Steven Van Zandt (nascut el 22 de novembre de 1950) és un músic, autor, productor, actor i discjòquei de ràdio nord-americà, que també utilitza els malnoms de Little Steven o Miami Steve. Forma part de l'E Street Band, on toca la guitarra i la mandolina. També ha fet d'actor en sèries de televisió com The Sopranos (1999–2007) i Lilyhammer (2012-2014). Van Zandt també va tenir un grup anomenat "Little Steven and The Disciples of Soul" durant els anys 1980. El 2014, Van Zandt va entrar al Rock and Roll Hall of Fame com a membre de l'E Street Band.
Primers anys Steven Van Zandt va néixer el 22 de novembre de 1950 a Boston, Massachusetts. El seu nom de naixement era Steven Lento, i és d'ascendència sud-italiana (el seu avi era de Calàbria i els pares de la seva àvia eren napolitans).
La seva mare, Mary Lento, es va tornar a casar quan era petit, i Steven va agafar el nom del seu padrastre, William Van Zandt. La família va anar a viure a Middletown Township, Nova Jersey quan tenia set anys.DeMasters, Karen. "POP MUSIC; Rocking the Foundations Of American Life", The New York Times, November 7, 1999. Accessed June 13, 2011."Mr. Van Zandt, who grew up in Middletown and now lives in Manhattan, was born into a Catholic family but grew up as a Baptist. He says he now accepts a mixture of many religions."
Steven Van Zandt va descobrir la música de ben petit, quan va aprendre a tocar la guitarra. A mitjans dels anys 1960, Steven va tocar al seu primer grup."Steven Van Zandt." Bio. A&E Television Networks, 2014. Web. 14. Oct. 2014. Van Zandt explica que Dave Clark Five van ser de les primeres influències.
L'actor, dramaturg i productor Billy Van Zandt és germanastre seu.Billy Van Zandt – Biography
Carrera En grups Van Zandt va créixer en l'escena musical de la costa de Nova Jersey, i va ser amic i company de grup de Bruce Springsteen abans que existís l'E Street Band. A principis dels anys 70, feia de guitarrista a sou en diferents grups, alguns amb en Bruce.
Va ser cofundador del grup Southside Johnny and the Asbury Jukes. Van Zandt va ajudar a establir l'estil rhythm and blues del grup. També va produir els tres primers, i millors, àlbums que va publicar el grup. En total, Van Zandt va escriure bona part de la música de Southside i va ser força responsable del seu èxit.Basham, Peter. Pocket Essentials Series: Bruce Springsteen. Herts, GBR: Oldcastle Books, 200s. Proquest Ebrary. Web. 14 October 2014.
Van Zandt va començar a alternar entre fer cançons per Southside Johnny and the Asbury Jukes i per l'E Street Band. El 1975, durant les sessions de gravació de Born to Run, Springsteen – sense idees (segons Dave Marsh, l'autor de la biografia de Springsteen Born To Run) per als arranjaments de la part de metall de "Tenth Avenue Freeze-Out" – va demanar ajudar a Van Zandt, pel seu coneixement enciclopèdic de la música soul. Al documental Wings for Wheels, Springsteen va revelar que Van Zandt fou responsable parcial de la partitura de la guitarra de la cançó "Born to Run"; "Probablement, la contribució més gran de Steve a la meva música". Abans d'això, Van Zandt només havia ajudat a Springsteen a escriure material per al grup. Al final, Van Zandt va acabar formant part de l'E Street Band enmig de la gira de Born to Run.
En aquells primers anys, Van Zandt feia bona part de la feina de guitarra principal del grup als concerts, com es pot veure al DVD del concert de 1975. El 1984, Van Zandt va plegar de l'E Street Band. S'hi havia apuntat per veure l'èxit de Bruce Springsteen, i quan el grup el va aconseguir, va plegar.Siegler, Bonnie. "Fame & Fortune: Steven Van Zandt (Page 1 of 2)." Fame & Fortune: Steven Van Zandt (Page 1 of 2). SATELLITE, n.d. Web. 15 Oct. 2014.
miniatura|Springsteen and Van Zandt, a l'escenari durant la gira de Working on a Dream, l'1 d'agost de 2009, a Valladolid, Espanya. Foto: Manuel Martínez Pérez.
