El cicló Bhola de 1970 va ser un cicló tropical devastador que va copejar el Pakistan oriental (l'actual Bangladesh) i l'oest Bengala de l'India el 12 de novembre de 1970. És el cicló tropical més mortífer enregistrat i un dels desastres naturals més letals en temps moderns."Disaster; East Pakistan: Cyclone May Be The Worst Catastrophe of Century " (pay article), The New York Times, November 22, 1970, p. 169. Van perdre la vida fins a 500.000 persones en la tempesta, principalment arran de la maror ciclònica que va inundar moltes de les illes de poca altitud del Delta del Ganges. Va ser la sisena tempesta ciclònica de la temporada de ciclons de l'Oceà Índic Nord de 1970 i la més forta, equivalent a un huracà de Categoria 3 en l'escala d'huracans de Saffir-Simpson.
El cicló es va formar sobre el golf central de Bengala el 8 de novembre i es va traslladar al nord mentre s'anava intensificant. Va assolir el seu vent pic de 185 km/h l'11 de novembre. Va tocar terra a la costa oriental del Pakistan (ara Bangladesh) la tarda següent. La maror ciclònica va devastar moltes de les illes, va acabar amb pobles sencers i va destruir les collites de tota la regió. La zona d'Upazila (Bangladesh) va ser la més afectada i més del 45% dels seus 167.000 van morir per acció de la tempesta.
El govern del Pakistan, liderat pel dirigent de la junta militar Yahya Khan, va ser criticat durament tant per part dels líders polítics locals del Pakistan Oriental com pels mitjans de comunicació internacionals per la lenta velocitat de reacció en les tasques de rescat després de la tempesta. El partit de l'oposició de la lliga Awami va aconseguir una victòria aclaparadora a la província a les eleccions següents. Aquest fet, sumat al malestar continuat entre el Pakistan Oriental i el govern central, va desembocar en la Guerra d'Alliberament de Bangladesh, en la qual es van cometre grans atrocitats i que finalment, es va materialitzar en la creació del país de Bangladesh.</span>
Història meteorològica L'1 de novembre, la tempesta tropical Nora es va desenvolupar sobre el mar de la Xina Meridional, a l'oceà Pacífic occidental. El sistema va durar quatre dies, abans de degenerar en una depressió romanent sobre el golf de Tailàndia el 4 de novembre, i posteriorment es va moure cap a l'oest sobre la Península de Malaca l'endemà. Les restes d'aquest sistema van contribuir al desenvolupament d'un nou Cicló tropical al centre del Golf de Bengala el matí del 8 de novembre. La depressió es va intensificar a mesura que es movia lentament cap al nord, i el Departament Meteorològic de l'Índia la va qualificar de Cicló tropical l'endemà. Cap país de la regió havia posat mai nom als ciclons tropicals durant aquest temps, per la qual cosa no es va donar cap nova identitat. La tempesta es va quedar gairebé estacionària aquella nit prop dels 14,5° N, 87° E, però va començar a accelerar cap al nord el 10 de novembre.
La tempesta es va intensificar encara més fins a fer-se una forta tempesta ciclònica l'11 de novembre i va començar a girar cap al nord-est, a mesura que s'acostava al cap de la badia. Va desenvolupar un ull clar i va assolir la seva intensitat màxima més tard aquell mateix dia, amb vents sostinguts de tres minuts de 185 km/h, vents sostinguts d'un minut de 240 km/h i una pressió central de 960 se. El cicló va tocar terra a la costa del Pakistan Oriental durant el vespre del 12 de novembre, més o menys a la mateixa hora que la marea alta local. Un cop a terra, el sistema va començar a debilitar; la tempesta es va degradar a una tempesta ciclònica el 13 de novembre, quan estava a uns 100 km al sud-sud-est d'Agartala. La tempesta es va debilitar ràpidament fins a fer-se una baixa depressió residual sobre el sud d'Assam aquella nit.
