats de paraules individuals) generalment precedeix la producció i en conseqüència ajuda el desenvolupament de la producció de discurs.
Desenvolupament prelingüístic (naixement -1 any) Percepció Els infants no pronuncien les seves primeres paraules fins que tenen aproximadament un any, però al naixement ja poden distingir algunes pronunciacions en la seva llengua nativa de pronunciacions en llengües amb característiques prosòdiques diferents.
1 mes Percepció categòrica Ja al mes d'edat els infants perceben alguns sons del discurs com categories del discurs (mostren la percepció categòrica del discurs). Per exemple, els sons /b/ i /p/ difereixen en la quantitat de respiracio que segueix a l'obertura dels llavis. Usant un continu en respiració generat per l'ordinador entre /b/ i /p/, Eimas et al. (1971) van mostrar que els infants parlants de l'anglès prestaven més atenció a les diferències a prop dels límits entre /b/ i /p/ que a diferències d'igual mida dins de la categoria /b/ o dins de la categoria /p/. La seva mesura, controlant la taxa de succió dels infants, va esdevenir un dels mètodes experimentals principals per estudiar la percepció del discurs dels nens.
frame|esquerra|Fig. 1. Taxa de succió per a una canvi VOT de 20 ms entre límits de categoria (esquerra), canvi de 20 ms VOT dins de categoria (centre), sense canvi VOT (dreta). Seguint Eimas et al. (1971).
Els infants no més grans que 10--12 mesos poden distingir no només sons nadius sinó també contrastos no nadius. Els infants més grans i els adults perden l'habilitat de discriminar alguns contrastos no nadius. En conseqüència, sembla que l'exposició d'un individu a la seva llengua nativa causa que el sistema de percepció es reestructuri. La reestructuració reflecteix el sistema de constrastos de la llengua nativa.
4 mesos Als quatre mesos el nens encara prefereixen el llenguatge infantil que la parla dirigida als adults. Mentre que els infants d'un mes sols exhibeixen aquesta preferència si se'ls reprodueix el senyal de discurs complet, els de 4 mesos prefereixen el llenguatge infantil fins i tot fins i tot quan es reprodueix la inflexió de la prosòdia. Això mostra que entre 1 i 4 mesos d'edat, els infants milloren el seguiment de la informació suprasegmental al discurs que se'ls dirigeix. Quan tenen 4 mesos, finalment, els infants han après a quines característiques han de prestasr atenció a un nivell suprasegmental.
5 mesos Els bebès prefereixen sentir el seu propi nom que altres paraules que sonen de forma semblant. És possible que hagin associat el significat «meu» amb el seu nom, tot i que també és possible que simplement reconeixen la seva forma a causa de la seva alta freqüència.
6 mesos Amb una exposició creixent al llenguatge d'ambient, els infants aprenent a no prestar atenció a distincions de sons que no són significatius en la seva llengua nativa, per exemple dos versions acústicament diferents de la vocal /i/ que difereixen simplement per la variabilitat entre parlants. Als 6 mesos d'edat els infants han après a tractar sons acústicament diferents que són representacions de la mateixa categoria, com ara una /i/ parlada per un parlant masculí enfront d'un parlant femení, com a membres de la mateixa categoria fonológica /i/.
Aprenentatge estadístic Els infants són capaços d'extraure distincions amb significat de la llengua a la qual són exposats a partir de les propietats estadístiques de la llengua. Per exemple, els infants que estan aprenent el català són exposats a un continu entre /d/ sonores j /t/ mudes no aspirades (semblant a la distinció /d/ - /t/ d'altres llengües, com l'anglès), amb la major part dels elements tenint lloc a prop dels punts finals del continu, és a dir el fet que siguin exposats a sonoritats extremes en comptes de ser exposats a una distribució bimodal del temps d'inici de la veu, els fa més capacitats per discriminar aquests sons que els infants que són exposats principalment a elements des del centre del continu (distribució unimodal).
Aquests resultats mostren que a l'edat de 6 mesos els infants són sensibles a la freqüència a la qual són exposats a certs sons de la llengua, i poden aprendre quines són les pistes importants per prestar atenció a partir de les diferències de freqüència d'aparició dels sons. En l'exposició al llenguatge natural això significa que els sons típics d'una llengua. com ara la /d/ sonora al català, es produeixen amb freqüència, i els infants poden aprendre'ls a partir de la simple exposició a aquests sons en el discurs que senten. Tot això passa abans que els infants tinguin coneixement del significat de cap d'aquestes paraules a les quals són exposats, i en conseqüència el fenomen de l'aprenentatge estadístic s'ha usat per argumentar el fet que els infants poden aprendre els contrastos de sons sense el significat que se'ls associa.
Als 6 mesos d'edat els infants també són capaços d'usar les característiques prosòdiques de la llengua ambiental per fragmentar el corrent de discurs al qual són exposats en unitats amb significat, per exemple estan més capacitats per distingir els sons que ocorren a síl·labes accentuades enfront de síl·labes no accentuades. Això significa que als 6 mesos d'edat els infants tenen algun coneixement dels patrons d'accentuació al discurs al qual són exposats i han après que aquests patrons tenen significat.