Més endavant, Van Zandt va tornar a l'E Street Band quan es va tornar a formar (breument el 1995, i de forma continuada des de 1999) i encara hi continua. Llavors, la seva aportació s'havia reduït a guitarra rítmica, degut a l'estatus de Nils Lofgren dins del grup i la seva traça com a guitarra solista. A més, Springsteen havia començat a agafar-se molts més solos durant l'absència de Van Zandt. Malgrat tot, sovint era el segon dels membres de l'E Street Band en protagonisme durant el concert, després de Clarence Clemons, posant per a l'audiència, i de vegades cantant amb la seva veu poc polida i nasal, compartint el micròfon amb Springsteen. Les seves guitarra i veu se senten amb més claredat a les cançons "Glory Days", "Two Hearts", "Long Walk Home" (quan tenia un solo vocal al final de Van Zandt) "Land of Hope and Dreams", "Badlands", "Ramrod", i "Murder Incorporated", entre d'altres com les versions en directe de "Rosalita". Sovint s'intercanvia les veus amb Springsteen a les versions en directe de "Prove it All Night". És força protagonista al vídeo de "Glory Days", compartint el focus amb Springsteen durant els cors, intercanviant-se línies de veu amb ell, i a les versions en directe fa el mateix. Durant l'actuació de l'E Street Band a la Super Bowl de 2009, Van Zandt fou el membre amb més protagonisme del grup, tocant un solo de guitarra al número final, "Glory Days" (encara que a la mescla no se sentia el solo), i compartint la veu principal i fent broma amb Springsteen.
Compositor, arranjador, productor Van Zandt va fer de compositor i productor per un grup de la costa de Nova Jersey, Southside Johnny and the Asbury Jukes entre mitjans i finals de la dècada de 1970. Va compondre la seva cançó emblemàtica, "I Don't Wanna Go Home", va escriure altres cançons per a ells en col·laboració amb Springsteen, i va produir el seu disc de més èxit, Hearts of Stone. Amb això, Van Zandt fou reconegut com a peça clau del so Jersey Shore. Van Zandt va passar a fer de co-productor als discos clàssics de Springsteen Darkness on the Edge of Town, The River, i Born in the U.S.A.. El 1989, Jackson Browne va fer una versió de la cançó de Van Zandt de 1983 "I Am A Patriot" al seu disc World in Motion. Van Zandt ha produït uns quants discos més.
L'any 1989 Van Zandt va compondre "While You Were Looking at Me" per al disc de Michael Monroe Not Fakin' It i fou el coautor dels èxits en vídeo "Dead, Jail or Rock'n Roll" i "Smoke Screen". Va arranjar i va fer veus d'acompanyament en algunes cançons del disc.""Not Fakin' It - Michael Monroe"", AllMusic, 2014. Retrieved 2014-12-31. El 1993, Van Zandt va escriure i produir "All Alone on Christmas" per a la banda sonora de la pel·lícula de Chris Columbus Sol a casa 2: Perdut a Nova York, que va suposar per a la cantant Darlene Love el seu primer èxit des de "A Fine, Fine Boy" de 1963, trenta-un anys abans.""Home Alone 2: Lost in New York (1992) - Soundtracks"", IMDb, 1990-2014. Retrieved 2014-12-31.
In 1994, Van Zandt va produir l'àlbum de debut del grup punk Demolition 23. També fou el coautor de sis de les cançons del disc.""Demolition 23 - Demolition 23"", AllMusic, 2014. Retrieved 2014-12-31. El 1995, Van Zandt va ajudar Meat Loaf amb la cançó "Amnesty Is Granted" del seu disc "Welcome to the Neighborhood".""Welcome to the Neighborhood - Meat Loaf"", AllMusic, 2014. Retrieved 2014-12-31. El 2004, va contribuir la cançó "Baby Please Don't Go" a un disc de Nancy Sinatra.""Nancy Sinatra - Nancy Sinatra"", AllMusic, 2014. Retrieved 2014-12-31.
