La cena delle beffe (El sopar dels bufons) és una òpera en quatre actes composta per Umberto Giordano sobre un llibret en italià de Sem Benelli, una adaptació de la seva obra homònima de 1909. La història, ambientada a Florència en l'època de Lorenzo de Medici, narra la rivalitat entre Giannetto Malespini i Neri Chiaramantesi per l'afecte de la bella Ginevra i la set de venjança de Giannetto sobre una broma cruel que li van fer Neri i el seu germà Gabriello. La broma venjativa de Giannetto en última instància ocasiona que Neri assassini Ginevra i, per error, el seu propi germà. L'òpera acaba amb la caiguda de Neri a la bogeria.
Origen i context El llibret de l'òpera de Giordano va ser adaptada pel dramaturg i poeta italià, Sem Benelli, de la seva obra en vers La cena delle beffe, que descrit com un drammatico poema (poema dramàtic), es va estrenar el 1909 al Teatre Argentina de Roma. Igual que altres obres de Benelli està escrita en el vers florit neoromàntic, amb un ambient històric i una trama melodramàtica violenta. L'obra de Benelli va ser un èxit immediat i extraordinari a Itàlia. En un moment es va estar realitzant simultàniament per quatre diferents empreses italianes, i continua en el repertori actual.Sutton (1961) p. 221Maggi (Abril 1999)
Giordano es va dirigir a Benelli el 1917 per proposar-li transformar l’obra en una òpera. Inicialment, Benelli s’hi va negar, ja que el compositor Tommaso Montefiore havia adquirit els drets sobre l’obra el 1910, tot i que encara no havia començat a treballar-hi el 1917. Després de llargues negociacions amb l’editorial Casa Sonzogno, Giordano va aconseguir finalment els drets per compondre l’òpera el 15 de setembre de 1923. Benelli va adaptar llavors la seva pròpia obra per convertir-la en llibret.
Representacions La cena delle beffe es va estrenar a la Scala de Milà el 20 de desembre de 1924 amb la direcció escènica de Giovacchino Forzano i la direcció musical d'Arturo Toscanini, amb Carmen Melis com a Ginevra i Hipòlit Lázaro com a Giannetto. Els decorats i el vestuari van ser dissenyats per Galileu Chini, que també ho havia fet en l'estrena de l'obra original de Benelli el 1909.
Referències
Bibliografia Baxter, Robert, "Recordings - Giordano: La cena delle beffe", Opera Quarterly, Vol. 17, No.2, Maig 2001, p. 343–346 Capri, Antonio, Storia della musica: Dalle antiche civiltà orientali alla musica elettronica , Casa Editrice Dr. Francesco Vallardi, 1971 Casaglia, Gherardo, "La cena delle beffe", Almanacco Amadeus, 2005. Davis, Peter G., "Giordano's La Cena delle beffe", New York Times, 3 de juny de 1981. Gelli, Piero (ed.), "Cena delle beffe, La" , Dizionario dell'Opera, Baldini Castoldi Dalai, 2007, . Maggi, Luciano, "Invito a cena con beffe", Nautilus, Abril 1999 Metropolitan Opera, "La Cena delle Beffe, 1 February 1926" on the MetOpera Database Midgette, Anne, "How Renaissance Folks Kept Busy of an Evening", New York Times, 25 de novembre de 2004 New York Times, "Many New Plays Invite", 18 de desembre de 1910 Sutton, Howard, The Life and Work of Jean Richepin, Librairie Droz, 1961. Upton, George P. and Borowski, Felix, La cena delle beffe, The Standard Opera and Concert Guide, Part One (originally published in 1928), Kessinger Publishing, 2005. Woollcott, Alexander, "The Play: The Jest Resumes", New York Times, 20 de setembre de 1919.
Categoria:Òperes d'Umberto Giordano Categoria:Òperes estrenades a la Scala Categoria:Òperes del 1924 Categoria:Òperes en italià