miniatura|Primer partit de Rugbi a l'estadi deCroke Park, amb l'Irlanda versus Anglaterra El Torneig de les Sis Nacions de 2007, conegut com els de RBS 6 Nacions 2007 pel patrocini del torneig de The Royal Bank of Scotland, fou la vuitena edició d'aquest torneig en el format de Sis Nacions i la 113a incloent tots els formats de la competició. El torneig se celebrarà entre el 3 de febrer i el 17 de març de 2007. En aquesta edició, França va tornar a guanyar per diferència de punts, després de quatre de seleccions participants van tenir almenys una possibilitat matemàtica de guanyar el torneig en la darrera jornada. Els italians van obtenir la seva primera victòria a domicili del torneig superant a Escòcia a Edimburg. També va ser la primera vegada que va guanyar dos partits, ja que va vèncer a Gal·les a Roma, acabant en quarta posició. Escòcia es va endur la cullera de fusta i Irlanda va guanyar la Triple Corona, per segon any consecutiu i tercera vegada en quatre anys.
Participants Les seleccions participants foren: NacióEstadiCiutatEntrenadorCapitàTwickenhamLondresBrian AshtonPhil VickeryStade de FranceSaint-Denis (Sena Saint-Denis)Bernard LaporteRaphaël Ibañez IrlandaCroke ParkLansdowne Road, Ireland's traditional home, is being redeveloped and is expected to be back in use by 2009.DublínEddie O'SullivanBrian O'DriscollStadio FlaminioRomaPierre BerbizierMarco BortolamiMurrayfieldEdimburgFrank HaddenChris PatersonMillennium StadiumCardiffGareth JenkinsStephen Jones
Classificació final PosicióNacióPartitsPuntsTaula depuntsJugatsGuanyatsEmpatatsPerdutsA favorEn contraDiferènciaAssaigs1540115586+691582 Irlanda540114984+6517835302119115+41064520394147−53945510486113−27726510495153−5872
Les primeres jornades En els previs per a la competició, Irlanda estaven sent assenyalada com a gran favorita per a obtenir el Grand Slam, després d'haver jugat bé durant els test de tardor. No obstant això, tot i haver començat amb força amb una victòria davant Gal·les, va perdre davant França per 20-17 a Croke Park. Per la seva banda, Irlanda va vèncer a Anglaterra, que posteriorment va guanyar contra França. A la tercera jornada de competició, Itàlia a guanyar el seu primer partit fora de casa al torneig, davant una Escòcia que va concedir tres assaigs (tots convertits) en els primers sis minuts, i que va portar a Itàlia a aconseguir una històrica victòria per 37-17. En la mateixa jornada, la derrota d'Anglaterra a Irlanda en Croke Park 43-13 va marcar el seu pitjor resultat en la història del torneig pel 15 de la rosa, tant en nombre de punts concedits com en diferència de punts (30 punts). A la jornada 4, Itàlia va aconseguir una segona victòria consecutiva per primera vegada, al derrotar a Gal·les 23-20 a Roma, en un partit que va acabar en controvèrsia. Perdent per tres punts, Gal·les va tenir l'oportunitat d'igualar en els moments finals quan va tenir un cop de càstig prop de la línia de 22 metres italià. Però, després d'haver estat informat per l'àrbitre que quedaven 10 segons, van optar per llançar l'oval a touch, creient que hi havia temps per intentar un assaig però això va provocar que l'àrbitre fes sonar el seu xiulet i s'acabés el partit abans que es pogués formar la línia de sortida. Els jugadors gal·lesos es van indignar i l'àrbitre més tard es va disculpar pel malentès que havia sorgit.
Darrera jornada Els tres partits de la cinquena i darrera jornada, es van jugar el mateix dia i quatre equips - França, Irlanda, Anglaterra i Itàlia - encara tenia una oportunitat de guanyar el torneig: França arribava líder amb un estret marge d'avantatge enfront Irlanda en la diferència de punts, Anglaterra i Itàlia podrien ser campions en cas de guanyar per un ampli marge i si els altres resultats els afavorien. El partit entre Irlanda i Itàlia es va jugar primer. Al descans, Irlanda guanyava per un sol punt, però a la segona meitat la distància es va anar ampliant fins al punt que amb el marcador final, enviant la pilota fora acabaven el partit i onligaven a França a guanyar de 30 punts, però van decidir arriscar i buscar més punts amb la desgràcia que la pilota fou recuperada pels italians que reduïren la distància 7 punts, i deixaven el títol pels Françasos a un desavantatge de 23 punts. El segon partit va ser entre França i Escòcia. Després de començar lentament, França va estendre progressivament el seu avantatge, però encara estaven a tres punts per sota del seu objectiu, els 23 d'avantatge i amb el temps esgotant-se. Elvis Vermeulen, però, va anotar un assaig en el temps de descompte, que convertit, li va donar una victòria de 27 punts deixant a Irlanda sense possibilitats de guanyar el torneig. L'àrbitre va demanar la revisió de l'àrbitre de televisió (TMO), curiosament un irlandès, preguntant si hi havia alguna raó per l'assaig no fos atorgat. El TMO va assegurar que no hi havia cap raó, i l'àrbitre va concedir l'assaig. En el partit final, Anglaterra necessitava vèncer Gal·les per 57 punts per superar França, mentre que Gal·les estaven lluitant per evitar la cullera de fusta. Gal·les va començar molt fort amb un marcador de 15-0 al minut 15 i 18-15 a la mitja part, i encara que Anglaterra va aconseguir empatar a la segona meitat, James Hook va aconseguir dos cops de càstig i un drop, que donarien la victòria a Gal·les per 27-18. Aquest resultat confirma la victòria de França i la cullera de fusta per a Escòcia, en tots els casos per diferència de punts.
Resultats Jornada 1
Jornada 2
Jornada 3
Jornada 4
Irlanda guanyava la triple corona.
Primera vegada que Itàlia aconseguia dues victòries consecutives al Torneig de les Sis Nacions.
La victòria d'Anglaterra impossibilitava que cap selecció guanyés el Grand Salm
Jornada 5
França necessitava guanyar per 24 per posar-se líder i tenir opcions de victòria.
Anglaterra guanyar de 57 punts per ser campiona.
Scorers
+Leading try scorers Pos Name Tries Pld Team 1 Ronan O'Gara 4 5 Irlanda Jason Robinson 4 4 3 Girvan Dempsey 3 3 Irlanda
+Leading point scorers Pos Nom Punts Partits Jugats Nació 1 Ronan O'Gara 82 5 Irlanda 2 Chris Paterson 65 5 3 Jonny Wilkinson 50 3
Referències
Categoria:Competicions esportives del 2007 2007