El Vietnam (nom complet República Socialista del Vietnam) és un país de l'Àsia Sud-oriental, a Indoxina. La seva capital és Hanoi. Té frontera amb la Xina, Laos, Cambodja i el golf de Tonquín.
Història
Al 258 aC An Duong Vuong fundà el Regne d'Au Lac, al Vietnam del Nord, però va ser derrotat per un general xinès el 208 aC, qui prengué el control del país en nom de la Xina. En caure la dinastia Quin, però (substituïda per la Han), el general adoptà el nom de Trieu Da i es va proclamar rei de Nam Viet.
La família de Trieu Da governà del 196 al 111 aC, quan el país va ser ocupat pels xinesos i convertit en la prefectura de Giao Chi.
Vu Vuong 196-137 aC Van Vuong 137-125 aC Minh Vuong 125-113 aC Ap Vuong 113-111 aC Duong Vuong 111 aC
L'any 40 es van revoltar els vietnamites sota la direcció de les germanes Trung (Trung Trac i Trung Nhi). Derrotades, es van suïcidar l'any 42. La dominació xinesa (el país es va dir An Nam) continuà fins al 939, quan Ngo Quyen derrotà els xinesos al riu Bach Dang. La dinastia Lý anterior governà el Vietnam del 544 al 602 i tenia capital a Long Biên (a l'actual Hanoi) fins ser reconquerida per la dinastia Sui. Fins al 944, Ngo va governar, però després va venir el desgovern, que va durar fins al 968, amb successors dèbils enfrontats als dotze caps militars que formaven la dinastia Ngo. Des de llavors el país fou conegut com a Dai Viet.
Ngo Quyen 939-944 Duong Tam Kha 944-951 Xuong Ngap 951-954 Xuong Van 951-965
El 968 Dinh Bo Linh va establir la dinastia Dinh, fins al 979. La dinastia Le es va establir aleshores (981) i va durar fins al 1009.
Dinh Tiên Hoàng (Dinh Bo Linh) 968-979 Dinh De Toan 979-981 Le Hoan 981-1005 Trung Ton 1005-1009
El 1010 s'hi establí la dinastia Ly per part de Lý Công Uẩn, que després va tenir el nom de Ly Thai To.
Ly Thai To 1010-1028 Ly Thai Ton 1028-1054 Ly Thanh Ton I 1054-1072 Ly Nhan Ton 1072-1127 Ly Thanh Ton II 1127-1138 Ly Cao Ton 1175-1210 Ly Hue Ton 1210-1224 Ly Chieu Hoang 1224-1225
La dinastia Tran es va establir el 1225 i va tenir dotze reis.
Tran Thai Ton 1225-1258 Tran Thanh Ton 1258-1277 Tran Nhan Ton 1278-1293 Tran Anh Ton 1293-1314 Tran Minh Ton 1314-1329 Tran Hien Ton 1329-1341 Tran Du Ton 1341-1369 Tran Nghe Ton 1370-1372 Tran Due Ton 1372-1377 Tran De Hien 1377-1388 Tran Thuan Ton 1372-1398 Tran Thieu De 1398-1400
Després de la campanya dels mongols al Yunnan (1253) amb la conquesta de Nan Chao, el general mongol Uryankhadai va sortir d'aquesta regió i atacà el 1257 el Regne d'Anam que llavors tenia per capital Hanoi. Va baixar des del Yunnan fins a la plana de Tonquín i saquejà Hanoi el desembre del 1257. El rei d'Anam Tran Thai Ton (Tranh Tai Tong) va jurar vassallatge al mongol poc després (març del 1258).
El 1400 va pujar al poder la dinastia Ho, que només va durar 7 anys.
Le Qui Ly 1400-1401 Han Thuong (fill de Le Qui Li) 1401-1407
El 1407 els xinesos van imposar el seu domini i van col·locar dos reis de la dinastia Ming, i després governadors.
