El Partit Popular d'Àustria (en alemany, Österreichische Volkspartei, ÖVP) és un partit polític austríac, fundat en restablir-se la constitució de la República Federal d'Àustria en finalitzar la Segona Guerra Mundial. Si bé presenta un perfil atípic dins de la dreta política europea, en estar més vinculat a una posició catòlica conservadora que al liberalisme pur, ocupa un punt en el centredreta de l'espectre polític austríac.
Història Orígens L'ÖVP va fundar-se com a continuació del Christlichsoziale Partei Österreichs ("Partit Social Cristià"), un moviment conservador fundat a finals del i dissolt durant l'Anschluss. Des de la restauració del sistema polític austríac, l'ÖVP ha estat contínuament un dels dos partits més votats, tant en l'Assemblea Federal com als distríctes de Salzburg, Estíria, Tirol, Vorarlberg, Baixa Àustria i Alta Àustria, de tallada marcadament rural i conservador. Burgenland i Caríntia, on la població catòlica és minoria, l'ha resultat tradicionalment més difícil, així com el bastió socialdemòcrata de Viena, el seu principal obstacle a l'hegemonia.
A les eleccions presidencials austríaques de 1957, l'ÖVP i el Partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ) van donar suport al metge independent Wolfgang Denk, derrotat pel candidat del Partit Socialdemòcrata d'Àustria (SPÖ) Adolf Schärf, que va ser escollit president federal amb al voltant del 51 per cent dels vots.
Govern amb la ultradreta Després de les eleccions de 1999, l'ÖVP va formar un govern de coalició amb la formació d'ultradreta FPÖ, presidida per Jörg Haider, que havia obtingut un resultat excepcional. L'aliança li va costar sancions diplomàtiques por part de diversos membres de la Unió Europea fins que la normalitat dels processos polítics van poder establir-se amb certesa. Les desavinences del govern de coalició de l'ÖVP i el FPÖ desembocarien en la dimissió dels ministres del FPÖ i en la convocatòria d'eleccions anticipades en 2002.
El 2002, encapçalat per Wolfgang Schüssel, l'ÖVP va recuperar el seu cabal tradicional de vots i va deslligar-se del FPÖ. El 2004, va perdre per primer cop en la seva història el govern del districte de Salzburg en mans de la socialdemocràcia.
Tornada a les grans coalicions A les eleccions del 2006 l'ÖVP perdé, però tot i això entrà al govern de coalició presidit pel socialdemòcrata Alfred Gusenbauer.
El 30 de juny de 2008 la coalició es trencà, i es convocaren eleccions per al setembre. Aquestes tornaren a ser guanyades per l'esquerra, i el líder de l'ÖVP, Wilhelm Molterer hagué de presentar la dimissió com a cap del partit. Fou substituït per Josef Pröll, que el 21 d'abril del 2011 fou substituït per Michael Spindelegger. El partit va romandre a l'oposició.
Sebastian Kurz fou nomenat canceller el 18 de desembre del 2017 després que les negociacions amb el Partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ) van concloure amb èxit el 15 de desembre i la coalició va presentar la seva llista de ministres al president Alexander Van der Bellen, que va aprovar-la i el gabinet Kurz va jurar el 18 de desembre de 2017. Kurz va trencar l'acord de coalició el 20 de maig de 2019, degut a l'afer Eivissa, un cas de gravacions en vídeo que va afectar el seu partit i va anunciar que governaria en minoria, però el govern va caure mitjançant una moció de censura i el 3 de juny de 2019, el president Van der Bellen va jurar un govern provisional tecnocràtic liderat per Brigitte Bierlein. Kurtz va encapçalar de nou la llista de l'ÖVP a les eleccions legislatives austríaques de 2019 i va encapçalar el 7 de gener de 2020 un nou govern de coalició entre l'ÖVP i els Verds que entraven de nou al parlament, però va dimitir el 9 d'octubre de 2021 degut a un escàndol polític per manipulació de sondatges d'opinió, i la coalició va seguir endavant encapçalada per Alexander Schallenberg.
