miniatura|Epitafi en armeni clàssic per a Jakub i Marianna Minasowicz Església de Sant Jacint a Varsòvia LArmeni clàssic (, grabar; krapar en armeni occidental, amb el significat de «llengua literària». també armeni antic o armeni litúrgic) és la forma més antiga de la qual es té coneixement de l'armeni. Va començar a ser escrita al principi del , i tota la literatura armènia des d'aquest moment fins al utilitza la llengua armènia grabar. Molts manuscrits en grec, persa, hebreu, siri i llatí sobreviuen únicament en la seva traducció a l'armeni clàssic. L'armeni clàssic continua sent la llengua litúrgica de l'Església Apostòlica Armènia i els acadèmics bíblics, intertestamentaris i patrístics dedicats als estudis textuals sovint l'aprenen. L'armeni clàssic també és important per a la reconstrucció del protoindoeuropeu, ja que conserva moltes característiques arcaiques.
Fonologia Vocals L'armeni clàssic té set vocals de monoftong: (ա), (ի), o vocal neutra (ը), o e oberta (ե), or e tancada (է), (ո), i (ու)(transcrites com a, i, ə, e, ē, o, i u respectivavment). La vocal transcrita u s'escriu amb les lletres armènies que corresponen a ow (ու), però en realitat no és un diftong.
També hi ha tradicionalment sis diftongs: ay (այ), aw (աւ, later օ), ea (եա), ew (եւ), iw (իւ), oy (ոյ).
Consonants A la taula següents hi ha la llista del sistema de consonants de l'armeni clàssic. Les consontants oclusives i africades tenen, addicionalment a la sèrie de sonores i mudes, una sèrie separada d'aspirades (transcrites amb un esperit aspre després de la lletra): , , , , . Per a cada fonema hi ha tres símbols a la taula. El de més a l'esquerra indica la pronunciació en format alfabet fonètic internacional (AFI, o IPA segons la sigla anglesa). Al mig hi ha el símbol corresponent en l'alfabet armeni. I a la part més a la dreta hi ha la transliteració a l'alfabet llatí d'acord amb l'ISO 9985.
LabialAlveolarPost-alveolar/ PalatalVelar /UvularGlotal Nasal մ m ն n Plosiva sonora բ b դ d գ g sorda պ p տ t կ k aspirada փ p թ t ք k Affricada sonora ձ j ջ ǰ sorda ծ ç ճ č̣ aspirada ց c չ č Fricativa sonora վ v զ z ժ ž ղ ġ sorda ֆ f ս s շ š խ x հ h Aproximant lateral լ l central ր r յ y Vibrant ռ
La lletra f (o ֆ) es va introduir al període medieval per representar el so estranger , o la fricativa labiodental sorda, i no era originalment una lletra de l'alfabet armeni.
Referències
Bibliografia Acharian, Hrachia. (1971-9) Etymological Root Dictionary of the Armenian Language. Vol. I – IV. Yerevan: Yerevan Sate University. Meillet, Antoine. (1903) Esquisse d'une grammaire comparée de l'arménien classique.
Vegeu també Alfabet armeni Literatura armènia Protoarmeni Transmissió dels textos clàssics grecs
Enllaços externs Nou diccionari de la llengua armènia (Nor Bargirk Haekazian Lezvi, Նոր Բառգիրք Հայկազեան Լեզուի), Venice 1836-1837. El diccionari inicial de l'armeni clàssic. Inclou armeni-llatí, i armeni-grec. Diccionari de butxaca de la llengua armènia (Arrdzern Barraran Haekazian Lezvi, Առձեռն Բառարան Հայկազնեան Լեզուի), Venècia 1865 (segona edició).
Classic