Gian Dinh De 1407-1409 Hau Tran 1409-1413 Governadors 1413-1428
L'anomenada segona dinastia Lê va restablir la independència el 1428. miniatura|Nam tien (1069-1757) (en anglès) Le Thai To 1428-1433 Le Thai Ton 1433-1442 Le Nhan Ton 1442-1459 Le Thanh Ton 1460-1497 Le Hien Ton 1497-1504 Le Uy Muc 1504-1509 Le Tuong Duc 1509-1516 Le Thieu Ton 1516-1522 Le Cung Hoang 1522-1527
Conflictes de dinasties fins al 1802 miniatura|Camp d'arròs a la província d'An Giang. El 1527 Mạc Dang Dung va prendre el poder al nord i va establir-hi la dinastia Mac, que des del 1533 va haver de compartir el poder amb la dinastia de senyors Trịnh, que finalment van assumir tot el poder el 1677.
Mạc Đăng Dung 1527-1532 interregne 1532-1533 Dinastia Mạc de Tonkín 1533-1592 Dinastia Mạc de Caobang 1592-1677 Dinastia Trinh 1533-1772
Cap a les darreries de la dinastia Lê, el Vietnam va sofrir conflictes civils, primer amb el suport que els xinesos van donar a la dinastia Mạc, que va desafiar el poder de la dinastia Lê. Després la dinastia Mạc va ser derrotada i l'anterior restaurada, però va perdre molt de poder. Llavors el poder fou dividit entre els senyors Trịnh al nord i els senyors Nguyễn al sud, la qual cosa va portar al país a un nou conflicte: la Guerra Civil Trịnh-Nguyễn (1627-1673). La guerra acabà quan els germans Tây Sơn els van derrotar a ambdós i van establir una nova dinastia, el 1778. No obstant això, el seu govern no durà i el 1802 van ser derrotats pels romanents dels senyors Nguyễn amb l'ajut dels francesos, els quals van establir la dinastia Nguyễn.
Nguyễn Kim 1533-1545 Guerra civil 1545-1558 Hoang 1558-1613 Phuc Nguyen 1613-1635 Phuc Lan 1635-1648 Phuc Tan 1648-1687 Phuc Tran 1687-1691 Phuc Chu I 1691-1725 Phuc Chu II 1725-1738 Phuc Khoat 1738-1765 Phuc Thuan 1765-1777 Nguyen Anh 1777-1802 (des del 1802 emperador Gia Long)
Domini francès (1802-1945) El 1802 el país va ser reanomenat Viet Nam, encara que després va canviar a Nam Viet; al final va prevaldre la denominació Viet Nam. Des d'aquell any, la dinastia Nguyễn (d'una branca col·lateral) es converteix en dinastia imperial i durarà fins al 1954, quan els comunistes van guanyar la guerra a França.
La independència del Vietnam acabà a mitjan quan el país fou envaït per l'Imperi colonial francès. L'administració francesa imposà significatius canvis polítics i culturals a la societat vietnamita. Es va imposar un sistema d'educació moderna occidental, el cristianisme i es desenvolupà el cultiu de tabac, te i cafè. Els francesos van ignorar les constants demandes a favor de la independència i els drets civils, la qual cosa portà al ràpid sorgiment de moviments polítics nacionalistes, entre els quals van sorgir líders com Phan Boi Chau, Phan Chu Trinh, l'emperador Ham Nghi i Ho Chi Minh. Però els francesos van mantenir el domini de les seves colònies fins a la Segona Guerra Mundial, quan els japonesos van envair la península Indoxina. Els recursos naturals del Vietnam foren explotats pel Japó per a les seves campanyes militars a Birmània, Malàisia i l'Índia.
