La literatura gal·lesa prové principalment País de Gal·les en gal·lès (cymraeg), nació que forma part del Regne Unit de la Gran Bretanya.
Primeres mostres: els cynfeirdd miniatura|Estàtua de Sant Gildas, a la punta del Grand-Mont (Morbihan). Els testimonis escrits més antics en gal·lès són conservats en el Juvencus Codex, datat del , i conservat a la Universitat de Cambridge. També a la Historia Brittonum de Nennius, datada del 800, s'hi parla i dona noms dels primers poetes gal·lesos. Les obres dels cynfeirdd, primers poetes del període pre-normand, llevat de dues o tres peces, han sobreviscut mercè els manuscrits dels segles : Llyfr Ddu Caerfyrddin (Llibre negre de Carmarthen, 1170-1230). Llyfr Coch Hergest (Llibre roig de Hergest, 1375-1424). Llyfr Taliesin (Llibre de Taliesin, 1275). Llyfr Aneirin (Llibre d'Aneirin, 1250). Llyfr Gwyn Rhydderch (Llibre blanc de Rhydderch, segles ).
Encara que les dades són incertes, és cert que els poemes recollits són més antics que les còpies. Mentre que l'antic britànic era una llengua sintètica, el nou gal·lès, aparegut en el , és una llengua analítica. Segons Nennius, deixeble del bisbe Elfodd de Bangor, afirma que els poetes Blwchfardd, Cian, Talhaern tad Awen, Taliesin i Neirin o Aneirin, compongueren poesies en gal·lès a l'època del rei Ida (547-559), fill d'Eobba, primer rei de Bernícia.
Els poetes del període, anomenats bards, eren autèntics mestres en la versificació fonamentada en l'aliteració i la rima (dos o tres versos successius acabats en la mateixa síl·laba). La major part de les obres són odes heroiques o lais, canten les proeses guerreres i la generositat d'Urien de Rheged (regne situat entre les actuals Wigtown i Kirkcudbright, a l'actual Escòcia), i ploraven la mort del seu fill Owain. El Llyfr Aneirin, compost per un poeta que visqué entre el 510 i el 570, conté el poema Y Goddidin, de 900 versos i amb interpolacions d'èpoques posteriors; fou compost en cambrià, dialecte britònic proper al gal·lès, i commemorava l'expedició d'una banda de 300 guerrers comandats per Mynyddawg Mwynfawr de Caereidyn (vora l'actual Edimburg, Escòcia), per tal de capturar la fortalesa romana de Cataractonium o Catraeth (avui a Catterick, Yorkshire) als saxons del regne de Deira. Es tracta de poesia heroica amb llenguatge directe i senzill, d'expressió vigorosa i amb la rima interna de correspondència consonàntica, anomenada cynghanedd. També se'l considera compositor alguns anys més tard del poema Eglinion ac Misseld. Pel que fa a Taliesin, escriví en gènere heroic lOda a Cynan Garwyn de Powys.
Dels segles al es conserven pocs poemes solts d'autors com Morfran, Meugan, Arofan, bard de Selyf ap Cynan, i Afan Ferddig, bard de Cadwallon ap Cadfan, mort el 613 a Hexham lluitant contra Oswald de Bernícia, i autor de Moliant Cadwallon (Elogi a Cadwallon), encara que altres estudiosos l'atribueixen a Cynddylan ap Cyndrwyn (s. VII). També és important l'obra anònima Edmyg Dinbych (Elegia a Denbigh), del . esquerra|miniatura|Llyfr Taliesin (Llibre de Taliesin), foli 13r (facsímil publicat el 1868) Com a autor més conegut d'aquella època o cronista cal destacar Gildas. Compongué en llatí De Excidio Britannie (potser data del 540), on descriu les baralles entre pictes, saxons i romans, i Arturi regis totius maioris Britannie, primera referència a la figura semillegendària del rei Artús.
També destacaren com a obres més tardanes lArmes Prydain fawr (La gran profecia de Britània, 940) de caràcter èpic, on vaticina la unió dels gal·lesos amb els britànics del Nord, Cornualla, Irlanda i Armòrica per tal d'oposar-se al rei saxó Athelstan de Wessex; la Kanu Y gwint (Cançó del vent, segle ); Hanes Taliesin (Història de Taliesin), similar a lArmes…, però conté el famós diàleg entre Myrddin (Merlí) i Taliesin; i Brut Y Tywysogion (Crònica dels Prínceps), gran crònica de Gal·les, recollida posteriorment pels monjos del Cister. Aquestes obres foren considerades les més importants en gal·lès del període, i influïren en l'obra de cronistes posteriors com Geoffrey de Monmouth, Gautier Map i Gerard Le Cambrien, compiladors del cicle artúric en llatí o francès a la cort d'Enric II d'Anglaterra.