Preparatius Hi ha dubtes sobre quanta de la informació sobre el cicló que es diu que van rebre les autoritats meteorològiques índies es va transmetre a les autoritats del Pakistan Oriental. Això es deu al fet que els serveis meteorològics indis i del Pakistan Oriental poden no haver compartit informació, donada la fricció indo-pakistanesa en aquell moment. Segons sembla, una gran part de la població va ser sorpresa per la tempesta. Hi va haver indicis que el sistema d'alerta de tempestes del Pakistan Oriental no es va utilitzar correctament. El Departament Meteorològic del Pakistan va emetre un informe demanant preparació per a perills a les regions costaneres vulnerables durant el dia 12 de novembre. A mesura que la tempesta s'acostava a la costa, es va emetre un senyal de gran perill a Ràdio Pakistan. Els supervivents van dir més tard que això significava poc per a ells, però que havien reconegut un senyal d'alerta número 1 com la representació de la major amenaça possible.
Després de dos ciclons destructius a l'octubre de 1960 que van matar almenys 16.000 persones al Pakistan Oriental, el govern central pakistanès va contactar amb el govern americà per obtenir ajuda per desenvolupar un sistema per evitar futurs desastres. Gordon Dunn, el director del Centre Nacional d'Huracans en aquell moment, va dur a terme un estudi detallat i va presentar el seu informe el 1961. Tanmateix, el govern central no va dur a terme totes les recomanacions que Dunn havia enumerat.
Impacte miniatura|El cicló fotografiat l'11 de novembre. miniatura|Destrucció a Patuakhali després del cicló Tot i que l'oceà Índic septentrional és la menys activa de les conques de ciclons tropicals, la costa del golf de Bengala és particularment vulnerable als efectes dels ciclons tropicals. El nombre exacte de morts del cicló Bhola mai es coneixerà, però almenys es van associar 300.000 víctimes mortals amb la tempesta, possiblement fins a 500.000.
El cicló Bhola és el cicló tropical més mortífer registrat i també un dels desastres naturals més mortífers de la història moderna. Un nombre comparable de persones va morir com a conseqüència del terratrèmol de Tangshan de 1976, el terratrèmol de l'oceà Índic de 2004 i el terratrèmol d'Haití de 2010, però a causa de la incertesa sobre el nombre de morts en els quatre desastres, potser mai se sabrà quin va ser el més mortífer.
Bangladesh L'estació meteorològica de Chittagong, 95 km a l'est d'on la tempesta va tocar terra, es van registrar vents de 144 km/h abans que el seu anemòmetre fos expulsat cap a les 2200 UTC del 12 de novembre. Un vaixell ancorat al port de la mateixa zona va registrar una ratxa màxima de 222 km/h uns 45 minuts més tard. Quan la tempesta va tocar terra, va causar una alta marea de tempesta de 10 m al delta del Ganges. Al port de Chittagong, la marea de tempesta va arribar al màxim a uns 4m per sobre del nivell mitjà del mar, 1,2 m dels quals va ser la marejada ciclònica.
Ràdio Pakistan va informar que no hi havia supervivents a les tretze illes properes a Chittagong. Un vol sobre la zona va mostrar que la devastació era completa a tota la meitat sud de l'illa de Bhola, i els cultius d'arròs de l'illa de Bhola, l'illa de Hatia i la costa continental propera van quedar destruïts. Es va informar que uns quants vaixells de navegació marítima als ports de Chittagong i Mongla van resultar danyats, i els aeroports de Chittagong i Cox's Bazar van quedar sota 1m d'aigua durant diverses hores.