Gia Long 1802-1820 Minh Mang (Migmemouge) 1820-1841 Thieu Tri 1841-1848 Tu Duc 1848-1883 Duc Duc 1883 Hiep Hoa 1883 Kien Phuoc 1883-1884 Ham Nghi 1884-1885 Dong Khanh (Dong Don) 1885-1889 Thanh Thai 1885-1907 Duy Tan 1907-1916 Khai Dinh 1916-1925 Bao-Dai 1925-1954
Abans de la rendició, els japonesos van crear al país un govern titella, l'Imperi del Vietnam, que va estar al poder des de l'11 de març fins al 23 d'agost de 1945. El seu governant fou l'emperador Bảo Đại. El 2 de setembre del 1945 Ho Chi Minh proclama la independència del Vietnam.
Vietnam després de la independència (1945-actualitat) La història després de la guerra és molt complexa, però, a grans trets, els comunistes es van rebel·lar i van guanyar la Guerra d'Indoxina el 1954, després de guanyar en la batalla de Dien Bien Phu, i se'ls va reconèixer el nord del país. El sud va quedar sota influència francesa. Es proclamà la república al sud i els estatunidencs van substituir els francesos, incomplint els acords de pau de la Conferència de Ginebra (subscrits per França, però no pels Estats Units). L'oposició fou reprimida però es va rebel·lar, ajudada per les forces del nord. Els revoltats van derrotar els americans i els seus protegits de la República del Vietnam del Sud el 1975 (Guerra del Vietnam), i van reunificar el país sota un règim comunista.
Presidents de la república Els presidents de la república del Vietnam han estat:
República Democràtica del Vietnam (Vietnam del Nord, 1947-1976) Hồ Chí Minh (2 de setembre de 1945 - 2 de setembre de 1969) Tôn Đức Thắng (3 de setembre de 1969 - 2 de juliol de 1976) (actiu cap al 23 de setembre de 1969) República del Vietnam del Sud (1955-1976) Ngô Dinh Diem (1955-1963)
Nguyen Van Thieu (1963-1975) fugit de Saigon el 1975, poc abans de l'ofensiva sobre la capital. República Socialista del Vietnam (Reunificat) (1976-1981) Tôn Đức Thắng (2 de juliol de 1976 - 30 de març de 1980) Nguyễn Hữu Thọ (30 de març de 1980 - 4 de juliol de 1981) Consell d'Estat de la República Socialista del Vietnam (1981-1992) Trường Chinh (4 de juliol de 1981 - 18 de juny de 1987) Võ Chí Công (18 de juny de 1987 - 22 de setembre de 1992) República Socialista del Vietnam (1992-present) Lê Đức Anh (23 de setembre de 1992- 24 de setembre de 1997) Trần Đức Lương (24 de setembre de 1997 - 27 de juny de 2006) Nguyễn Minh Triết (27 de juny de 2006 - present)
Política El Vietnam és un país socialista amb règim de partit únic. Es va aprovar una nova constitució el 1992 que en substituïa l'anterior de 1975. El paper del Partit Comunista del Vietnam (Đảng Cộng Sản Việt Nam) va ser reafirmat en tots els òrgans del govern, en la política i en la societat.
El president és el cap d'estat i el comandant en cap de l'exèrcit. El cap de govern és el primer ministre, que presideix el Consell de ministres. L'Assemblea Nacional és unicameral, amb 498 membres.
Organització politicoadministrativa miniatura|Badia de Ha Long, vista des del Parc Nacional de Cat Ba miniatura|Pas de Hai Van El Vietnam està organitzat en 58 províncies (conegudes en vietnamita com a tỉnh, del xinès 省, shěng). També hi ha 5 municipalitats centrals controlades, que existeixen al mateix nivell que les províncies (thành phố trực thuộc trung ương).
Les províncies, a la vegada, se subdivideixen en municipalitats provincials (thành phố trực thuộc tỉnh)), comuns (thị xã) i comtats (huyện) i, alhora, subdividits en viles (thị trấn) o comunes (xã).
Les municipalitats centrals controlades se subdivideixen en districtes (quận) i comtats, i en entitats locals menors (phường).
La taula següent conté algunes dades de les províncies del Vietnam: