Enriqueta Agut Armer (Castelló de la Plana, Plana Alta, 16 de setembre de 1912 - Mèxic, 22 de juny de 1998) fou una mestra feminista i republicana valenciana, una de les disset mestres de la primera promoció de l'Escola Normal de València i de les més significades al llarg de la carrera amb una pedagogia popular, i en la lluita pels drets de les dones, entre els quals el de l'educació.

Fou secretària de l'Agrupació Femenina d'Izquierda Republicana i de l'Agrupació de Dones Antifeixistes, formà part de la redacció de la revista Pasionaria i col·laborà en l'escola d'adultes Lina Òdena.

Biografia Primers anys i formació Nascuda a la capital de la Plana, el seu origen marcaria la seua estima per la llengua i els costums del País. El valencià seria la seua llengua materna i la utilitzaria fins i tot en l'exili, on transmetria als seus alumnes, primer, i als seus fills i nets, després, cançons populars i contes tradicionals valencians. Filla d'un empresari de l'hostaleria, es trasllada a València (1922) on estudia Batxillerat i Magisteri, i forma part de la primera promoció del Pla Professional de València (1931-1935). Participà en l'experiència d'educació popular de les Misiones Pedagógicas, i va ser una de les membres més destacades de la delegació valenciana, ja que organitzà la de «Manzanera (Terol I)»; les de «Narboneta, Sinarcas i d'altres pobles» i «Bronchales i d'altres pobles de Terol»; i una altra, que no apareix registrada, en què tornaria a Narboneta i d'altres pobles de Conca. A més, en la Setmana Pedagògica d'Ontinyent, les donà a conèixer als mestres assistents i actuà per a la població.Agulló Díaz, M. del Carmen, Mestres valencianes republicanes, 2008, Universitat de València Finalitzada la carrera, després del curs de pràctiques al grup Balmes de València, fou destinada a l'escola de pàrvuls de Puçol, on exerciria fins al gener de 1936, quan seria traslladada com a agregada a la inspecció al Balmes. D'ací passaria a l'Institut d'Asistencia Social Maestro Ripoll per substituir els ordes religiosos encarregats de l'ensenyament en els establiments dependents de la Diputació.

Compromís polític

Dona compromesa, d'estudiant va pertànyer a la FUE i, com a treballadora de l'ensenyament, al grup sindical marxista de la FETE. Políticament, seria de les Joventuts d'Izquierda Republicana i del Front Popular Femení. Amb posterioritat, radicalitzà les seues idees i seria membre del Partit Comunista (PCE) (setembre de 1936). Dotada d'una gran capacitat d'oratòria, va ser una de les oradores més actives de la València republicana, cosa que li proporcionarà el nom de la Palometa del Front Popular. La seua destacada participació en la campanya electoral a favor del Front Popular tindria continuïtat en nombrosos mítings, actes de caràcter propagandístic i manifestacions, de les quals és una mostra la del 8 de març de 1937, quan seria la portaveu de les dones davant del Govern Civil.

Exili i depuració Després de contraure matrimoni amb Rómulo García Salcedo, el 1938 es traslladà a Gualba, on abandonà les tasques polítiques. En febrer de 1939, embarassada, travessà la frontera pels Pirineus. Dona a llum en Grenoble i s'embarcà, pocs dies després, amb la seua filla Adela, el seu marit, i el seu germà, el pintor Pepe Agut, cap a Mèxic en el Sinaia, vaixell disposat pel govern mexicà de Lázaro Cárdenas del Río, per tal de proporcionar asil polític als derrotats de la Guerra Civil. Mentrestant, s'encetava el seu procés de depuració com a funcionària del Magisteri, que conclouria, malgrat la seua indefensió, amb la sanció d'expulsió per l'article 171, per l'abandó del lloc de treball.

A Mèxic abandonaria tota activitat professional i es dedicarà a la cura de la família, que es veurà augmentada amb un fill (Rómulo) i una filla més (Ketty). Després d'un breu període en el PCE, deixarà la militància política, encara que mantindrà bones relacions amb els exiliats, on destaca la seua amistat amb la pintora Manolita Ballester i la pediatra Mercedes Maestre. El 1986 tornà a València, però no va voler quedar-s'hi, i retornà a Mèxic, on moriria.

Reconeixement i memòria Al mes de gener de 2016 el Consell per la Dona i per la Igualtat de l'Ajuntament de València va decidir dedicar-li un carrer junt a altres 43 dones que no han tingut l'oportunitat d'obtindre el reconeixement al llarg de la història.

Una escola d'ensenyament primari de la ciutat de Castelló porta el seu nomː CEIP Enriqueta Agut.

Referències

Bibliografia Agulló Díaz, M. del Carmen, Mestres valencianes republicanes, 2008, Universitat de València Agulló Díaz, M. del Carmen, Castelló-Mèxic-València, en AAVV 10 de dones, Escola valenciana, 2019 Agulló Díaz, M. del Carmen, Mestres valencianes republicanes, 2020, segona edició, PUV.

Enllaços externs Enriqueta Agut Armer (1912-1998), reportatge a l'À Punt (2019)

Categoria:Mestres de la Segona República Espanyola Categoria:Feministes valencians contemporanis Categoria:Activistes castellonencs Categoria:Exiliats del franquisme a Mèxic Categoria:Exiliats del franquisme valencians Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Mestres d'educació primària valencians contemporanis Categoria:Morts a l'estat de Mèxic Categoria:Valencians nascuts al segle XX Categoria:Valencians morts al segle XX