va ser l'esposa de Manuel Azaña, president del govern i president de la Segona República Espanyola, exiliada a Mèxic després de la mort del seu marit a França el 1940.
Orígens familiars Nasqué en una família de la burgesia acomodada madrilenya, i es crià al barri de Salamanca. Filla de Matías Rivas, advocat d'idees liberals, i Susana Cherif, devota catòlica, de llinatge d'origen marroquí. Va estudiar al col·legi de Santa Genoveva, una institució laica d'inspiració catòlica i de llengua francesa.
Es té poca informació de la seva vida, a part de les referències en les memòries del seu marit i el seu germà.Azaña, Manuel. Memorias políticas y de guerra. Crítica, 1981Rivas Cherif, Cipriano. Retrato de un desconocido: vida de Manuel Azaña. México: Oasis, 1961 Se la descriu com una dona de conviccions profundes, incloses les religioses, sensible i culta.Navarro, Julia. Doña Lola». En: Señora presidenta. Barcelona: Plaza & Janés, 1999, p. 75-88 Coneguda en l'entorn familiar com a Lola, i en l'exili mexicà com a Donya Lola.
Matrimoni Germana petita de l'amic íntim de Azaña, Cipriano Rivas Cherif, es van conèixer en les vetllades a casa de la família Rivas Cherif, i començaren les seves relacions el 1927. L'obra La Corona, de Manuel Azaña, està dedicada a ella. Donada la diferència d'edat, el desenvolupament de la relació no va ser senzill. En una nota dels diaris de Azaña de 10 de juliol de 1929 escrivia:
Quan Azaña li confessà a Cipriano el seu enamorament, aquest estigué segur de la negativa de la seva germana.José María Marco, Manuel Azaña: una biografía, Planeta, 1998 Azaña es va declarar en un ball de Carnestoltes organitzat per la família Caro-Baroja a la seva casa madrilenya del carrer de Mendizábal. Ell es presentà vestit de cardenal i ella de dama del Segon Imperi. Es casaven el 27 d, 49. Les noces es va celebrar a l'església de los Jerónimos de Madrid, amb un te posterior a l'hotel Ritz. Viatge de nuvis a París i els Països Baixos.
Acompanyava amb freqüència el seu marit. Estava amb ell quan se signà el Pacte de Sant Sebastià el 1930, també estava amb ell en el seu despatx quan es va produir la Sanjurjada el 1932. Quan el van detenir a Barcelona el 1934, de seguida es va desplaçar a la ciutat comtal. Havia de passar un mes abans que pogués veure'l, el 12 de novembre.
Guerra civil Dos dies abans del cop d'estat de 1936, el 16 de juliol, havia anat a visitar uns nebots malalts a Guadarrama. Azaña va donar l'ordre a Cándido de Oliva, Secretari General de la Presidència, perquè anara a buscar-la. Es va mantenir al costat del president en tot moment, en totes les seves residències oficials. També va estar a la residència del Palau de la Ciutadella de Barcelona (1936), al Monestir de Montserrat, la Pobleta (València) el 1937, a la finca La Barata, a Matadepera, a prop de Terrassa. Després de la derrota de la batalla de l'Ebre, l'acompanyà també al Castell de Peralada i altres allotjaments fins a la sortida definitiva del país.
Durant la seva estada en la residència de la Pobleta (València), 1937, li va ser pintat el seu retrat per López Mezquita, conservat al seu domicili mexicà enfront del del seu marit.
Primer exili a França Va acompanyar al seu marit en la seva sortida a l'exili el 5 de febrer de 1939,i passà caminant la frontera amb França. Van residir en diversos llocs (Collonges-sous-Salève, París, Ginebra, Pyla-sur-Mer) fins a la seva mort el 1940 a Montalban. Quan el 1940, després de la caiguda de França, Negrín ofereix a Manuel Azaña el seu trasllat amb vaixell a Anglaterra, aquest no l'accepta en no haver-hi passatge també per a la seva dona. Serà ella qui realitzi contínues gestions amb l'ambaixador de Mèxic a Vichy, Luis Ignacio Rodríguez Taboada, per materialitzar l'oferta d'asil polític del president de Mèxic, general Cárdenas. En conèixer-se la detenció del seu germà Cipriano, consten cartes de clemència enviades per Dolores Rivas Cherif al papa Pius XII i al mateix Franco, entre molts altres.Solé Mariño, José María. Azaña, el ocaso de un presidente. Historia 16, Año IX, nº 96, abril 1984, p. 11-24
Hi ha polèmica sobre si en el moment de la mort, Azaña va combregar i va rebre l'extremunció. Dolores va fer cridar el bisbe de la ciutat, monsenyor Pierre-Marie Thèas, per assistir espiritualment el malalt. Els historiadors posen en dubte les manifestacions del bisbe sobre l'acceptació voluntària dels sagraments, malgrat les profundes conviccions religioses de la seva dona. En tot cas, ella sempre es va negar a fer declaracions sobre la vida íntima del matrimoni, preferint que Azaña fora conegut a través dels seus propis escrits.