Les poesies de Llywarch Hen (s. VI) ens han arribat per dues sagues d'un joglar de Powys del sobre Llywarch i Heledd, germana de Cynddylan ap Cyndrwyn, amb la mètrica englyn embellida per l'aliteració. Descriu les lluites entre els regnes de Powys i Mercia, en la qual Llywarch hi va perdre 24 fills. Ambdues són figures doloroses (diriad) per un destí desafortunat (dedwydd) i ploren l'orgull perdut (traha). D'altres fragments trobats de l'època són:
Els diàlegs d'Artus i Glewliuyd Mishtygrasp, entre Taliesin i Unach, i entre Gwyn ap Nudd i Gwyddneu Garanhir. El monòleg d'Ysgolan. Tristan ac Essyllt, el futur Tristany i Isolda.
Totes elles recollides al Llyfr Ddu Caerfyrddin (Llibre Negre de Caerfyrddin). També destaquen els mites de Myrddin Wyllt (El salvatge Merlí), el salvatge del bosc qui embogí en veure una batalla, la qual cosa el farà profeta.
A la fi del període prenormand, entraren també en temes bíblics o llegendes estrangeres, com els d'Hèrcules, Alexandre o l'irlandès Corroí Mac Dairi. També se'n recolliren moltes sobre Avalon, l'antic Eden dels celtes, el nom del qual pot provenir del gal·lès Ynys Affallon (Illa de les Pomes) o bé d'Affallach (El regne dels morts). També es creu que en el segle VI se celebrà el primer Eistedfodd, festival de música i poesia, potser reunit a Conway per Maelgwn, però no està datat amb seguretat fins al .
Els gogynfeirdd Aquest període durà del 1100 al 1350 aproximadament, i també fou anomenat "dels bards dels prínceps". La consolidació del regne de Gwynedd va permetre una evolució literària en gal·lès. Els bards es dividien en graus segons l'aprenentatge que havien seguit. El més alt, o pencerdd (cap de cançó), cantava a la cort les proeses del seu senyor, dels sants i de déu, i tenia prohibit cantar l'amor o la natura. El bardd teulu cantava a la família del senyor, i podia cantar l'amor, la naturalesa i les dones. El més baix, el cerddorion (trobador) es dedicava a la poesia obscena i satírica, així com a les històries orals cyfarwyddyd, desenvolupades i recollides posteriorment en el Mabinogion. miniatura|Culhwch a la cort d'Ysbaddaden. Il·lustració d'Ernest Wallcousins a Celtic Myth & Legend, Charles Squire, 1920 Aquesta graduació basada en l'ensenyament va persistir, i durant el regnat d'Enric IV d'Anglaterra, l'Eistedfodd o Tro dels Bards donava certificats i s'encarregava que els poetes dels esglaons més baixos no caiguessin en la mendicitat. Tanmateix, això provocà també un conservadorisme lingüístic i literari, perquè l'arcaisme era considerat de bon gust. Els bards, endemés, solien pertànyer a la mateixa família, com el cas de Meylir, el seu fill Gwalchmai i el seu net Meylir ap Gwalchmai, a la cort de Gwynedd a Aberffraw.
Els principals poetes del període foren Gwalchmai (fl. 1130-1180) autor de la cançó de primavera Gorhoffedd (Vanaglòria) i de la sàtira contra els monjos Kynddelw; el seu fill Meilyr ap Gwalchmai, autor dArwyraim Owain (Exaltació d'Owain, 1137); Cynddelw Bryddyd Mawr ("El gran poeta", fl. 1155-1200) de la cort de Powys; Owain Cyfeiliog (1140-1197) poeta i príncep de Powys, autor dHirlas Owain (El corn bevedor gris d'Owain); Hywel ap Owain (mort el 1170), príncep de Gwynedd, cantor de l'amor del país, amb els gèneres marwnad (elegia) i moliant (elogi); i Gruffydd ap Yr Ynad Coch ("Fill de la Justícia Vermella"), qui escriví el 1282 un Marwnadau a la mort del rei Llywelyn ap Gruffydd.
També destacà el gènere marwysgaf (Cançó en el llit de mort), de caràcter religiós, on es confessen els pecats per la proximitat de la mort, i altres proeses dels sants. Els darrers poetes, però, s'inclinaren per les noves rimes, com les awdl. Els més famosos foren Gruffydd ap Maredudd (fl. 1352-1382), Gruffydd ap Dafydd (fl. 1380), Casnodyn (fl. 1320-1340) i altres.