En solitari Van Zandt va plegar oficialment de l'E Street Band el 1984, però va tornar-hi el 1999. Des de 1984 s'ha implicat en nombrosos projectes musicals en solitari i en col·laboració, fent des de música soul a hard rock o world music. En concret, va publicar quatre discos als anys 1980 i un el 1999, de vegades com a líder del grup Little Steven and the Disciples of Soul. Van Zandt ha escrit que aquests discos són elements d'un cicle conceptual en cinc parts. El primer, de 1982, titulat Men Without Women, és el que va tenir més èxit de crítica (Jay Cocks de la revista Time el va nomenar un dels deu millors discos de l'any), mentre que la seva continuació de 1984, Voice of America, és el que va tenir més èxit a les llistes americanes, encara que cap d'ells va tenir gaire èxit comercial. Amb Voice of America, la seva música es va convertir en política explícitament, amb un tema central d'oposició a la política exterior nord-americana de l'època de Ronald Reagan.
Continuant la seva implicació en els problemes de la seva època, el 1985 va crear el grup activista de la indústria musical Artists United Against Apartheid per fer una acció contra el resort turístic de Sun City a Sud-àfrica. Quaranta-nou artistes, incloent-hi Springsteen, U2, Bob Dylan, Pete Townshend, Joey Ramone, Tom Petty, Afrika Bambaataa i Run DMC, van col·laborar en una cançó anomenada "Sun City" on es comprometien a no tocar-hi mai.Thomas Erlewine, Stephen. ""Sun City: Artists United Against Apartheid"", AllMusic, 2014. Retrieved 2014-12-31. La cançó va tenir un èxit modest, i va tenir un paper en l'esforç internacional per acabar amb l'apartheid.Solomon, Dan. ""Steven Van Zandt Tells the Story of "Sun City" and Fighting Apartheid in South Africa" ", Co.Create, 13 Dec. 2013. Retrieved 2014-12-31.
El 1987, va publicar el disc Freedom - No Compromise, que continuava amb els missatges polítics. Algunes actuacions d'aquell any com a teloner de la gira d'U2 pel disc The Joshua Tree continuaven en la mateixa línia – va dir que Oliver North era un "malparit criminal" – però no van caure bé en algunes audiències.Jonathan. "U2 Joshua Tree Tour 3rd leg, North America", U2 Station, 1997-2012. Retrieved On 2014-12-31."U2 Concerts with Opening Act: Little Steven & the Disciples of Soul ", @U2. Retrieved 2014-12-31. Tant el disc com els concerts van ser ben rebuts a Europa."German Charts", Chartsurfer.de, 2015. Retrieved 2014-12-31.
El seu quart disc, Revolution, de 1989, va passar gairebé desapercebut. El seu disc següent, titulat Born Again Savage es va publicar el 1999. Des de llavors, Van Zandt ha gravat un altre disc, Nobody Loves and Leaves Alive amb el seu grup the Lost Boys. Encara que el disc encara no s'ha publicat, se'n van sentir tres cançons a la sèrie The Sopranos: "Nobody Loves and Leaves Alive", "Affection", i "Come for Me".Jeckell, Barry A. ""Billboard Bits: J-Swift, Smiths, Little Steven"", Billboard, 10 maig 2001. Retrieved 2014-12-31.""The Sopranos" All Happy Families (TV Episode 2004) - Soundtracks"", IMDb, 1990-2015. Retrieved 2014-12-31.""The Sopranos" Irregular Around the Margins (TV Episode 2004) - Soundtracks", IMDb, 1990-2015. Retrieved 2014-12-31. "Affection" es va publicar al disc The Sopranos: Peppers & Eggs (Music From the HBO Original Series).Ruhlman, William. "The Sopranos: Peppers & Eggs (Music From the HBO Original Series)", AllMusic, 2014. Retrieved on 2014-12-31.
Actor En tota la seva carrera, no va tenir mai cap experiència com a actor. Sempre s'havia concentrat en la música, participant en diferents grups i component cançons. No va ser fins al 1999 que va decidir de presentar-se a les proves per un paper a la sèrie "The Sopranos"."The Sopranos." Wikipedia. Wikimedia Foundation, 15 Oct. 2014. Web. 15 Oct. 2014. A partir de llavors, ha fet alguna altra vegada d'actor.
The Sopranos El 1999, Van Zandt va aconseguir un dels papers principals a The Sopranos, fent el paper del consigliere mafiós i propietari d'un club de striptease Silvio Dante, assenyat però letal. Van Zandt no tenia cap experiència com a actor, i fou el creador de la sèrie, David Chase, qui va decidir de donar-li el paper. Van Zandt va explicar com va anar l'elecció en un programa de ràdio.