El lliri de neu, allassa, fadrí, flor de neu, viola blanca o viola d'hivern (Galanthus nivalis) és una espècie de planta herbàcia vivaç, amb bulb, del gènere Galanthus dins la família de les amaril·lidàcies.
Addicionalment pot rebre els noms: aiguamoix, aiguamoixos, allassa blanca, fadrins, flor blanca d'hivern, herba del cap blanc i llàgrimes de Sant Josep.
Etimologia El nom genèric Galanthus significa "flor de llet", del grec gala, llet, i anthos, flor. L'epítet específic nivalis significa "neu" o "de la neu", referint-se a la flor de neu o la floració primerenca de la planta.
Va ser lliurat al gènere per Carl Linnaeus el 1735. Va descriure Galanthus nivalis en les seves Species Plantarum publicat al 1753.
Morfologia És una planta perenne, de 10 a 15 cm d'altura, proveïda d'un bulb globós d'1 a 2,5 cm de diàmetre. Presenta 2 fulles, linears obtuses, de color verd azollat, de 15 a 25 cm de llarg per uns 5 mm d'ample. Les flors són blanques, pèndules, d'1,5 a 2,5 cm de llarg, solitàries en l'extremitat d'un escap àfil i sòlid. Els sèpals externs són lanceolats, els interns són més curts i emarginats cap a la base, proveïts d'una taca verdosa en la seva part apical. El fruit és una càpsula de tres valves.
Cultiu Els lliris de neu creixen de manera espontània en boscos humits i frescs. També les nombroses varietats de jardí, resistents i de fàcil cultiu, requereixen un terreny humit però ben drenat i ubicació en semi-ombra.
Els bulbs es planten a la tardor, a 5-10 cm de profunditat i a 10-15 cm de distància entre si. No toleren bé l'emmagatzematge fora de la terra, per la qual cosa cal trasplantar-los immediatament després de comprats. Es multipliquen per separació dels bulbs tot d'una després de la floració, de manera que les arrels no arribin a assecar-se. Es naturalitza fàcilment.
Hàbitat El lliri de neu viu en grups a l'estrat herbaci de boscos de ribera (vernedes) de les torrenteres. Present també en boscs caducifolis humits (fagedes), prats, replans de roca, als Pirineus i en altres contrades plujoses.
Àrea de distribució miniatura|upright=1.8|Mapa de distribució de les espècies de Galanthus a Europa i Àsia occidental. (Un intent d'una representació segons la distribució natural indicada a les respectives pàgines de la Viquipèdia (en, de, ru, fr) Galanthus nivalis es cultiva extensament en jardins, particularment al nord d'Europa, i està àmpliament naturalitzat en els boscos de les regions on es cultiva. En estat silvestre es bastant rar a Catalunya.
Natural Eurosiberiana. És l'espècie més coneguda del gènere, i l'única present a l'Europa occidental.Galanthus a la Flora europaea Base de dades taxonòmica Present a Europa central (des del centre de Polònia i sud de Rússia) i meridional (fins als Balcans), des de les ribes occidentals del mar Negre, fins al vessant sud dels Pirineus (península ibèrica).
És natiu d'Àustria, Belarús, Bòsnia i Hercegovina, República Txeca, França, Alemanya, Grècia, Itàlia, Moldàvia, Montenegro, Polònia, Romania, Federació Russa, Sèrbia, Kosovo, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Suïssa i Ucraïna.
Introduïda Naturalitzada a les illes Britàniques i més al nord (per sobre de 50ºN de latitud). Es considera naturalitzada a la Gran Bretanya, Bèlgica, Països Baixos, Noruega, Suècia i parts d'Amèrica del Nord (Terranova, Nova Brunswick, Ontario, Massachusetts, Alabama, Rhode Island, Connecticut, Delaware, Indiana, l'estat de Washington, Estat de Nova York, Michigan, Utah, Nova Jersey, Ohio, Pennsilvània, Maryland, Virgínia i Carolina del Nord).
Referències
Dimitri, M. 1987. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria. Tom I. Descripció de plantes conreades. Editorial ACME S.A.C.I., Bons Aires. Hessayon, D.G: The bulb expert. 1999. Transworld Publihers Ltd., Londres, 128 p.
Categoria:Amaril·lidàcies Categoria:Plantes medicinals asparagals