Pel que fa a la prosa profana, en el aparegueren a l'església de Sant Teilo les primeres gloses de traducció llatina al gal·lès, i del data el Computus fragment, part d'un llibre d'astronomia amb molts llatinismes. També data del 1200 una nova versió en gal·lès de les lleis de Hywel Dda, en el Llibre Negre de Chirck. Els texts històrics eren recollits pels cyfarwydiaid, molt influïts pels bards, qui recitaven també contes orals barrejant-hi folklore, heroisme, mitologia i fets històrics. El més important d'ells fou el Mabinogion, recollit al Llyfr Gwyn Rhyddench (Llibre Blanc de Rydderch) i al Llyfr Coch Hergest (Llibre Roig d'Hergest), i conté onze històries com Les quatre branques de Mabinogi, Culhwch ac Olwen (1100), El somni de Rhonabwy (), Owain ac Luned, Geraint ac Enid, Peredur map Efrawg, Pwyll, príncep de Dyvet, Branwen ap Llyr, Math map Mathonwy, Lludd ac Llevelys i Somni de Macsen, totes elles de caràcter cavalleresc i mostren les lluites entre els senyors, matrimonis i venjances. També conté lAvellanau (Poema dels pomers, ), dedicat a Merlí.
De moltes d'aquestes històries evolucionaria posteriorment el cicle arturià. També es van traduir al gal·lès nombroses obres llatines, com Delw Y Byt (Imago mundi) d'Honori Augustonenc, la Gwelediagaeth Bawl Abostol (Visió de l'apòstol Pau), la traducció d'Epictet de Hieràpolis Adrian ac Ipotis, la Cynghoreu Catwn (Disticha catonis) de Dionisi Cató, Y Bibyl Ynghymraec (Promptuarium Bibliae), la Hystoria Gryddyd ap Cynan, la Ystoria Brenhined Y Brytanyeit, traducció de la Historia Regnum Brittaniae (1136) de Geoffrey de Monmouth, que serví de base històrica al mite artúric, Y Sent Greal (El sant Grial) i Seith Doethon Rufein (Història de Perceval). També s'ha trobat versions de la Chanson de Roland i de diversos llibres de lleis.
El període del 1350 al 1450, però, és el considerat com a l'Edat d'or dels cywydd. Després de la conquesta anglonormanda, encara eren importants a les corts de Gwynedd i Powys els uchelwyrs (aristòcrates de les Marques), qui subvencionaven els bards, tot i que minvaria el prestigi tant dels pencerdd com dels bard teulu. Endemés, al Sud va morir la vella cançó i només es mantindria la tradició oral. El gran poeta d'aquesta època fou Dafydd ap Gwilym (1340-1370), autor d'una poesia descriptiva dels costums de l'època i considerada com a contemporània de Geoffrey Chaucer. També compongué 101 poemes dedicats a la rossa Morudd, amb forta influència provençal. Se'l considera deixeble de Llewelyn i Ifon Hael, i destacà per descartar els vells arcaismes i adoptar noves formes com el cywydd i el traethawdl (cobla de set síl·labes), així com el llatai o missatge amorós inventat per Llywarch ap Llywalyn (Prydydd Y Moch, 1173-1220), i el dyfaliad o poema descriptiu.
Altres poetes contemporanis seus foren Gruffydd ap Adda (mort el 1344), Iolo Goch (1320-1398), Llywelyn Goch Amheurug Hen (fl. 1360-1390), amb l'elegia Marnwad Lleucu Llwyd, Gruffydd Llwyd ap Dafydd (fl. 1380-1410), poeta oficial d'Owain Glyndŵr, Rhys Goch Eryri (1365-1448), Llywelyn ap Y Moel (mort el 1440), i sobretot Sion Cent (mort el 1430), qui compongué nombroses cywyddau brud (Cançons semipoètiques) i Cywyddau'r Byd (Lloes als vells temps).
Posteriorment, aparegueren alguns autors de qualitat inferior, com Dafydd Nanmor (1420-1490), Llywelyn Y Glyn (1447-1486) i Gutor Glyn (fl. 1440-1493). D'altres mostraren certa consciència nacional, com Mareddud ap Rhys (fl. 1430-1450), Hywel Swrdwal (fl. 1430-1460), Tudur Penllyn (fl. 1470), Dafydd Llwyd ap Llywelyn (1420-1500) i Hywel Cylan (1435-1470).
Segles i