Asphodelus ramosus és una espècie de planta perenne de la família de les Asphodelaceae, oriünda de l'Europa central i meridional, i el nord d'Àfrica, tot al voltant de la mar Mediterrània i estesa en l'actualitat per tot el món com a planta ornamental. Arriba a mesurar al voltant de 90 cm i té (com altres representants del gènere) grans flors blanques amb pètals grans recorreguts per un nervi marró, amb nombroses i llargues fulles. Fruit en forma de globus. El seu nom deriva de la paraula grega ἀσφόδελος, 'ceptre'.
Taxonomia i distribució S'han descrit dues subespècies d'Asphodelus ramosus a la península Ibèrica: Asphodelus ramosus L. subsp. ramosus i Asphodelus ramosus subsp. distalis Z.Díaz & Valdés.
Hi ha algunes confusions existents sobre la determinació d'algunes de les subespècies del gènere Asphodelus. Segons Flora iberica, la subespècie més comuna al nord-oest d'Àfrica, la península Ibèrica (Espanya i Portugal) i les illes Canàries seria la distalis. En canvi, la subespècie típica (ramosus) que va descriure Linné, és molt més rara a la Península (només viu en comptades poblacions dels Països Catalans) i també es pot trobar a les Illes Balears. Només aquesta subespècie es troba catalogada com a espècie vulnerable en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
A la Flora dels Països Catalans, no es va considerar la presència d'Asphodelus ramosus L., i els exemplars que podrien correspondre a aquest tàxon es van atribuir a Asphodelus aestivus, una espècie propera.
Usos medicinals Asphodelus ramosus és una de les cinc espècies, d'entre les divuit que integren el gènere Asphodelus, de les quals s'han documentat usos medicinals tradicionals. Asphodelus ramosus s'ha usat al nord d'Àfrica com a antiinflamatori i a Turquia com a antitumoral, diürètica i emmenagoga. A Sardenya, se'n fan servir les arrels per combatre els penellons, mentre que a Sicília, les arrels són usades per tractar malalties respiratòries, desinfectants de la pell i per curar les cremades.
A la mitologia grega És la flor que, segons diu Homer, omplia les planes del prat de l'Asfòdel, una secció de l'Hades. Considerada com l'aliment favorit dels morts, els antics sovint la plantaven a prop de les tombes.
Referències
Ramosus Categoria:Plantes ornamentals Categoria:Plantes i flors als mites grecs