A les eleccions legislatives austríaques de 2024, l'extrema dreta Partit Liberal d'Àustria (FPÖ) va ocupar el primer lloc, guanyant el 28,9% dels vots i aconseguint el seu millor resultat en la història del partit. i el governant ÖVP va perdre 20 escons, mentre que el seu soci de coalició, els Verds, va perdre 10 escons. Després de les renovades negociacions de coalició entre ÖVP, el Partit Socialdemòcrata d'Àustria (SPÖ) i NEOS, el 27 de febrer es va anunciar un acord de coalició encapçalat per Christian Stocker, de l'ÖVP, que va prendre possessió del càrrec de canceller d'Àustria el 3 de març de 2025 i el 29 de març va ser elegit president de l'ÖVP a la convenció nacional del partit amb el 98,4% dels vots.
Ideologia L'ÖVP és similar a la CDU alemanya en plataforma i perfil de votants; advoca pels principis conservadors tradicionals de respecte a l'ordre social establert, i històricament s'ha oposat diametralment als programes de tall socialista o socialdemòcrata. Un dels pilars de la seva activitat ha estat la defensa de la unió amb l'Església —en particular la catòlica.
La política econòmica de l'ÖVP és generalment neoliberal, defensant la reducció del sector públic, la desregulació de l'economia, la reducció de les prestacions socials, encara que la forta adhesió a la doctrina social de l'Església l'ha portat a defensar polítiques intervencionistes amb major freqüència que partits comparables de la resta d'Europa.
Evolució del logotip
Resultats electorals Eleccions generals +AnyLíderVots%Resultat+/-Govern 1945Leopold Figl1 602 227 (#1)49,8 19491 846 581 (#1)44,08 19531 781 777 (#2)41,33 1956Julius Raab1 999 986 (#1)46,08 19591 928 043 (#2)44,23 1962Alfons Gorbach2 024 501 (#1)45,42 1966Josef Klaus2 191 109 (#1)48,34 19702 051 012 (#2)44,77 1971Hermann Withalm1 964 713 (#2)43,12 1975Josef Taus1 981 291 (#2)42,9 19791 981 739 (#2)41,93 1983Alois Mock2 097 808 (#2)43,24 19862 003 663 (#2)41,34 1990Josef Riegler1 508 600 (#2)32,117 1994Erhard Busek1 281 846 (#2)27,78 1995Wolfgang Schüssel1 370 510 (#2)28,3 19991 243 672 (#3)26,9 20022 076 833 (#1)42,327 20061 616 493 (#2)34,313 2008Wilhelm Molterer1 269 656 (#2)26,015 2013Michael Spindelegger1 125 876 (#2)24,04 2017Sebastian Kurz1 341 930 (#1)31,515 20191 789 417 (#1)37,59 2024Karl Nehammer1,246,676 (#2)26.519
President AnyCandidat1a volta2a voltaVots %ResultatVots %Resultat1951Heinrich Gleißner1,725,4512,006,322 1957Wolfgang Denk2,159,604 1963Julius Raab1,814,125 1965Alfons Gorbach2,324,436 1971Kurt Waldheim2,224,809 1974Alois Lugger2,238,470 1980Rudolf Kirchschläger3,538,748 1986Kurt Waldheim2,343,4632,464,787 1992Thomas Klestil1,728,2342,528,006 1998Thomas Klestil2,644,034 2004Benita Ferrero-Waldner1,969,326 2010No van presentar candidat2016Andreas Khol475,767 2022No van presentar candidat
Parlament Europeu AnyLíderVots %Escons+/–Grup1996Ursula Stenzel1,124,92129.7 (#1) 7EPP1999859,17530.7 (#2)2004817,71632.7 (#2) 1EPP-ED2009Ernst Strasser858,92130.0 (#1)EPP2014Othmar Karas761,89627.0 (#1) 120191,305,95434.6 (#1) 22024Reinhold Lopatka864,07224.52 (#2) 2
Referències
Enllaços externs
Lloc oficial de l'ÖVP
Categoria:Partits polítics d'Àustria Categoria:Partits polítics democristians d'Europa