Boira (en castellà: Niebla) és una novel·la (una nivola en realitat, segons la personal terminologia de l'escriptor) escrita per Miguel de Unamuno l'any 1907 i publicada el 1914. Aquesta novel·la va ser inclosa a la llista de les 100 millors novel·les en espanyol del segle XX del diari El Mundo.
Boira reflecteix les transformacions literàries i intel·lectuals de principis del segle XX, quan el positivisme i el realisme van perdre força davant la incertesa sobre la veritat i la història. Unamuno centra l’obra en la interioritat dels personatges i les seves qüestions existencials, més que en la descripció del món exterior.
La novel·la segueix Augusto Pérez, un home burges que, davant de l’amor i la rutina quotidiana, qüestiona la seva pròpia existència fins a reconèixer-se com a personatge fictici davant del seu creador. Aquesta exploració introspectiva i metaficcional exemplifica el modernisme tardà i la concepció de “nivola” d’Unamuno, on els diàlegs i la reflexió interior són el motor de la narració i plantegen analogies amb la condició humana, la llibertat i el destí.
Context històric i social Després de la mort d'Alfons XII al 1885, Espanya va patir un fort debilitament polític pel fet donat que Maria Cristina, viuda del rei difunt, prengués càrrec del regnat. Tant els terratinents conservadors com els liberals van defendre els principis de la monarquia absoluta, això va fer que esclatés una important quantitat de revoltes camperoles a Puerto Rico i Cuba, els últims territoris americans que encara es trobaven sota el govern de la Corona, la qual va obrir pas al moviment armat conegut com l'alçament de Baire
Referències
Categoria:Novel·les en castellà Categoria:Obres del 1914 Categoria:Novel·les de la dècada del 1910