Més de 3,6 milions de persones van ser afectades directament pel cicló, i els danys totals de la tempesta es van estimar en 86,4 milions de dòlars EUA (701 milions de dòlars EUA el 2024). Els supervivents van afirmar que aproximadament el 85% de les cases de la zona van ser destruïdes o greument danyades, i que la destrucció més gran es va produir al llarg de la costa. El 90% dels pescadors marins de la regió van patir grans pèrdues, inclosa la destrucció de 9.000 vaixells de pesca d'alta mar. Dels 77.000 pescadors de terra, 46.000 van morir a causa del cicló i el 40% dels supervivents van resultar greument afectats. En total, aproximadament el 65% de la capacitat pesquera de la regió costanera va ser destruïda per la tempesta, en una regió on al voltant del 80% de les proteïnes consumides prové del peix. Els danys agrícoles van ser igualment greus, amb pèrdues de 63 milions de dòlars en collites i 280.000 caps de bestiar. Tres mesos després de la tempesta, el 75% de la població rebia aliments dels treballadors humanitaris i més de 150.000 persones depenien de l'ajuda per obtenir la meitat dels seus aliments.
El cicló Bhola també provocaria un augment dels casos de còlera i febre tifoide a la regió a causa de la contaminació del subministrament d'aigua durant la tempesta. Molts intents d'enviar ajuda a la regió es van veure obstaculitzats pel còlera prevalent i, com a resultat, l'ajuda mèdica es va retardar.
Índia El cicló va portar pluges generalitzades a les illes Andaman i Nicobar, amb pluges molt fortes en alguns llocs del 8 9 de novembre. Port Blair va registrar 130 mm de pluja el 8 de novembre, i hi va haver diverses inundacions a les illes. El MV Mahajagmitra, un vaixell de càrrega de 5.500 tones que anava de Calcuta a Kuwait, va ser enfonsat per la tempesta el 12 de novembre amb la pèrdua de les cinquanta persones a bord. El vaixell va enviar un senyal de socors i va informar que havia experimentat vents amb força d'huracà abans d'enfonsar-se. També hi va haver pluja generalitzada a Bengala Occidental i al sud d'Assam. La pluja va causar danys a habitatges i cultius en ambdós estats indis, i els pitjors danys es van produir als districtes més meridionals.
Nombre de morts El Laboratori de Recerca del Còlera Pakistan- SEATO va dur a terme dues enquestes d'ajuda mèdica: la primera al novembre i la segona al febrer i al març. L'objectiu de la primera enquesta era establir les necessitats mèdiques immediates a les regions afectades, i la segona enquesta, més detallada, es va dissenyar com a base per a la planificació a llarg termini de l'ajuda i la recuperació. En la segona enquesta, es va estudiar aproximadament l'1,4% de la població de la zona.
El primer estudi va concloure que l'aigua superficial a la majoria de les regions afectades tenia un contingut de sal comparable al que s'extreia dels pous, excepte a Sudharam, on l'aigua era gairebé imbebible, amb un contingut de sal de fins al 0,5%. La mortalitat es va estimar en un 14,2%, cosa que equival a un nombre de morts de 240.000. La morbiditat relacionada amb els ciclons es va limitar generalment a lesions menors, però es va observar un fenomen anomenat síndrome del cicló. Aquest consistia en abrasions greus a les extremitats i al pit causades pels supervivents que s'aferraven als arbres per resistir la marejada ciclònica. Inicialment, es temia un brot de còlera i febre tifoide en les setmanes posteriors a la tempesta, però l'estudi no va trobar cap evidència d'una epidèmia de còlera, verola o qualsevol altra malaltia a la regió afectada per la tempesta.
Els totals de la segona enquesta probablement eren una subestimació considerable, ja que no s'hi van incloure diversos grups: 100.000 treballadors migrants que recollien la collita d'arròs, famílies que van ser completament destruïdes per la tempesta i aquells que havien emigrat fora de la regió en els tres mesos següents. Excloure aquests grups va reduir el risc de rumors i exageracions. L'estudi va concloure que el nombre total de morts va ser, com a mínim, de 224.000. Els pitjors efectes es van notar a Tazumuddin, on la mortalitat va ser del 46,3%, cosa que correspon a aproximadament 80.000 morts només a la Thana. La mortalitat mitjana a tota la regió afectada va ser del 16,5%.