Èpsilon és la cinquena lletra de l'alfabet grec. En majúscula: Ε; en minúscula: ε (o ϵ). Té un valor numèric de 5. En grec antic era una E breu, ja que hi havia una vocal llarga equivalent.
La lletra minúscula ε s'usa com a símbol de: El símbol de Levi-Civita en matemàtiques. La permitivitat d'un medi en física. Quantitats o paràmetres petits o que tendeixen cap al zero El símbol de pertinença en la teoria de conjunts (amb una variant gràfica més allargada) En AFI representa la vocal semioberta anterior no arrodonida, la E oberta.
Història Epsilon va evolucionar de la lletra he (𐤄) de l'alfabet fenici, de la qual també procedeix l'hebrea he ה i l'àrab ḥā ه'. La lletra era originalment una consonant, però en grec va evolucionar a una vocal en època clàssica.
En les inscripcions més antigues aquesta lletra apareix com el seu model fenici, és a dir, una imatge especular de l'actual amb els seus tres "braços" apuntant cap a l'esquerra. Més endavant, la lletra va tornar a la seva posició actual.Voutiras, E.: ”The introduction of the alphabet”. Teoksessa <span class="citation publicación" id="CITAREFChristidis,_A.-F._(toim.)2007">Christidis, A.-F. (toim.) (2007). A History of Ancient Greek. From the Beginnings to Late Antiquity. Cambridge University Press. p. 267. ISBN 978-0-521-83307-3. Epsilon es va usar en tots els alfabets grecs locals, i la seva forma era relativament similar en la majoria dels alfabets, excepte en la direcció i la inclinació. No obstant això, en alguns alfabets (per exemple, el de Corint o Épiro) èpsilon pot semblar-se a la lletra B i en uns altres (per exemple, Sición) a un rellotge de sorra.Karali, M.: ”Writing systems”. Teoksessa <span class="citation publicación" id="CITAREFChristidis,_A.-F._(toim.)2007">Christidis, A.-F. (toim.) (2007). A History of Ancient Greek. From the Beginnings to Late Antiquity. Cambridge University Press. p. 204-205. ISBN 978-0-521-83307-3.
Referències
Epsilon