7 mesos Als 7,5 mesos s'ha mostrat que els infants aprenents de l'anglès són capaços de segmentar les paraules del discurs que mostren un patró fort--feble, d'accentuació (és a dir trocaic), que és el patró d'accentuació més comuú a la llengua anglesa, però no van ser capaços de segmentar les paraules que segueixen un patró feble--fort. A la seqüència ‘guitar is' aquests infants van sentir aleshores ‘taris' com a unitat de paraula perquè segueix un patró fort--feble. El procés que permet als infants usar pistes prosòdiques a l'entrada del discurs per aprendre sobre l'estructura de la llengua s'ha anomenat «arrencada prosòdica».
8 mesos Tot i que els infants generalment encara no entenen el significat de la major part de les paraules individuals, entenen el significat de certes frases que senten molt sovint, com ara «atura't» o «vine».
9 mesos Els infants poden distingir la llengua nativa de la no nativa usant sols patrons fonètics i fonotàctics, és a dir sense l'ajuda de pistes prosòdiques. Semblen haver après la fonotàctica de la seva llengua materna, és a dir quines combinacions de sons són possibles a la llengua.
10-12 mesos Els infant ara ja no poden discriminar la major part dels contrastos de sons no natius que cauen dins de la mateixa categoria de so en la seva llengua materna. El seu sistema de percepcions s'ha afinat cap als contrastos rellevants per a la seva llengua nativa. Pel que fa a la comprensió de paraules, Fenson et al. (1994) van verificar la mida del vocabulari comprès per infants de 10-11 mesos d'edat i van trobar un rang entre 11 i 154 paraules. A aquesta edat, els infants normalment encara no han començat a parlar i per això no tenen vocabulari de producció. Consegüentment, el vocabulari de comprensió es desenvolupa abans que el vocabulari de producció.
Producció Etapes del desenvolupament vocal abans de la parla Tot i que els infants no produeixen les seves primeres paraules abans de tenir aproximadament 12 mesos d'edat, l'habilitat per produir discurs comença a una edat més primerenca. Stark (1980) distingeix cinc etapes del desenvolupament primerenc de la parla.
Setmanes 0-6 setmanes: Vocalitzacions reflexives Aquestes vocalitzacions més primerenques inclouen el plor i els sons vegetatius com ara la respiració, la succió i els esternuts. Per a aquests sons vegetatius, les cordes vocals dels infants vibren i l'aire passa a través del seu aparell vocal, familiaritzant així els infants amb processos involucrats en la producció posterior de discus.
miniatura|Un infant de 14 setmanes d'edat fent amanyacs quan interactua amb el seu cuidador
Setmanes 6-16: Esternuts i riures Els infants produeixen sons semblants als esternuts quan estan contents. Els esternuts són sovint provocats per la interacció social amb els cuidadors i s'assemblen a la producció de vocals.
Setmanes 16-30: Joc vocal Els infants produeixen una varietat de sons de tipus de vocals i consonants que combinen en seqüències creixentment més llargues. La producció de sons de vocal (ja als primers 2 mesos) precedeix la producció de consonants, amb la producció de les primeres consonants posteriors (per exemple [k]) durant els mesos 2-3 i les consonants frontals (per exemple [m], [n], [p]) començant a aparèixer al voltant dels 5 mesos d'edat. Pel que fa al contorns d'entonació en les pronunciacions primerenques dels infants, quan tenen entre 3 i 9 mesos produeixen principalment contorns plans, i de tipus caient i creixent-caient. El contorns d'entonació de tipus creixent requeririen que els infants pugessin la pressió subglòtica durant la vocalització o que incrementessin la longitud dels plecs vocals o la tensió al final de la vocalització, o ambdós. Als 3 a 9 mesos els infants no semblen capaços de controlar encara aquests moviments.
Mesos 6-10 months: Balboteig reduplicat (o balboteig canònic) El balboteig reduplicat conté síl·labes consonant-vocal (CV) que es repeteixen en sèries reduplicades de la mateixa consonant i vocal (per excemple [bababa]). En aquesta etapa, les produccions dels infants semblen discurs molt més properament en la sincronització i el comportament vocal que en etapes primerenques. Al voltant dels 6 mesos els bebès també comencen a mostrar una influència de la llengua ambiental en el seu balboteig, és a dir el sons del balboteig sonen diferents depenent de les llengües que senten. Per exemple, s'ha trobat que els infants de 9-10 mesos aprenent francès produeixen una proporció més gran de consonants sonores oclusives (que existeixen al francès però no a l'anglès) que els infants de la mateixa edat aprenent l'anglès. Aquest fenomen del balboteig sent influenciat per la llengua que s'adquireix s'ha anomenat la deriva del balboteig.
Mesos 10-14: Balboteig no reduplicat (o balboteig jaspiat)