Exili definitiu a Mèxic Posteriorment va rebre asil polític a Mèxic, on residiria fins a la seva mort el 1993. Va arribar al port de Veracruz el 23 de juny de 1941.Registro Nacional de Extranjeros en México. Ficha personal de Dolores Rivas Cherif. Movimientos migratorios iberoamericanos. Portal Pares. Ministerio de Cultura Es disposa de poques dades sobre els seus anys de vida a Mèxic, on es va mantenir discretament apartada de la política, encara que va dedicar esforços a recuperar l'obra del seu marit. Una de les poques pertinences que va poder rescatar en la seva precipitada sortida d'Espanya van ser els retrats a l'oli d'Azaña i d'ella, pintats per López Mezquita el 1936, que sempre van presidir el saló de la seva casa mexicana. Només una vegada va sortir del país, per visitar França, on reposaven les restes del seu marit. La seva última residència es trobava en la colònia Cuauhtemoc, a cura de la seva neboda Susana Rivas, filla del seu germà Cipriano. Va morir als 89 anys, a casa seva, d'una aturada cardíaca. La família va mantenir durant unes hores el succés en secret per celebrar una cerimònia íntima a la qual van assistir 50 persones vinculades a l'exili republicà. Està enterrada en el panteó espanyol de ciutat de Mèxic, al costat del seu germà Cipriano.
Reconeixements durant la transició democràtica Dolores Rivas Cherif va rebre algunes consideracions especials durant els anys de la transició a la democràcia. Durant la primera visita a Mèxic del rei Joan Carles, el 1978, després de normalitzar-se les relacions entre tots dos països, va acudir a la recepció en l'ambaixada espanyola, com una espanyola més, i hi va mantenir una trobada informal. Aquest acte simbòlic de reconciliació i acceptació de la nova legitimitat, es considera important, i la família real li feia arribar un ram de flors totes les vegades que visitava el país.
En la seva trobada amb el rei li va comentar que, si el seu marit hagués viscut fins a 1978, li hauria agradat, com a qualsevol espanyol, ser testimoni de la històrica reconciliació d'un país que, després d'una sinistra dictadura encapçalada pel general Franco, fins a poc abans d'aquesta data semblava irreconciliable.1993, muere en México El País, 2 de mayo de 1993
Va rebre una medalla de plata commemorativa de la Constitució Espanyola de 1978, enviada pel president del Congrés dels Diputats,Entrevista a la serie documental "Mujeres para una época". TVE, 7 de mayo de 1985, min. 2:54
El 1978 el govern espanyol li va concedir una pensió de viduïtat corresponent al 40% del sou d'un cap de l'Estat, al voltant de dos milions de pessetes a l'any. Fins llavors, havia viscut pràcticament de l'ajuda familiar i fins i tot d'alguns treballs casolans, que, sobretot en els primers anys de l'exili, la van ajudar a tirar endavant.
Consten també contactes amb els presidents Calvo-Sotelo i González en les seves visites al país.
El 1982 rebé una medalla commemorativa de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, símbol del mèrit de la dona exiliada.El País, 17 de setembre de 1982 Va recollir el guardó l'ambaixador d'Espanya a Mèxic, Emilio Casinello.
Encara que mai va arribar a veure'ls, el Ministre de l'Interior, José Barrionuevo, es va posar en contacte amb ella per comunicar-li la troballa dels arxius del seu marit, trobats el 1984 en uns calabossos policials de Madrid. No obstant això, ella va decidir que quedessin custodiats per l'estat.
Des de 1991 disposava de passaport diplomàtic que li va lliurar personalment al seu domicili l'ambaixador, Alberto Aza, per la seva condició de vídua de cap d'Estat.
Referències
Bibliografia Navarro, Julia. «Doña Lola». En: Señora presidenta. Barcelona: Plaza & Janés, 1999, p. 75-88
Enllaços externs Entrevista a Dolores Rivas Cherif a la sèrie "Mujeres para una época" TVE, 7 de maig de 1985 (38:33 minuts)
Categoria:Exiliats del franquisme a Mèxic Categoria:Exiliats del franquisme madrilenys Categoria:Polítics madrilenys Categoria:Activistes madrilenys Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Antifranquistes espanyols Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Nascuts el 1904 Categoria:Morts a Ciutat de Mèxic Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX