La Montesa Crono fou un model de motocicleta de turisme fabricat per Montesa entre 1978 i 1984. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions, totes elles amb les mateixes característiques generals: motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire, bastidor de bressol simple desdoblat sobre el motor (doble en la versió superior), llandes d'aliatge, frens de disc (a partir de 1981) i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere. Atès que la Crono era la resposta al llançament per part de Bultaco de la Streaker (una motocicleta esportiva destinada als adolescents), inicialment s'oferia en les cilindrades de 75 i 125 cc. Més tard, se n'amplià la gamma amb la Crono 350, equipada amb un potent motor de 349 cc derivat del de la Cappra.
La Crono fou la darrera moto de carretera desenvolupada per Montesa i el seu llançament anà acompanyat d'un fort desplegament publicitari, amb campanyes promocionals de màrqueting que obtingueren força repercussió mediàtica, especialment les anomenades Operació Crono i Copa Crono. La primera fou una acció promocional en què tres Montesa Crono 75 varen recórrer més de 9.000 km per l'estat espanyol durant els mesos d'octubre i novembre de 1978, mentre que la segona fou una fórmula promocional de competició adreçada als joves, amb diverses curses programades arreu de l'estat durant el 1979. Un dels participants més destacats d'aquesta Copa fou Carles Cardús, anys a venir pilot de renom al mundial de motociclisme.
Història Després d'uns anys dedicant-se fonamentalment al fora d'asfalt, el 1978 Montesa tornà a interessar-se per la carretera i desenvolupà la Crono, una petita esportiva basada en la mecànica de la Cota 74 de trial i, més específicament, en la de l'Enduro 125. El motor mantenia la caixa de canvis de 6 velocitats d'aquests models i oferia un tarannà més de turisme pur -i, doncs, menys esportiu- que la seva principal rival, la Bultaco Streaker (tarannà que es copsava, per exemple, en els seus frens de tambor, quan la Streaker els duia de disc). Amb la Crono, Montesa s'anticipava al declivi de l'aleshores important mercat de la moto de fora d'asfalt, iniciat pocs anys després.
miniatura|esquerra|Adhesiu de l'Operació Crono 75 El 1981, l'empresa llançà el model superior de la gamma, la Crono 350, una moto de turisme de disseny clàssic que adoptava el sistema de frenada amb dos discs i una nova encesa electrònica Motoplat, alhora que canviava l'original color vermell de les petites Crono pel gris. Totes aquestes novetats s'incorporaren poc després a la nova versió dels models de 75 i 125 cc, que estèticament esdevenien una rèplica en petit de la 350.
La Crono es mantingué en producció uns anys fins que, el 1982, Montesa optà per centrar la seva producció de motos de carretera en la nova Impala 2, una reedició rejovenida de la històrica Montesa Impala que la s'havia deixat de fabricar el 1971. Tot i així, algunes unitats de Crono 350 se seguiren fabricant fins als volts de 1984, quan Montesa ja havia entrar dins l'òrbita d'Honda.
Operació Crono L'«Operació Crono 75» (inspirada en l'Operació Impala que s'havia organitzat el 1962 amb motiu del llançament de la Montesa Impala), tenia per finalitat presentar al públic la nova moto de turisme de l'empresa i demostrar-ne alhora la fiabilitat. Tres Montesa Crono 75 varen recórrer 9.420 quilòmetres per 48 províncies espanyoles durant els mesos d'octubre i novembre de 1978, tot fent parades en 89 agències oficials de Montesa repartides per les Illes Balears i la península. Es tractava d'una mena de ral·li per relleus: dues motos les havien de portar dos treballadors de Montesa (Lluís Cantó i Esteve Soler) durant tota l'operació, mentre l'altra aniria canviant de mans d'agència en agència, pilotada en cada etapa per un agent de la marca que s'encarregaria de portar-la a la següent (o bé per altres integrants de l'expedició, com ara Xavier Canals, de Montesa, i els periodistes de la revista Solo Moto Eduard Rubio i Agustí Rivière). Es comptava a més amb un cotxe de suport, un Supermirafiori cedit per SEAT per a l'ocasió.
L'operació es va fer en unes condicions climatològiques molt dures, ja que a causa de l'època de l'any en què es va realitzar es trobaren amb molta pluja, fred, neu i gel.
Copa Crono La «Copa Crono», coneguda també com a «Trofeu Montesa Crono», fou una fórmula promocional de competició que organitzà Montesa el 1979 en col·laboració amb la federació espanyola de motociclisme (RFME, Real Federación Motociclista Española), amb la finalitat de promoure alhora el motociclisme de velocitat i el nou model de carretera juvenil de la marca. La participació es reservava a pilots de 16 anys en endavant que hi correguessin amb una Crono de 75 o de 125 cc (hi havia dues categories establertes, una per a cadascuna d'aquestes dues cilindrades). Els guanyadors finals varen ser Alfons Mañer, en categoria de 75 cc, i Antoni de Riba en la de 125 cc. Val a dir que en aquesta darrera categoria qui més va destacar fou Carles Cardús, però aquest perdé finalment la Copa a causa d'una caiguda a la cursa de Granollers.
La Copa coincidí en el temps amb una altra d'idèntic propòsit, la Copa Bultaco Streaker, i per aquest motiu passà una mica inadvertida. A diferència de la copa que organitzava Bultaco, en què les Streaker participants havien de ser d'estricta sèrie, a la Copa Crono s'hi admetien motocicletes preparades per a competició, amb motors modificats.
Versions Llista de versions produïdes VersióId. ModelCilindradaAnysNúm. SèrieUnitatsPintura dipòsit Crono 75 "78" 42M 75 1978 - 1981 42M0001 1.400 Vermell Crono 125 "78" 52M 125 52M0001 400 Crono 75 "81" 42M 75 1981 - 1983 42M0001 1.400 Gris Crono 125 "81" 52M 125 52M0001 400 Crono 350 55M 350 1981 - 1984 55M0001 ? GrisTotal d'unitats produïdes1.800 Notes
78 Les primeres Crono tenien un aspecte esportiu, vermelles i amb un conjunt dipòsit-selló d'una sola peça. Algunes de les seves característiques destacades eren l'encesa per magneto alternador al volant, comptaquilòmetres i comptarevolucions electrònics, tancament antirobatori, tap del dipòsit de benzina amb pany, caixa i equip eines, rodes amb vàlvula de seguretat, manillar amb fixació elàstica antivibracions i goma antivibració als estreps del pilot.
Fitxa tècnica Montesa Crono "78" 75125miniatura|center|Una Crono 75 de 1978miniatura|center|Una Crono 125 de 1979Id. Model 42M 52M Núm. Sèrie 42M0001 52M0001 Anys 1978 - 1981CC 74,8 123,7 Diàmetre x Carrera 42 x 54 mm 54 x 54 mm Compressió 15:1 13:1 CV ? 22 a 9.500 rpmCarburador Bing 12.618/0, 26 mm Bing 84, 28 mm Canvi 6 velocitatsSuspensió davant Forquilla telehidràulica 130 mm Suspensió darrera Doble amortidor Hidrobag 107 mm Pneumàtic davant 2,75 x 18 Pneumàtic darrera 3,00 x 18 Frens davant Tambor 150 mm Frens darrera Tambor 150 mm Pes en sec 82 kg 82 kgCapacitat dipòsit 9,7 litres Color dipòsit Vermell
81 La segona versió de la Crono abandonava el color vermell original i n'adoptava un de gris idèntic al de la Crono 350, alhora que incorporava també un petit carenat al voltant del far. Altres característiques seves n'eren l'encesa per magneto alternador al volant Motoplat, rodes integrals de set raigs, compartiment per a les eines, comptarevolucions electrònic, tancament antirobatori, tap del dipòsit de benzina amb clau i rodes amb vàlvula de seguretat.
Fitxa tècnica Montesa Crono "81" 75125miniatura|center|Al mig: Crono 75 de 1981Id. Model 42M 52M Núm. Sèrie 42M0001 52M0001Anys 1981 - 1983CC 74,8 123,7Diàmetre x Carrera 42 x 54 mm 54 x 54 mmCompressió 39097 13:1CV ? ?Carburador Bing 84, 26 mm Bing 84, 28 mmCanvi 6 velocitatsSuspensió davant Montesa telescòpica 130 mmSuspensió darrera Telesco oscil·lant 107 mmPneumàtic davant 2,75 x 18Pneumàtic darrera 3,00 x 18Frens davant Disc d'acció central Disc 230 mm d'acció centralFrens darrera Tambor d'acció central Tambor 150 mm d'acció centralPes en sec ? ?Capacitat dipòsit 10,1 litres 9,7 litresColor dipòsit Gris
350 La Crono 350 incloïa diverses millores tècniques, entre elles volant electrònic Motoplat, bateria de 12V (12A x h), far halogen, intermitents, comptarevolucions electrònic, tancament antirobatori, tap del dipòsit de benzina amb clau, rodes amb vàlvula de seguretat, manillar amb fixació elàstica, parafangs d'acer inoxidable i sistema de greixatge separat. Les llandes eren d'aliatge lleuger i l'alimentació, per la falda del pistó.
Estèticament, la moto adoptava un aspecte agressiu, amb la combinació del color gris argentat del dipòsit ressaltat amb una orla vermella, tot trencant deliberadament amb les línies sòbries i suaus de la Impala, la històrica moto de turisme de la marca. El selló es completava amb un colín (cua aerodinàmica) i un petit carenat acollia el far i la instrumentació. Pel que fa a les rodes, testimoniaven les primeres relacions de Montesa amb Honda, ja que eren rèpliques de les cèlebres Comstar popularitzades per la marca japonesa (consistents en una llanda d'alumini reblada amb pals d'aliatge). El motor era el típic de la Cappra i es caracteritzava pel seu perfil ondulat i un gran silenciador negre mat, collat a un tub d'escapament cromat.
Un cop en marxa, la Crono 350 era ràpida i eficaç, però les fortes vibracions del seu motor en feien la conducció molt incòmoda i aquest handicap va fer que les vendes no s'enfilessin gaire. En canvi, en el vessant competitiu la moto va tenir molt bona acollida i se'n varen fer servir moltes en tota mena de curses i campionats, ja fos amb petites modificacions o en forma de prototipus altament especialitzats. A més, el 1982 Montesa en va comercialitzar una versió especial, la Crono 350 MS, amb més diàmetre de carburador i preparada específicament per a la nova fórmula de competició creada per la revista Motociclismo, les Motociclismo Series (d'aquí el nom MS). Una d'aquestes Crono MS va guanyar el Campionat estatal de Fórmula II i una altra fou segona a les Motociclismo Series de 1982.
Fitxa tècnica Montesa Crono 350Id. Model 55Mminiatura|center|Una Crono 350 de 1981.miniatura|center|Una Crono 350 dels volts de 1983, en vermell. Núm. Sèrie 55M0001Anys 1981 - 1984CC 349,6Diàmetre x Carrera 83,4 x 64 mmCompressió 39092CV 33 a 7.000 rpmCarburador Bing 84, 32 mmCanvi 6 velocitatsSuspensió davant Betor telescòpica, 125 mmSuspensió darrera Betor a gas graduable, 80 mmPneumàtic davant 3,25 x 18Pneumàtic darrera 3,50 x 18Frens davant Disc 260 mmFrens darrera Disc 260 mmPes en sec 128 kgCapacitat dipòsit 17 litres Color dipòsit Gris Notes
Referències
Enllaços externs
Fòrum sobre la Montesa Crono Vídeo d'una Montesa Crono 350 de 1981
Crono Categoria:Motocicletes de carretera